01 de desembre de 2020
01.12.2020
L'Empordà
Figueres

Publiquen el llibre «Plantes medicinals de Catalunya», un recull del saber tradicional

Recull la informació d'uns 2.600 informants i aplega cinquanta fitxes de plantes d'entre 1.600 tàxons

30.11.2020 | 20:10
Els doctors en farmàcia Joan Vallès i Montserrat Parada formen part de l'equip que ha elaborat el llibre

El saber tradicional sobre les plantes i els seus usos són la base del llibre 'Plantes medicinals de Catalunya', el tercer que fa el grup de recerca d'etnobotànica dels Països Catalans de la Universitat de Barcelona i l'Institut Botànic de Barcelona per Farell Editors. És un treball que ha requerit cinc anys de feina i que inclou cinquanta fitxes de plantes amb dades subministrades per uns 2.600 informants dels Països Catalans sobre 1.600 tàxons de plantes. Els coautors del llibre, liderats pel doctor en Farmàcia, el figuerenc Joan Vallès, i la doctora en Biologia Botànica Teresa Garnatje, són Ugo d'Ambrosio, Airy Gran i Montserrat Parada, de Vilanant.

El 2002 va aparèixer Plantes medicinals del Pirineu català i deu anys després, Plantes alimentàries del Pirineu català. Són fruit d'una investigació rigorosa per part del grup de recerca d'etnobotànica des dels anys 90 i que reivindica «la interacció entre natura i cultura». Lluny de l'academicisme, tenen la voluntat d'aproximar al lector i posar l'incís en preservar aquest «corpus de saviesa popular» tenint en compte «l'erosió de la manera de vida tradicional». «Mentre la gent recordi perquè s'utilitza una planta, la mantindrà a vora seva», diu Parada, quelcom vital per preservar la biodiversitat.

Hyssopus officinalis. Foto: Teresa Garnatje.

Parada explica que les dades les han recopilat a partir d'entrevistes a persones «enteses en plantes no perquè han llegit llibres, sinó perquè les han usat de manera tradicional a casa o han heretat els coneixements». Afegeix que «mai hem utilitzat el nostre coneixement fruit de llibres o d'informants» que hagin usat aquesta via, també. Admet que «són coneixements empírics» d'eficàcia provada pels mateixos usuaris, però no es responsabilitzen que científicament es pugui provar en un laboratori. Tot i això, les plantes generen molt interès en la indústria farmacèutica, «ja que la via química s'ha exhaurit fa temps i aquest coneixement pot donar peu a estudiar molècules que ja són en les plantes» per usar-les de base per nous medicaments. «Són un tresor quasi arqueològic, però amb una utilitat present i futura important», diu Parada. Vallès afegeix que l'Organització Mundial de la Salut constata que hi ha unes 30.000 plantes al món reconegudes com a medicinals.

Escollir-ne només cinquanta –alguns grups de plantes– d'entre 1.600 no ha estat fàcil, com diu Vallès. «Són poques, però de les més representatives i també alguna de rara com la pota de colom o l'orella d'os, però no plantes de llocs molt concrets que la gent conegui poc». Cada fitxa inclou el nom científic, els populars, una breu descripció, ecologia i distribució (els ambients on es troba i la repartició al país), usos medicinals populars, indicacions sobre recol·lecció i conservació de les parts usades en medicina i altres usos etnobotànics.

Una base de dades a la xarxa

Els estudis acadèmics sobre les plantes medicinals dels Països Catalans s'iniciaren fa trenta anys, però l'etnobotànica es desenvolupà al país a principis de segle XX amb Pius Font i Quer. El darrer avenç és la posada en marxa d'una base de dades dels Països Catalans (www.etnobotanica.cat) sota l'aixopluc de l'Institut d'Estudis Catalans. S'espera que serà abans d'acabar l'any i inclourà noms populars i usos medicinals. Els pròxims dos anys anirà creixent amb usos alimentaris i qüestions tòxiques. L'accés serà lliure.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook