Ara potser només es parla dels nostres drets -referint-nos a qualsevol aspecte de la nostra vida- i no pensem, o no ens han explicat, o no hem volgut implicar-nos en el (re)coneixement dels nostres deures, com a ciutadans, com a persones i com a usuaris del sistema de salut. Els nostres deures són les obligacions que tenim personalment i en la interacció social. Ara, després de l'època pandèmica i vivint una situació sanitària molt delicada provocada pel coronavirus Covid-19, potser és un moment ideal per a la reflexió tranquil·la i serena dels nostres deures i/o obligacions que com a persones i usuàries, tenim en relació amb el nostre sistema sanitari.

Tenim una carta, adreçada a la ciutadania, que ens parla dels nostres drets i deures en relació amb els serveis sanitaris. És molt important que en tinguem coneixement i la divulguem. En la carta es reflecteixen els següents aspectes: el respecte i la no discriminació dels nostres professionals i dels usuaris del sistema sanitari. També que cal contribuir i tenir cura del nostre entorn, vetllar per la nostra salut i la de les persones que depenen de nosaltres, evitar els riscos per a la salut d'altres persones (salut pública) i fer un bon ús de les mesures preventives (mascareta, higiene i distància de seguretat, per exemple), fer servir de forma responsable els serveis i el sistema sanitari, respectar els seus horaris i normes de funcionament dels centres sanitaris (CAP, hospitals...), respectar la intimitat i la confidencialitat de la informació i la llibertat ideològica i de religió (això ens enriqueix com a persones).

Ens hem de corresponsabilitzar en el procés assistencial consensuant les decisions quan no hi estiguem d'acord o es pugui pensar d'una altra manera. També cal donar informació veraç i certa sobre les nostres dades i fer un bon ús de les tecnologies que el sistema ens posa a l'abast. És un deure del pacient tenir les dades administratives actualitzades (perquè se'l pugui localitzar en cas que calgui, d'una manera ràpida i eficaç) també cal identificar-se mostrant la documentació precisa segons cada procediment (normalment n'hi ha prou amb la targeta sanitària individual). Tenim encara més deures, com són complir amb les responsabilitats que es generen si formem part d'un projecte de recerca (la recerca va destinada a ajudar moltes persones que es poden beneficiar dels seus resultats). En darrer lloc, cal conèixer i utilitzar de forma responsable el nostre sistema sanitari pensant que és propietat de la col·lectivitat. És a dir, de tots, per això tots en som responsables.

Darrerament sentim parlar de la fragilitat del sistema o que està molt tensionat i que això el posa en perill. El perill que fracassi pot provocar la seva caiguda. Si això passés, totes les persones ens en podem quedar sense. Les repercussions serien terribles. Ara més que mai és important fer les demandes necessàries i en la deguda forma. Activar els nostres deures podria ajudar a destensionar-lo i fer-lo més eficient. Els treballadors de la sanitat són professionals i com a tals se'ls ha de tractar. Cal que defensem i protegim el nostre sistema sanitari i amb ell totes les estructures i persones que el formen.