18 de agost de 2020
18.08.2020
L'Empordà
opinió

Assistència humanitària

«Lluitar contra el racisme, la discriminació social i la xenofòbia són també tasques diàries del nostre personal humanitari»

17.08.2020 | 18:56
Assistència humanitària

Dra. M. Antònia Bonany Pagès

De vegades, veient o escoltant les notícies, quan parlen de conflictes armats o de desastres naturals, que passen tant al costat de casa com en terres llunyanes, veiem persones que ajuden persones desconegudes. En veure les imatges o sentir les notícies podem pensar: «De quina mena de pasta estan fetes aquestes persones que presten aquesta assistència humanitària a persones que no coneixen de res?».

Els treballadors humanitaris i els voluntaris posen en risc la seva vida per ajudar els altres. Humanitat és una paraula molt bonica, però poc sentida avui en dia, poc viscuda en molts llocs del món i imprescindible per a molta gent. I no cal mirar gaire lluny. Però qui forma aquest col·lectiu humanitari? Doncs ho fa personal sanitari, metges i infermeres, religiosos i religioses de diferents ordres que serveixen en les missions i que són molt valorades i estimades per la comunitat a què pertanyen. Ho fan d'una forma discreta i silenciosa, des de dins i formen part de la comunitat. També hi ha els cooperants de diferents organitzacions no governamentals. També ho són alguns periodistes que denuncien i fan visibles fets atroços. La llista de persones pot ser molt llarga, però el concepte és clar i curt. Parlem de persones que ajuden persones desconegudes i que solen fer-ho altruistament. Viuen situacions de risc i poden perdre-hi la vida fàcilment. Quantes vegades no hem sentit a dir que han mort per defensar o per aconseguir una causa justa?

De vegades, en situacions de conflictes armats, moren –els maten– per sembrar terror sobre la població a qui atenen. Perquè aquesta mena d'atrocitats afebleixen encara més la moral d'aquestes persones vulnerables, a les quals serveixen i donen suport, des d'un punt de vista econòmic, de salut, emocional i psicològic. Matar una persona del col·lectiu humanitari fa sentir més indefensa la població que en rep el seu ajut i protecció. Que inhumana que pot ser la humanitat, veritat?

Insistim, el personal de suport humanitari treballa en zones perilloses, on hi ha conflictes armats, guerres i/o desastres naturals, amb les malures que comporten i amb elevades probabilitats de desenllaços fatals. No hem de perdre de vista que dins de les accions humanitàries és molt important l'ajut a les persones desplaçades, per la guerra o altres circumstàncies, que passen per situacions molt difícils i que són víctimes de qualsevol mena d'agressió per part de persones sense escrúpols.

La violència que pateixen ens hauria de fer caure la cara de vergonya. Lluitar contra el racisme, la discriminació social i la xenofòbia són també tasques diàries del nostre personal humanitari.

En aquests moments de situació de perill pandèmic per la Covid-19 a tot el món, veiem com les persones més vulnerables i les que tenen una morbimortalitat major són les que tenen més desavantatges socials. Els treballadors humanitaris ajuden a disminuir aquestes diferències i amb elles el seu risc sanitari i social. S'exposen a emmalaltir i morir per evitar que ho facin d'altres.

Heu pensat mai a ser un treballador humanitari? El sou és tan bo que et permet dormir amb tranquil·litat. Ajudar l'atri sense demanar res a canvi és el que reps.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook