El trastorn de l'espectre autista és un trastorn del desenvolupament, de la interacció i de la comunicació social. Qui el presenta té unes activitats i interessos molt restringits. Pot anar associat a diferents graus de (dis)capacitat intel·lectual i d'aprenentatge. Les manifestacions varien molt, segons el grau de desenvolupament i l'edat cronològica. També poden anar de casos molt lleus a molt importants. De vegades tenen habilitats especials que els fan destacar. S'associen a alteracions del comportament, emocionals, de la conducta alimentària, del son i de conductes autolesives.
La causa, com en altres malalties, no és encara prou coneguda. Sembla que hi podrien intervenir diferents causes o factors. Com hem dit, es manifesta per alteracions en la socialització, la comunicació i el llenguatge i el comportament. Si se'ls atorga una intervenció adequada, poden millorar. Per poder-ne fer un diagnòstic precoç i una intervenció també precoç, cal estar atents a l'aparició dels senyals d'alarma. Aquests els sol detectar el pediatre en les revisions periòdiques de l'infant. Els pediatres, per a la diagnosi, solen fer servir qüestionaris que moltes vegades es basen en les observacions dels pares a qui se'ls pregunta.
Davant de la sospita d'estar davant d'una alteració de l'espectre autista, l'infant ha de ser valorat per un equip multidisciplinari format per pediatres, psicòlegs, neuròlegs, psiquiatres i terapeutes del llenguatge entre altres. Cal fer una història clínica, una exploració física i del desenvolupament, una exploració neurològica, proves cognitives i del llenguatge, valoració de la conducta i de la salut mental, també una de psicopedagògica i de les necessitats i de les capacitats de la família.
Quan ja sabem segur que estem davant d'una persona que pateix una alteració de l'espectre autista, s'ha de fer una bona planificació de l'abordatge, que ha de ser global i integral. S'han de tenir en compte les necessitats conductuals, educatives, d'intervenció psicosocial, de comunicació i de vegades un tractament farmacològic. Tot això està en funció de les necessitats de la persona afectada. El tractament serà de forma individualitzada. I no es pot deixar de banda la família, ja que té un paper molt important en el maneig del pacient. S'ha de donar una informació adequada als pares perquè puguin intervenir de forma correcta i efectiva. Donar aquest suport als pares implica que ajudaran l'infant, que hi haurà una millor adaptació a l'ambient familiar i que disminuirà l'estrès familiar.
A Catalunya, s'està treballant per una atenció integral amb la confluència dels serveis de pediatria de l'atenció primària, els centres de desenvolupament i atenció precoç, els centres de salut mental infantil i juvenil, els serveis de neuropediatria hospitalària, les escoles bressol, les d'educació especial, els serveis socials i altres entitats i persones que amb la seva intervenció en milloren la seva atenció.
El trastorn de l'espectre autista inclou tot un conjunt d'alteracions en el comportament del nen, que s'han de diagnosticar i tractar precoçment per un equip multidisciplinari en el qual la família té un paper molt important.
La metgessa M. Antònia Bonany
