Fa una setmana ens preguntàvem: I ara què? Ens interrogàvem: Què en farem de la nostra salut física malmesa durant el confinament i el postconfinament provocat per la Covid-19? Com la restituirem? Com la promourem? Vàrem donar un punt de vista i unes quantes pautes per recuperar-la.

Hi ha un altre aspecte de la nostra vida, tant o més important, que la salut física, és la salut mental. Les emocions que hem viscut durant aquests mesos i les que ens queden encara per viure, poden tractar-se tant com fortaleses com punts febles a la nostra vida.

En part depèn de nosaltres. Què volem dir? Doncs que de vegades els humans som incapaços d'acarar les situacions conflictives i doloroses, provocades per motius de salut, econòmics i/o emocionals. Per això no podem deixar de parlar de la Covid-19 i dels devessalls que ens ha provocat, a diferents nivells, a la nostra vida. Hi ha qui ha emmalaltit físicament, presentant des de formes molt lleus fins a molt greus. Moltes persones han mort per culpa d'una infecció-inflamació provocada per aquesta malaltia. Els que no hi són no ens poden dir com han viscut la darrera etapa de la seva vida. Els familiars i amics més propers ho han fet amb desesperança, amb dolor i de vegades amb la percepció d'haver abandonat involuntàriament un ésser estimat.

Elaborar el dol

Amb aquestes circumstàncies moltes persones no han pogut estar al costat dels seus que estaven greument malalts, no els hi han pogut fer companyia ni acomiadar-se'n. Tampoc han pogut fer un funeral per compartir el dolor de la pèrdua, tal com estem acostumats en la nostra cultura i que ens ajuda en l'elaboració del dol.

Hi ha una paraula que fa un temps es va posar en boca de moltes persones i que ara potser és un bon moment per recuperar-la: resiliència. La resiliència és la paraula utilitzada per parlar de la capacitat de les persones per a resistir, afrontar i superar les dificultats de la vida.

Aquestes situacions traumàtiques que fan tant de mal, però a les quals plantem cara per tornar a fer vida normal, tot adoptant una actitud positiva davant de les dificultats. Per ser resilient ens cal la possibilitat de ser-ho. En part ja ho portem a dins, unes persones més que altres. Podríem tornar-la a definir dient que és la capacitat de superació davant de les adversitats vitals. Ens ve reforçada i potenciada quan tenim una persona en el nostre entorn que ens dona suport. És bo tenir bones relacions afectives amb una persona o més.

Sortir enfortit

La persona resilient es recupera, malgrat les dificultats, i en surt enfortida. La resiliència no ens ve donada només en el moment del naixement, sinó que es va formant amb un conjunt de conductes, accions i pensaments que ens dirigeixen durant la vida cap a la superació personal.

De la pandèmia de la Covid- 19 hem d'aprendre, entre altres coses, que no és l'únic protagonista de la nostra vida i que pot ser l'oportunitat per encarar-la de nou, millorant-la, tot i les adversitats que (probablement de forma temporal) hàgim de passar. La resiliència és, doncs, un actiu de salut.