El 12 de desembre se celebra el Dia Mundial de la Disfàgia, un trastorn que dificulta la deglució, obstaculitzant el pas dels aliments sòlids o líquids de la boca fins a l'estómac. Va més enllà de la complicació per empassar-se els aliments, ja que requereix tractament, afecta la qualitat de vida de les persones que la pateixen i pot provocar tensions psicològiques i socials tant en els pacients com en els familiars.
«Malgrat que a vegades les persones que tenen disfàgia no en són conscients, és un trastorn molt comú, especialment entre la gent gran. Pot aparèixer a qualsevol edat, però s'estima que afecta el 30-40% de les persones de 65 anys o més», explica la logopeda de la Fundació Salut Empordà, Sandra Vergara. I afegeix que «la seva prevalença és més elevada en pacients amb malalties neurodegeneratives, fins al 80%, i en els que han patit un accident cerebrovascular com un ictus, que és del 40%».
Cal tenir en compte que, en els casos més greus, la disfàgia pot provocar deshidratació, pèrdua de pes i desnutrició, així com infeccions respiratòries per aspiració dels aliments o dels líquids (pneumònia), i fins i tot la mort.
Vergara alerta que «es calcula que el 80% dels pacients amb disfàgia no estan diagnosticats ni reben cap tractament específic, per la qual cosa es considera una malaltia infradiagnosticada i infratractada». I finalment remarca que «les complicacions es poden evitar amb diagnòstic precoç, tècniques de prevenció, tractament dietètic i nutricional adequat i rehabilitació. És per això que davant de qualsevol dubte, cal consultar amb el metge de capçalera».
La disfàgia es pot dividir en dos grups en funció de:
On es produeix?
- Orofaríngia o «alta» (boca o gola)
- Esofàgica o «baixa» (esòfag)
Quin és l'origen?
- Funcional o motora (per una alteració del funcionament dels músculs i els nervis que intervenen en el procés de deglució)
- Mecànica o obstructiva (deriva d'un trastorn orgànic de la faringe, l'esòfag o els òrgans propers)
La deglució
La disfàgia es produeix quan la persona té un problema en qualsevol de les quatre fases del procés de deglució:
- Els aliments es masteguen a la boca
- La llengua empeny els aliments cap a l'esòfag
- Els aliments es desplacen a través de la faringe
- Els aliments passen de l'esòfag a l'estómac
Els símptomes
- Tos i babeig persistent durant o després dels àpats
- Canvis en la qualitat i el to de la veu (ronquera o afonia) després de la deglució
- Ennuegament o regurgitació
- Cansament
- Pèrdua de pes
- Altres símptomes: dolor en engolir, nàusees, acidesa i sensació de residu a la boca i/o la gola
Les causes
Problemes neurològics (Alzheimer, malaltia de Parkinson, esclerosi lateral amiotròfica (ELA), accident vascular cerebral o traumatisme cranioencefàlic)
- Trastorns motors
- Alteracions musculars
- Malalties orgàniques (per exemple, els tumors)
- Malalties de la mucosa (per exemple, la del reflux gastroesofàgic)
- Altres factors: el mateix procés d'envelliment, alguns medicaments, la cirurgia o el tractament amb quimioteràpia o radioteràpia
El tractament
Anirà en funció de la causa del trastorn i requereix la intervenció d'un equip multidisciplinari de professionals entre els quals hi ha dietistes-nutricionistes, logopedes, metges, infermeres i auxiliars d'infermeria. El tractament pot incloure:
- Canvi d'hàbits alimentaris per mantenir un bon estat nutricional
- Teràpia de la deglució, per recuperar la capacitat d'engolir i evitar les complicacions respiratòries. Alguns exercicis poden ajudar a coordinar els músculs i a reestimular els nervis que intervenen en el procés de deglució i també hi ha tècniques de col·locació dels aliments a la boca i del cos i el cap
- Dilatació endoscòpica. Consisteix a inflar un petit globus per eixamplar l'esòfag
- Medicaments. Les injeccions de toxina botulínica paralitzen els músculs tensos que impedeixen als aliments arribar a l'estómac i els inhibidors de la bomba de protons milloren els símptomes produïts per l'estrenyiment de l'esòfag
- Tubs d'alimentació, que només s'utilitzen en casos greus.
