Etimològicament, la paraula glaucoma té el seu origen en el llatí i el grec i deriva de glaukos, que significa verd clar. Es refereix al fet que en algunes ocasions el glaucoma pot canviar el color de la pupil·la de l'ull afectat i fer-la tornar de color verdós.
El glaucoma és un grup de malalties que danyen el nervi òptic, que connecta la retina (teixit sensible a la llum situat al fons de l'ull) amb el cervell i esdevé, per tant, fonamental per tenir una bona visió. Generalment es produeix a conseqüència de la pressió que l'acumulació de líquid al globus ocular exerceix sobre el nervi òptic, el que s'anomena pressió intraocular.
No es pot curar i la visió perduda a causa del glaucoma no es pot recuperar. És per això que, si no es detecta a temps i es tracta ràpidament, pot arribar a provocar discapacitat visual i ceguesa. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), és la segona causa de ceguera al món i afecta a més de 60 milions de persones a tot el món.
Com que en etapes inicials no acostuma a produir símptomes, convé visitar l'oftalmòleg, com a mínim, un cop l'any. Amb l'objectiu de conscienciar la població de la necessitat d'un diagnòstic i un tractament precoç d'aquest grup de malalties, del 8 al 14 de març se celebra la Setmana Mundial del Glaucoma, coincidint el 12 de març amb l'efemèride del Dia Mundial del Glaucoma.
Segons el metge oftalmòleg de la Fundació Salut Empordà, Sergi Prades, «en la majoria de casos, la causa del glaucoma és l'augment de la pressió intraocular, que danya el nervi òptic. Aquest augment de la pressió és fruit de la dificultat en l'eliminació de l'humor aquós, el líquid que omple la part anterior de l'ull».
Prades explica que «també pot aparèixer sense augment de la pressió intraocular, el que s'anomena glaucoma de tensió normal. En aquest cas, es produeix perquè el nervi òptic és sensible o no rep la sang suficient, a resultes d'algunes malalties del sistema circulatori». I conclou que «per a diagnosticar-lo, cal fer un examen ocular complet, que pot incloure la realització de diferents proves. I cal tenir en compte que el diagnòstic precoç és molt important perquè no té cura. El tractament sempre buscarà reduir la pressió per evitar més dany al nervi i frenar la pèrdua de visió. Es pot fer amb medicaments, cirurgia làser, cirurgia convencional o combinant-los».
Els tipus
- D'angle obert. És el més comú, esdevé crònic i progressa lentament.
- D'angle tancat (o d'angle estret). Pot ser agut (s'inicia de forma sobtada i requereix atenció mèdica urgent) o crònic.
- De tensió normal. Produeix dany al nervi òptic i pèrdua de visió lateral, però els nivells de pressió ocular són normals.
- Secundari. És conseqüència d'altres problemes visuals (cataractes), malalties (diabetis) o de lesions oculars.
- Congènit. Afecta nadons que neixen amb un defecte en l'angle de drenatge de l'ull.
Els factors de risc
- Una pressió intraocular alta.
- L'edat: és més comú a partir dels 60 anys.
- Els antecedents familiars.
- Algunes malalties, com ara la hipertensió arterial, la diabetis o una malaltia cardíaca.
- Alguns trastorns oculars, com la miopia o la hipermetropia.
- Una insuficiència d'estrògens en el cas de les dones.
- Una cirurgia o lesió ocular.
- El consum perllongat de medicaments corticoesteroides.
Els símptomes
- Els glaucomes d'angle obert, d'angle tancat crònic i el de tensió normal no acostumen a provocar símptomes. A mesura que empitjoren, causen la pèrdua progressiva de la visió lateral i, amb el temps, si no es tracten, la malaltia redueix la visió frontal fins a produir ceguesa.
- El glaucoma d'angle tancat agut es manifesta amb dolor greu, nàusees, mal de cap, envermelliment dels ulls i visió borrosa. Sense una atenció mèdica urgent, pot causar ceguesa en un termini d'entre un i dos dies.
- Els infants amb glaucoma congènit poden tenir opacitat a la part frontal dels ulls, sensibilitat a la llum, engrandiment o envermelliment dels ulls i llagrimeig.
Les revisions anuals
Segons dades de l'OMS, hi ha 253 milions de persones amb discapacitat visual arreu del món i més del 80% dels casos són fruit de problemes o malalties que es poden evitar o tractar, com els errors de refracció no corregits o les cataractes.
Per això és molt important visitar l'optometrista un cop l'any perquè us faci una avaluació visual completa. I en el cas que tingueu algun problema de salut visual, el professional us indicarà la periodicitat en què us haureu de fer les revisions.
En els infants, la primera visita es recomana als 3 anys, però cal fer-la abans si es detecten signes d'alerta que poden indicar problemes visuals.
Més del 80% de les malalties i problemes visuals es poden evitar.
