Segons les dades presentades pel Registre de Demències de Girona (ReDeGi), dispositiu de vigilància epidemiològica del Servei Català de la Salut, gestionat per l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), s’han comptabilitzat a les comarques gironines un total de 9.263 casos de demències acumulats des del 2007, any en que es va crear el registre. La malaltia d’Alzheimer i les demències degeneratives amb component vascular representen més del 75% del total de casos de demència diagnosticats.
El conjunt de casos registrats s’agrupen en quatre categories segons els subtipus diagnòstics. Un grup correspon als casos amb diagnòstic de demència associat a la malaltia d’Alzheimer, que és el subtipus de demència més freqüent (54,7%). El segon grup correspon als casos de demència vinculats a malaltia cerebrovascular, agrupant els casos de demència vascular i demència degenerativa amb component vascular (21,9%). La tercera categoria inclou els diagnòstics de demències degeneratives de tipus no Alzheimer (11,1%). Aquesta categoria inclou els casos de demència per cossos de Lewy, de demència frontotemporal o de demència associada a malaltia de Parkinson, entre altres diagnòstics. La darrera categoria està formada pels diagnòstics de demències secundàries o altres patologies i els casos de demència amb subtipus diagnòstic no especificat (12,3%).
Característiques sociodemogràfiques dels casos registrats 2007-2019
Les dones representen el 62,9% dels casos registrats. La mitjana d’edat en el moment diagnòstic era de 80,1 anys. La distribució dels casos amb inici dels símptomes prèviament als 65 anys representen un 6,1% del total de casos, mentre que hi ha un nombre significatiu de majors de 85 anys en el moment diagnòstic, representant el 25,3% dels registres. La majoria dels casos registrats vivia al seu domicili en el moment diagnòstic (69,7%) o en el domicili d’un familiar (21,1%).
Des de l’any 2017 es registren també els casos que viuen sols al domicili en el moment diagnòstic. Des de llavors s’han registrat un total de 412 casos que representen un 28,8% de les persones amb demència que vivien soles en el seu domicili en el moment diagnòstic. El fet de no tenir parella i la major gravetat van ser les principals característiques associades a viure fora del propi domicili.
La major part dels diagnòstics realitzats van fer-se en la fase inicial de la malaltia (61,6%).
Antecedents clínics
El 28,3% dels casos registrats durant el període 2007-2019 tenia antecedents familiars de demència i/o de malaltia neurodegenerativa. El 75,6% dels casos registrats presentava almenys un factor de risc cardiovascular com ara hipertensió arterial (HTA), diabetis mellitus (DM), dislipidèmia (DLPM), o accident vascular cerebral. D’aquests, el 35,3% en presentava només un, el 27,6% dos, el 11% tres i un 1,6% presentava els 4 factors de risc cardio-vascular (FRCV).
Procedència i distribució territorial dels casos
El 78,9% del total de casos registrats procedia d’atenció primària, seguit del 12% provinent de les interconsultes hospitalàries, el 3% de centres sociosanitaris, el 2,5% de la Xarxa de Salut Mental i la resta per altres vies. La malaltia d’Alzheimer és el diagnòstic amb el percentatge de derivació des d’atenció primària més elevat (86,4%), mentre que les demències secundàries provenen en un 23,3% de les interconsultes hospitalàries i només el 63,5% d’atenció primària.
Més de 500 casos nous l’any 2019
L’any 2019, el registre va comptabilitzar 541 casos nous de demència. D’aquests, un 54% corresponen a malaltia d’Alzheimer, seguit per la demència degenerativa amb component vascular (27%), demències degeneratives de tipus no Alzheimer (10%) i demències secundàries a altres patologies, la resta.
La mitjana d’edat va ser de 80,5 anys, lleugerament superior en dones (81,1 anys) que en homes (79,5 anys). El 6,1% dels casos van iniciar els símptomes abans dels 65 anys i un 35,7% es van diagnosticar més enllà dels 85 anys d’edat. Al 2019 s’observa un lleuger increment dels casos diagnosticats en fase moderada, en detriment dels casos diagnosticats en fase lleu, similar a dades de 2010 o 2011. No obstant això, el percentatge de casos registrats en la fase greu de la malaltia ha continuat disminuint al llarg dels darrers anys.
393 casos registrats l’any 2019 (72,6%) vivien al propi domicili i 117 vivien sols (29,8%). El 35,7% del total de casos registrats tenia antecedents familiars de demència i/o malaltia neurodegenerativa, una dada similar a l’any anterior. El 80,4% dels casos registrats presentava almenys un factor de risc cardiovascular (HTA, DM, DLPM, AVC) i d’aquests el 67,8% presentava HTA, el 39,9% DLPM i el 23,5% DM. En el conjunt de FRCV, només el 19,6% dels casos registrats no presentava cap factor, mentre que el 19,6% en presentava 1, el 35,5% en presentava 2, mentre el 31,8% i el 10,9% en presentaven 3 i 4 respectivament. L’antecedent personal de depressió va ser el més freqüent de la resta d’antecedents personals registrats (27,7%), seguit de les malalties tiroïdals (11,6%), la malaltia de Parkinson (3,7%), antecedents de traumatisme cranio-encefàlic (3,0%) i antecedents de trastorns psicòtics (1,8%).
La incidència dels diagnòstics d’acord amb les dades corresponents a 31 de desembre de 2019 va ser de 4,8 casos per 1.000 persones-any, de 64 i més anys.
El Registre de Demències de Girona (ReDeGI) incorpora les dades de la Selva marítima
El Registre de Demències de Girona és ReDeGi és un registre epidemiològic dels nous diagnòstics de demència al conjunt de la Regió Sanitària de Girona i reporta anualment dades sobre el nombre de casos registrats, els subtipus de demències, la gravetat en el moment diagnòstic o la situació domiciliària de les persones diagnosticades en qualsevol dels hospitals de la RSG. Hi han participat des dels seus inicis els següents proveïdors de serveis sanitaris de la Regió: Hospital de Campdevànol, Hospital de Blanes, Hospital de Figueres, Hospital Universitari de Girona Josep Trueta, Hospital d’Olot, Hospital de Palamós i Hospital Santa Caterina de Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt. Aquest any s’ha incorporat al ReDeGi la informació dels casos diagnosticats pels professionals de l’Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella, ampliant així la cobertura de registre a l’Alt Maresme. En conjunt hi col·laboren més de 30 professionals de neurologia, geriatria i medicina interna dels diferents hospitals que hi col·laboren.
Al 2019, el registre també ha iniciat una col·laboració amb l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària (AQUAS) de Catalunya per vehicular la informació de les històries clíniques amb el conjunt de dades registrades. D’aquesta manera, els investigadors poden estimar millor els costos associats a un diagnòstic de demència, poder fer un millor seguiment dels recursos sanitaris i sociosanitaris així com farmacològics associats a les diferents variables registrades.
Recerca destacada l’any 2019
El ReDeGi ha desenvolupat una activitat de recerca continuada des dels seus inicis, fet que ha permès generar i disseminar un coneixement poblacional sobre diferents indicadors epidemiològics de les demències en el nostre territori. Així, al llarg d’aquests anys des del ReDeGi s’han publicat nombrosos articles en revistes especialitzades sobre la farmacoepidemiologia dels principals subtipus de demència i les seves característiques clíniques.
L’any 2019 destaquen dos treballs publicats que representen un avanç en la recerca que el ReDeGi ha pogut desenvolupar gràcies a les dades registrades al llarg de tots els anys d’activitat. El primer correspon a una anàlisi de les demències de baixa freqüència en el que s’ha quantificat la incidència dels casos de demència causats per altres malalties diferents a la malaltia d’Alzheimer. Els resultats indiquen que per cada 100.000 persones hi ha aproximadament 111 casos de demència anuals provocats per malalties poc freqüents. Entre aquests casos, els produïts per altres malalties neurodegeneratives associades a l’edat són els més comuns, mentre que els casos de demència produïts per malalties infeccioses o tumors no representen més de 16 casos per cada 100.000 persones de 65 i més anys anualment.
El segon es un treball en col·laboració amb investigadors de l’IDIAP Jordi Gol i investigadors dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà sobre la supervivència i l’esperança de vida dels pacients un cop se’ls diagnostica de demència. Aquest treball ha permès quantificar la reducció de l’esperança de vida deguda a la demència, que és 8,8 anys, així com determinar que el 42,2% de les morts són directament atribuïbles a la demència.
