La pandèmia per Covid-19 i els mesos de confinament han tensat el mercat de treball espanyol. En molts sectors laborals s’ha traduït en un augment de la pressió, amb jornades laborals més llargues i amb més feina per als col·lectius imprescindibles; en la mudança al teletreball, en el cas de les feines d’oficina, i per als menys afortunats, en uns mesos i fins i tot anys d’atur, especialment en els sectors que han hagut de paralitzar la seva activitat.
Tot això ha derivat en un desgast emocional vinculat a la por del contagi, els canvis d’entorn o d’activitat, el descens de la qualitat de la feina, la por de la pèrdua de l’ocupació i l’angoixa financera generalitzada en uns mesos caracteritzats per acomiadaments, ertos i molta incertesa.
La fatiga pandèmica, el cansament mental derivat d’aquesta situació, s’ha convertit en un símptoma generalitzat dels efectes del coronavirus. I com si de la punta d’un iceberg es tractés, de moment podem constatar els primers danys col·laterals de l’augment d’aquesta pressió en termes de salut mental en el conjunt de treballadors espanyols. «Veiem aquesta fatiga pandèmica i el cansament a les consultes d’atenció primària i consultes externes dels hospitals: les resistències de la població estan disminuint», explica Fernando García Benavides, catedràtic de Salut Pública a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i director del Centre d’Investigació en Salut Laboral d’aquesta universitat.
En alerta
La novetat, en aquest cas, és que la societat presta més atenció a les conseqüències del pas de la Covid-19 en forma de malalties de salut mental. «La població està més atenta als riscos psicosocials, ja que tots els sectors s’han vist afectats, tot i que uns més que d’altres», destaca Javier Nieto, director de l’Oficina de l’Organització Internacional del Treball (OIT) per a Espanya.
Les malalties mentals tenen, com a expressió a curt termini, el malestar, la tristesa, el cansament, l’insomni i la insatisfacció, i es reflecteixen en la relació amb les persones pròximes. A mitjà i llarg termini també tenen conseqüències físiques: «Es manifesten en malalties cardiovasculars, l’estrès i trastorns metabòlics i musculoesquelètics», explica García Benavides.
Moltes estan vinculades amb el teletreball, una nova manera de relacionar-nos amb la feina de forma virtual amb què encara hem d’aprendre a conviure. «El teletreball té un impacte en la salut mental important en relació amb la incapacitat de desconnectar», destaca el catedràtic de la UPF. Tot i que el teletreball i els ertos han comportat canvis han actuat com a mecanismes de protecció de la població en matèria econòmica i de seguretat. Tot això queda reflectit en un augment del consum de psicofàrmacs relacionats amb el maneig del son i l’ansietat: tal com apunta l’enquesta ‘Condicions de treball, inseguretat i salut en el context de la Covid-19’, impulsada per la Universitat Autònoma de Barcelona, el 10% de les dones enquestades i el 8,5% dels homes han començat a prendre analgèsics opioides en aquests últims mesos.
Col·lectius essencials
De moment hi ha pocs estudis que analitzin l’impacte de la pandèmia en la salut física i mental en el gruix dels treballadors espanyols. Sí que n’hi ha en sectors concrets, com l’estudi MIND/COVID, que constata l’impacte de la pandèmia en els treballadors sanitaris i en altres col·lectius essencials, si considerem que molts d’ells han patit de prop les més de 76.500 morts registrades per Covid-19 i tenen estrès posttraumàtic.
«Els sanitaris s’han hagut d’enfrontar a situacions més agudes de les habituals, ja per si mateix dures, amb pocs mitjans, jornades llargues, més mortalitat i molta impotència», destaca Nieto. ‘MIND/COVID’, portat a terme per investigadors de l’Hospital de Barcelona, corrobora l’impacte en matèria de salut mental: gairebé la meitat dels sanitaris tenen un risc alt de tenir un trastorn mental després d’un any de pandèmia, el 14,5% té una patologia mental i, en el pitjor dels casos, el 3,5% del col·lectiu té idees suïcides.
A més, aquestes afectacions es combinen amb un sistema d’espanyol d’atenció psicosocial amb poca capacitat de prestació sanitària en termes psicològics. «Aproximadament, hi ha un professional per cada 100.000 usuaris. Són unes xifres de desatenció enormes», remarca Nieto.
El paper d’empreses i organismes
Aquesta situació ha propiciat que moltes empreses espanyoles mobilitzin els seus professionals en recursos humans per prevenir les baixes per ansietat.
«Els serveis de prevenció de riscos laborals han de ser al centre de la solució d’aquest problema, amb la qual cosa han d’estar en els gabinets de crisis que s’han format a les empreses per fer front a la crisi sanitària i econòmica», explica García Benavides.
De fet, bona part de l’RSC en aquests moments passa per assumir la seva responsabilitat davant la pandèmia: «Hi ha possibilitats d’avaluar els riscos psicosocials dels treballadors i treballar per prevenir-los», destaca Nieto. Els recursos al seu abast són múltiples, com la disposició de plans de prevenció i l’obligació de garantir que els treballadors reingressin als seus llocs de treball amb les mesures de seguretat pertinents.
