Sabem que tenim un sistema sanitari per garantir l'atenció en matèria de salut. És fort i eficient. Però n'hem de tenir cura, tal i com està reflectit en la carta dels drets i deures del pacient. L'hem d'utilitzar correctament. Es a dir n'hem de fer un bon ús, protegint als sanitaris i al sistema. No s'ha d'utilitzar indegudament.
També sabem que amb qui contactem d'entrada quan ens trobem malament, és a l'atenció primària. Es troba en els Centres d'Atenció Primària (CAP) que formen part de les àrees bàsiques de salut. Les àrees bàsiques de salut (ABS) estan distribuïdes per municipis i inclou pobles del voltant. Poden pertànyer directament al Departament de Salut a través de l'Institut Català de la Salut (ICS), cosa que passa en la majoria de casos, o be poden tenir una altra titularitat, però tenint una vinculació directa amb la Generalitat de Catalunya, gràcies a uns convenis establerts. A l'Empordà n'hi ha vàries, la que pertany a la Fundació Salut Empordà (FSE), el CAP Moisès Broggi de l'Escala, Albera Salut, que és d'autogestió i vinculada al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, que atén a la població de Peralada i els pobles vinculats sanitàriament.
A nivell hospitalari passa el mateix. N'hi ha que depenen directament del Departament de Salut i que son de l'ICS, com és l'Hospital Josep Trueta i el de Santa Caterina al Parc Martí i Julià de Salt (de l'Institut d'Assistència Sanitària) Ambdós tenen una aliança estratègica i treballen conjuntament per donar un servei de màxima qualitat i per optimitzar recursos. Per un altra costat hi ha els Hospitals de la Xarxa d'Utilització Pública (XHUP) Un d'ells és l'Hospital de Figueres, que forma part de la Fundació Privada Salut Empordà (FSE). Aquesta Fundació inclou l'Hospital d'aguts de Figueres, el Centre Sociosanitari Bernat Jaume i l'Àrea Bàsica de l'Escala.
Formen part del sistema sanitari català altres entitats i empreses que hi estan vinculats i li presten serveis. Hi ha les que fan exploracions complementàries de radiologia o el transport sanitari i d'altres que son sanitàries i sociosanitàries externes però vinculades a la sanitat pública. Hi ha concerts amb algunes mútues i altres entitats proveïdores de més serveis.
La història de la nostra sanitat està estretament lligada amb l'existència de mútues i d'altres administracions -la salut mental i la Diputació- o de la beneficència, relacionada o no, amb l'Església Catòlica.
El sistema sanitari català és universal i amb una estructura complexa. No podem deixar d'anomenar, els serveis que no son directament assistencials com els de vigilància epidemiològica i la farmacològica. També son molt importants la veterinària i la farmàcia comunitàries, els programes de detecció precoç de càncer de mama i de colon i de recte.
Avui hem corregut varis riscos. Un és el de no descriure totes les entitats que formen part del sistema sanitari català i l'altre és el de no saber si hem explicat el contingut de forma prou entenedora.
El missatge final és que el nostre sistema sanitari és molt gran, que arriba a tothom i que totes els persones, tant els professionals com els usuaris tenim l'obligació de tenir-ne cura. En aquests moments tant delicats és quan s'ha de protegir més.
