Cada any, a Catalunya, milers de nens i nenes pateixen accidents en els quals es produeixen lesions de diversa gravetat. Així mateix, els accidents són la primera causa de mort en els infants a partir d'un any d'edat. Malgrat que gran part de les lesions no tenen conseqüències tan greus, cal que els pares i els altres adults que en tenen cura sàpiguen que la majoria dels accidents infantils es produeixen a la llar o en l'entorn familiar. I la millor prevenció és l'educació de la criatura: des de ben petits cal explicar-los els riscos que hi ha de manera que sàpiguen què poden fer i què no.

"L'ideal és aconseguir un equilibri adequat entre la protecció cap a l'infant i la seva autonomia, perquè pugui desenvolupar comportaments responsables sense caure en la sobreprotecció", explica la cap del servei de Pediatria de la Fundació Salut Empordà, Pili Villalobos. "A mesura que el nadó va creixent, els riscos canvien i els pares han d'anar adaptant la seva vigilància i la llar a cada etapa, aplicant les mesures de seguretat més adequades. El nadó de menys de tres mesos té una actitud molt passiva, en canvi després s'ho fica tot a la boca i, quan arriba a l'any, desenvolupa el moviment i la curiositat i es desplaça per tota la casa, enfilant-se als llocs o obrint armaris", concreta la metgessa. "Resumint molt, podríem dir que fins als tres anys d'edat, els sis accidents domèstics més freqüents són la caiguda, la intoxicació, l'ofegament o asfíxia, la cremada, l'ennuegada i l'accident de trànsit", conclou.

1. Caiguda

Cal tenir en compte aquelles circumstàncies en què l’infant pot prendre mal:

  • Escales. Es poden minimitzar riscos col·locant una tanca de seguretat.
  • Llit. Si el llit és de baranes ja té la protecció necessària, però si l’infant és més gran i dorm en un llit convencional, s’hi pot posar una barana. Cal tenir en compte que quan els nadons són molt petits i no gategen, sí que poden girar sobre si mateixos i, si estan dormint al llit dels adults sense baranes, caure a terra.
  • Terrassa, balcó. Col·locar una tanca que impedeixi saltar.
  • Finestra. Vigilar de no deixar una finestra oberta si hi ha una criatura a casa, enretirar taules i cadires perquè no s’hi pugui enfilar i saltar i, si cal, posar un pestell a les finestres.
  • Mobles. Protegir els angles rectes de mobles, radiadors o parets amb cantoneres.

2. Cremada

La pell dels infants és molt delicada i situacions o objectes que per un adult no suposen un risc, per ells ho són. Les cremades acostumen a produir-se amb l’aigua calenta, és per això que cal evitar que entrin a la cuina quan hi hagi aigua bullint o oli calent i vigilar la temperatura de la dutxa (ha d’estar entre 35 i 37 graus). També cal pensar a protegir endolls, estufes i xemeneies i a no deixar la planxa al seu abast si encara és calenta.

Hi ha situacions quotidianes que per a les criatures poden representar una cremada i amb les quals sovint no s’hi pensa:

  • Tub d’escapament d’una moto. Tenen la curiositat de tocar-lo quan el vehicle està parat, sense saber que si la moto acaba d’aparcar, el tub serà calent i els cremarà la mà.
  • Parc. Si és un parc on toca el sol, el gronxador o el tobogan poden ser molt calents.
  • Mànega del jardí. Si toca el sol a la mànega, s’escalfa l’aigua que hi queda retinguda. De manera que quan s’obri l’aixeta, la primera aigua que surti serà molt calenta.

Finalment, és molt important prevenir les cremades solars, fent servir crema protectora, evitant l’exposició en les hores centrals del dia i protegint l’infant amb roba i barret.

3. Ennuegada

A banda dels aliments que poden suposar un risc per la seva duresa (pastanaga, poma, fruits secs, caramels) o perquè tenen pinyol (oliva, algunes fruites), els nens menors de tres anys encara tenen la necessitat de posar-se objectes a la boca. És per això que cal fer molta atenció amb què juguen i evitar tot allò que sigui petit, tingui colors llampants o brilli perquè els cridarà l’atenció i s’ho posaran a la boca. També s’ha de vigilar amb:

  • Les joguines dels germans grans, perquè poden tenir peces petites
  • Les bosses de plàstic, en aquest cas pel risc d’asfíxia
  • Els globus o trossos de globus, que poden obstruir fàcilment la via respiratòria

4. Intoxicació

Entre un i tres anys d’edat és quan es produeixen amb més freqüència les intoxicacions per productes tòxics, aliments o altres substàncies. El nen o nena es pot intoxicar per via digestiva, respiratòria o per la pell, tot i que la digestiva és la més habitual.

Hi ha una sèrie de productes que s’han de guardar en llocs elevats, que ni amb l’ajuda d’una cadira hi pugui accedir: begudes alcohòliques, productes de neteja, medicaments, cosmètics i productes del camp (herbicides, adobs...).

5. Ofegament

En els últims anys, el número d’ofegaments a l’Estat espanyol s’ha multiplicat per cinc.

  • Piscina o platja. No perdre mai de vista l’infant i seguir la regla dels 10-20: mirar la criatura cada 10 segons i que l’adult se situï a una distància que el pugui salvar en 20 segons. Això vol dir que l’adult no pot estar mirant el mòbil, llegint o fent una becaina.
  • A casa. No deixar-lo a la banyera sense vigilància, ni tampoc tenir la banyera o qualsevol recipient gran ple d’aigua molta estona, com per exemple una piscina inflable. Si la criatura hi caigués per accident, n’hi hauria prou amb 2 cm d’aigua perquè s’ofegués.

En el cas de les piscines inflables grans (de 70 cm de profunditat o més), la recomanació és posar-hi una tanca o una coberta.

6. Accidents de trànsit

En els viatges en cotxe, cal fer servir els sistemes de retenció infantil homologats (cadiretes o alçadors) d’acord amb l’alçada i el pes de la criatura. I s’han d’utilitzar sempre, encara que el trajecte que haguem de fer sigui molt curt.

Quan l’infant ja camina, els accidents es poden produir com a vianant. És per això que els hem d’agafar sempre de la mà i no deixar-los jugar en llocs poc vigilats i insegurs.