Revisant el calendari, m'he adonat que el 30 de maig es commemora el dia mundial de l'esclerosi múltiple i el primer diumenge de juliol es fa la campanya Mulla't, també a favor de l'esclerosi múltiple. Doncs bé, el dia 18 de desembre és el dia nacional de l'esclerosi múltiple. He comptat que cada any es destinen, com a mínim, tres dies a parlar-ne. Què deu tenir aquesta malaltia que s'hagi fet tan popular?

Afecta 47.000 persones a l'Estat espanyol, a més de 60.000 d'Europa i a més de dos milions de persones arreu del món. Mirat així, sembla que el nombre de persones malaltes no és massa elevat. N'hi ha d'altres que són més freqüents. Alguna cosa especial deu tenir si se'n parla tant. Aquesta malaltia és més freqüent en dones que en homes i la seva evolució, d'entrada, no és previsible.

És una malaltia neurodegenerativa, de causa desconeguda i desmielinitzant. Però, què és això de la desmielinització? Doncs és una pèrdua de la beina que envolta i protegeix els nervis. En aquesta malaltia, queda desprotegit i es lesiona. Tot això passa a escala del sistema nerviós central on hi ha una degeneració del sistema nerviós, per això se'n diu neurodegenerativa. Es podria comparar al que li passa a un fil elèctric quan perd la beina que l'envolta. Es provoquen espurnes i desconnexions i un es pot enrampar. I l'aparell que rep l'energia elèctrica per aquest fil conductor malmès -sense beina-, pot funcionar malament, de forma discontínua o intermitent o deixar de funcionar definitivament. La desbeinització nerviosa pot provocar una expressió clínica que pot ser molt diversa d'una persona a una altra. Com passa amb els aparells alimentats elèctricament quan el cable ha perdut part de la seva protecció.

Tothom sembla estar d'acord en la importància de la diagnosi precoç. I aquesta acaba fent-se, com en molts altres casos, simplement descartant-ne d'altres.

La clínica, com sol passar quasi sempre en Medicina, mana. I aquesta sol presentar-se en forma molt diversa. Pot presentar-se amb una debilitat muscular, cansament, pèrdua de la coordinació, formigueig al cos, alteracions de la memòria, pèrdua de l'equilibri, alteracions visuals, tremolors, rigidesa muscular, hipersensibilitat a la calor, trastorns en l'esfera sexual i també problemes d'esfínters. No sempre es donen tots. En funció de quants se'n presentin i de la intensitat amb què ho facin, el pacient tindrà una afectació més important i greu o menys. Hi ha qui té una evolució progressiva i molt lenta, sense que provoqui grans afectacions a la vida diària. Altres casos cursen a brots i altres en què aquesta és tan ràpida que incapacita la persona en poc temps.

El tractament és molt personalitzat. En aquests moments, els fàrmacs utilitzats són els immunoduladors, als quals no tots els pacients responen per igual. Les teràpies centrades en les cèl·lules mare són una possibilitat de cara a obtenir millors resultats en certs casos. De totes maneres es continuen buscant fàrmacs que superin els resultats dels actuals. En el que tothom està d'acord és en el fet que com més aviat es faci el diagnòstic, molt millor per al pacient com també de la importància de la fisioteràpia que és un tractament molt agraït.