Cinc milions de persones en el conjunt de l'Estat espanyol pateixen migranya, una malaltia neurològica que comença com un mal de cap progressiu, amb un dolor intens o perforant en un o ambdós costats. Provoca sensibilitat a la llum i als sons, nàusees, vòmits, visió borrosa, mareig i desmais, la qual cosa és molt discapacitant per a qui ho pateix. És per això que la migranya altera considerablement la qualitat de vida de la persona, repercuteix en la seva salut física i emocional i pot afectar el rendiment laboral. De fet, segons l'Organització Mundial de la Salut, és una de les 20 patologies més incapacitants a escala mundial i la sisena amb més prevalença entre la població.

Són mals de cap crònics que poden produir-se només una o dues vegades a l'any o cada dia, i durar des de quatre fins a setanta-dues hores. Tot i que pot haver-hi diferents tipus, bàsicament es distingeixen pels símptomes: amb aura o sense aura (l'aura és un conjunt de símptomes neurològics, generalment visuals), i per la freqüència, crònica o episòdica.

Tanmateix, la migranya està infradiagnosticada i poc reconeguda. Que el 12 de setembre se celebri el Dia Internacional d'Acció contra la Migranya ajuda a donar més visibilitat a aquesta patologia i a contribuir a lluitar-hi per intentar millorar la qualitat de vida d'aquests pacients.

Diagnòstic

De moment no hi ha un diagnòstic clar per a les migranyes. La doctora Cecile van Eendenburg, neuròloga de l'Hospital de Figueres, explica que «en l'avaluació d'una persona afectada el més important és la història clínica, és a dir, el relat dels símptomes, perquè pot variar molt d'un pacient a un altre. També s'ha de realitzar una exploració física i neurològica detallada. Depenent dels resultats, es valorarà fer altres exploracions complementàries per descartar que no sigui un mal de cap simptomàtic que amagui un altre tipus de procés». «Cal tenir molt present que la migranya no es cura, però que un tractament adequat pot alleugerir-ne el dolor i evitar-ne l'aparició. I també és clau identificar-ne els desencadenants per a prevenir-la», afegeix.

Pel que fa al tractament farmacològic, la doctora van Eendenburg aclareix que «hem de diferenciar dos grups de medicaments: simptomàtics, per alleugerir el dolor, i preventius, per evitar-ne l'aparició. El preventiu es fa servir quan la migranya és molt freqüent o quan la persona no respon adequadament al simptomàtic. I sempre s'ha d'acompanyar el tractament d'un estil de vida saludable». Finalment remarca que «és molt important evitar l'automedicació per prevenir l'aparició de cefalea crònica diària, que es desencadena per abús d'analgèsics o d'altres problemes».

Causes

La migranya té una base genètica que fa que els pacients siguin més vulnerables al sistema del dolor: una desinhibició central per causes que encara es desconeixen produeix una estimulació del nervi trigemin (transmet la sensibilitat del cap i té tres branques que arriben a tota la part anterior, a la zona dels ulls i de la mandíbula) el qual deixa anar substàncies inflamatòries que inflamen les meninges (estan formades per diferents capes de teixit que recobreixen el cervell) les quals al seu torn provoquen la migranya. Aquesta inflamació fa que quan movem el cap ens faci més mal, per això estem millor estirats o quiets.

Aquesta predisposició genètica, sumada a algunes circumstàncies concretes, és el que pot provocar un episodi de migranya. Alguns dels desencadenants són:

  • Aliments: formatge, vi negre, xocolata
  • Olors intenses, llums brillants, sorolls forts
  • Canvis de temps
  • Alteracions del ritme del son
  • Variacions hormonals
  • Estrès
  • Saltar-se àpats
  • Activitat física intensa
  • Tabac o excés de cafeïna
  • Sedentarisme