El president de l'Associació TOC 2.0, Jordi Somalo, ha assegurat en una entrevista a Efe que arran de la pandèmia de covid-19 han detectat un augment de casos de persones amb Trastorns Obsessius Compulsius (TOC) provocats per l'ansietat i l'estrès general derivats de la crisi sanitària.

Jordi Somalo, que també està afectat per aquest trastorn, ha informat que amb la pandèmia, que ha suposat un increment d'un dels principals desencadenants d'aquesta malaltia, l'estrès, hi ha hagut un augment de casos de "TOC de contaminació" i també es "han tornat a despertar TOCS adormits". "La incertesa, la pèrdua de control sobre el que passa, ens estressa i ens fa que tinguem més pensaments intrusius i que, en definitiva, empitjorem amb el trastorn", ha assenyalat Somalo.

L'Associació TOC 2.0 és una entitat sense ànim de lucre constituïda en 2013 amb l'objectiu de tenir en compte la dimensió social, familiar i sanitària del TOC; i està integrada per especialistes en psicologia i psiquiatria, familiars i persones afectades de Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC) i/o Trastorn de Personalitat Obsessiu Compulsiva (TPOC). Té la seva seu a Barcelona i el seu objectiu final consisteix a ajudar i millorar la situació actual de les persones que pateixen aquesta malaltia, "poc coneguda i compresa, encara avui dia", ha expressat Somalo.

El TOC és una malaltia mental que afecta aproximadament el 3% de la població (un de cada 50 adults i un de cada 100 nens) i es troba "entre una de les vint malalties més incapacitants a nivell mundial". Segons Somalo, el TOC es caracteritza per la presència de pensaments, imatges o impulsos recurrents i persistents que són "intrusos o inapropiats" i que es viuen amb "ansietat o malestar".

Precisament, la "vergonya i l'estigma social que es crea amb tot el que són les malalties mentals" provoca que la majoria d'afectats triguin més a buscar ajuda i acudir a un especialista, la qual cosa provoca malestar clínicament significatiu i una deterioració acusada de l'activitat general de la persona. "Des que una persona comença a tenir els pensaments recurrents fins que busca ajuda passen normalment una mitjana de 7 anys. Tot això és un temps que es va perdent perquè cada any que passa, el trastorn s'enquista més", ha advertit Somalo.

El president de l'associació posa d'exemple el seu cas com a afectat de TOC, va debutar als 13 anys però no va ser fins als 32 que va decidir recórrer a un especialista: "En tot aquest temps que passa, estàs només, creus que t'estàs tornant boig". Amb l'objectiu de prevenir o reduir l'ansietat que generen aquests pensaments, "la persona duu a terme una sèrie de conductes o actes mentals repetitius anomenats compulsions o rituals". "Els categoritzes i els dónes una puntuació per a saber quals t'afecten més i menys, i els afrontes d'un en un. T'obligues a exposar-te", ha manifestat el president de l'associació.

Somalo aclareix que hi ha diverses tipologies de TOC: contaminació, acumulació, dubte, conducta supersticiosa, comprovació i, finalment, ordre i simetria. Un dels quals més comuns i latents a conseqüència per la pandèmia de covid-19, és el de contaminació, a causa de les característiques de la pandèmia i les mesures de desinfecció recomanades.

Somalo explica que, amb la crisi sanitària, les persones amb TOC de contaminació s'obsessionen massa amb la rentada de mans, per la por al fet que passi alguna cosa negatiu als seus sers estimats i ser ells els responsables. "El mal és que quan alimentes al TOC, no et rentes les mans una vegada, sinó que te les vas rentant moltes vegades fins a tenir les mans esquerdades, sagnant i en mal estat", relata.

Una altra de les conseqüències derivades de l'estrès i ansietat que han produït la pandèmia en la població general és que "normalment un TOC debuta als 12 o 13 anys aproximadament", no obstant això "ara també ens hem trobat amb nens de 6 o 7 anys que debuten i els familiars no saben a qui acudir". És per això que des de l'associació, informen i orienten als afectats i les famílies sobre les característiques d'aquesta patologia i les opcions de tractament perquè "l'important és no afrontar-ho només".

Segons Somalo, els hospitals de referència de TOC a Catalunya són l'Hospital Clínic en el cas de nens, i el de Bellvitge per a adults. Al seu torn, també fan una tasca de sensibilització i difusió sobre el TOC a l'opinió pública general, amb l'objectiu de promoure l'acceptació, eliminar prejudicis i estereotips. I, entre altres activitats, també organitzen entrevistes amb orientació terapèutica, sessions psicoeducativas gratuïtes i tallers per als socis, la quota dels quals és de 20€ anuals.