Estem passant per uns moments molt delicats. Tant per a la salut física com pels problemes econòmics i/o socials associats a la pandèmia de la Covid-19. La pandèmia ha fet evidents problemes de salut mental i/o patiment emocional. En són exemples l'elaboració del dol per la pèrdua d'un familiar o amic de qui no ens hem pogut acomiadar, sobreviure a una pèrdua econòmica severa o haver d'afrontar situacions de neguit... Això i més pot anar passant, durant i/o després, d'aquesta pandèmia devastadora. Tenir coneixements i informació ens dona més habilitats per resoldre, més i millor, els problemes.

La majoria de persones exposades a un esdeveniment posttraumàtic es recuperen en un termini de temps no massa llarg, però hi ha un grup que no ho farà. I aquest pot ser molt nombrós. Hi ha moltes persones que pateixen una situació anòmala, estressant i dolorosa, i que no la podran encarar sols. La recuperació pot ser difícil. És aquí quan apareixen els trastorns d'estrès agut i d'estrès posttraumàtic. Com sempre, aquests poden presentar-se de formes diferents i amb diferents graus de gravetat, perquè cada persona és diferent.

Sabrem que estem al seu davant quan una persona presenta, després d'una experiència traumàtica i durant més d'un mes, un malestar clínic important o un deteriorament funcional. Es pot acompanyar de símptomes de despersonalització i/o desrealització. També poden aparèixer més tard del temps previst.

Sempre hi ha un desencadenant traumàtic que el justifica. Però de vegades ja hi ha factors de risc biològics i psicosocials previs que prediuen la instauració dels símptomes, de la seva gravetat i de la seva cronicitat.

Aquesta malaltia es presenta en forma de records, malsons, reaccions dissociatives, malestar psicològic i/o fisiològic importants en evocar el trauma. També s'intenten evitar o esborrar els estímuls relacionats amb la causa que ho provoca, com alguns records concrets, també de persones i llocs. Un altre senyal és la irritabilitat, estar hiperalerta, tenir problemes de concentració i sobresaltar-se de forma desproporcionada. Pot haver-hi un estat d'ànim baix i alteracions cognitives negatives i tristesa.

Ja hem dit que afecta qualsevol persona que ha patit una experiència negativa de caràcter traumàtic. I ho fa de forma diferent, en intensitat i depenent també de la classe d'experiència traumàtica i de la vulnerabilitat personal. Es manifesta en diferents aspectes o àmbits personals com els socials, econòmics, culturals i els biològics.

Per fer el diagnòstic, cal una avaluació sanitària correcta perquè el diagnòstic és fonamentalment clínic. Cal valorar la gravetat i comprovar si s'associa a altres trastorns com a l'ansietat, l'estat d'ànim deprimit i a un possible abús de substàncies. El tractament es basa en la psicoeducació, els tractaments psicològics específics i de vegades els farmacològics. Sempre tenint en compte que cada persona i cada cas és diferent.

Seria un error pensar que això no ens pot afectar a nosaltres. Perquè en aquests moments tots som possibles candidats a patir-la.

La clau del seu maneig correcte és la prevenció, la diagnosi i el tractament tan aviat com sigui possible.