La Llei Orgànica 3/2021 de regulació de l'eutanàsia ja té fixada la data d'entrada en vigor. Serà el pròxim 25 de juny, tres mesos després de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Espanya s'ha convertit en el sisè país del món en regular aquesta opció, després dels Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Canadà i Colòmbia. L'opció, però, no està exempta de condicions que professionals de la salut i pacients han de conèixer.

La comunitat mèdica es prepara, doncs, per a la posada en marxa, d'aquí a poc menys de dos mesos, d'una norma que reconeix el dret de tota persona a sol·licitar i a rebre prestació d'ajuda per morir en cas de complir uns requisits que fixa la mateixa regulació. El Comitè d'Ètica Assistencial de la Fundació Salut Empordà vetlla pel respecte dels drets dels usuaris i està atent a les necessitats i als valors de l'entorn sanitari i social que els envolta. En aquest sentit, hem consultat a la presidenta d'aquest òrgan, la pediatra Alicia Cabacas, perquè detalli quins són els criteris a tenir en compte: «Perquè una persona pugui demanar aquesta prestació, cal que sigui major de 18 anys, que tingui nacionalitat o residència legal a Espanya, que disposi d'informació sobre el seu procés mèdic i les diferents alternatives, que hagi formulat dues sol·licituds de manera voluntària i per escrit, que estigui patint una malaltia greu, crònica i impossibilitant, i que presti consentiment informat».

«Hi ha un procediment a seguir, des que un pacient fa la sol·licitud fins que s'aprova i es realitza el procediment», explica la doctora Alicia Cabacas, i també subratlla que el pacient, perquè el procés burocràtic tiri endavant, ha d'haver demanat dues vegades la seva voluntat de rebre la prestació d'ajuda per morir, amb un cop no en fa prou. A partir d'aquí, com explica la doctora Alicia Cabacas, s'obre un procés d'avaluació per comprovar que el sol·licitant compleix tots els criteris que marca la llei.

Segons la presidenta del Comitè d'Ètica Assistencial, aquest procés requereix un temps de deliberació en què metge i pacient han de parlar també d'altres possibilitats a banda de l'eutanàsia. «El metge que rep la sol·licitud, a més, ho haurà de tractar també amb un metge consultor, que és l'especialista de la malaltia que té el pacient, perquè necessita el seu suport per continuar amb el procediment», hi afegeix la metgessa, alhora que anota que, després d'aquestes passes, encara cal elevar la petició a una Comissió de Garantia i Avaluació, que és un òrgan que es crea en cada comunitat autònoma i té competències per comprovar que la petició de la prestació d'eutanàsia l'ha fet una persona que compleix les condicions establertes per llei, que disposa de tota la informació necessària i que no ha rebut cap pressió externa a l'hora de demanar morir.

La doctora Alicia Cabacas ha comentat que, de moment, dins d'aquest procediment burocràtic relatiu a la Llei de l'eutanàsia, no es preveu que un Comitè d'Ètica Assistencial com el que ella presideix tingui cap funció específica: «Entenc que serà una entitat consultora en casos puntuals, com passa ara, tenint en compte que els objectius del Comitè d'Ètica són vetllar per la protecció i el respecte dels drets i deures dels usuaris i dels professionals; assessorar, des d'un punt de vista ètic, en la presa de decisions clíniques, sanitàries i organitzatives; elaborar orientacions i recomanacions en aquells casos o situacions que generin o puguin generar conflictes de tipus ètic; sensibilitzar i formar en actituds ètiques les persones de la Fundació Salut Empordà, i contribuir, des de l'ètica, a millorar la qualitat de l'assistència».

Manual de bones pràctiques

Manual de bones pràctiques A partir de finals de juny, un cop hagi entrat en vigor la llei, qualsevol metge es pot trobar en la situació que un pacient que compleix els requisits per acollir-se a aquest dret li faci aquesta petició. Per això, la llei preveu la publicació d'un manual de bones pràctiques, que el redacta el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, i uns protocols a seguir per part dels professionals a l'hora de donar curs a la prestació.

D'altra banda, la regulació de la Llei de l'eutanàsia recull el dret a l'objecció de consciència per part d'aquells professionals mèdics que es neguin a donar la prestació a un pacient, si bé ells mateixos han de garantir que un altre metge vetllarà pel dret del sol·licitant.

Cesca Carbonell, psicòloga: «L'eutanàsia posa a la llum pública que el fet de morir forma part de la vida»

Cesca Carbonell, psicòloga: «L'eutanàsia posa a la llum pública que el fet de morir forma part de la vida»Cesca Carbonell és psicòloga especialitzada en dol i final de vida, compagina la feina a les consultes de Figueres i Girona amb cerimònies de comiat en tanatoris i com a psicòloga del Sistema d'Emergències Mèdiques. En relació amb l'aprovació de la Llei de l'eutanàsia, opina que «és una bona notícia que es reconegui el dret que té una persona a posar fi a la seva vida». L'experta considera «positiu» que l'eutanàsia «posi a la llum pública que morir forma part de la vida». «Malgrat que la mort és un tabú en la nostra societat, el fet de parlar-ne, de debatre o reflexionar, ja la fa present. Davant la mort, també és necessari morir amb dignitat i preservant el benestar del malalt», observa.

Cesca Carbonell es refereix al dol i a les circumstàncies en què es produeix una mort, que poden generar un patiment afegit al fet de perdre l'ésser estimat. «No volem veure patir aquella persona que estimem, i si pateix ens fa més mal. Tot i que per a cada persona el dol és universal, únic i personal, i que cal passar-lo com el procés natural que és, el fet que aquest moment final es visqui sense un patiment afegit ha d'ajudar a no dificultar-lo més». Per a ella, la persona té el dret de triar morir no només en situacions extremes, «ara bé, en aquests casos, hauria de ser fruit d'un procés de reflexió introspectiva personal que faci que l'elecció sigui lliure i no condicionada».

En aquest sentit, la psicòloga exposa que, per exemple, davant pronòstics d'Alzheimer o malalties terminals, quan encara es té ús de raó, s'ha de posar més en valor la qualitat de vida que no viure sense qualitat. Cesca Carbonell parla també del paper que tenen els professionals de la salut. «Normalment, en les disciplines sanitàries, els coneixements s'enfoquen cap a la vida, a curar cossos malalts, i la mort sol ser l'enemic a batre. I sol ser així, però quan la mort s'acosta, i no hi ha cura, cal un canvi de mirada. Per això és fonamental la sensibilitat especial en cures pal·liatives, perquè la màxima és el confort del malalt. I no només pel que fa a l'estat físic, sinó també emocional i espiritual».

Per a l'especialista en dol, el professional, a part dels coneixements experts, cal que es mostri com a ésser humà i que el tracte sigui sempre de persona a persona.