Bon sexe. La projecció que presentava la xerrada Sexualitat i càncer, organitzada per l'AECC el dijous passat, era contundent i premonitòria. Mentre la sala Narcís Monturiol del Cercle Sport Figuerenc rebia la resta d'assistents, la psicòloga i terapeuta sexual encarregada de conduir-la, Marina Castro, convidava el públic present a pensar sobre aquest concepte. «Satisfactori, espontani, juganer, per als dos, real» eren alguns dels qualificatius que van sortir per definir el «bon sexe». Marina Castro va arribar on volia: «Tot el que s'ha dit no depèn de tenir un orgasme ni de qüestions fisiològiques», va anunciar. Normalment, els durs tractaments de càncer fan que la fisiologia canviï, com deixar d'ovular o la dificultat per excitar-se. És per això que l'experta feia moltes referències a la necessitat i importància de crear desig i treballar l'excitació. «El sexe o es cuida, o desapareix», la psicòloga va voler incidir en què significa el sexe.

L'educació que hem rebut, els referents que tenim, els estigmes creats i la concepció de tractar-ho com un tema molt íntim ens ha generat com a societat una imatge del sexe que només ens provoca distàncies. Castro ens proposava oblidar-nos del que es coneix com a teoria del túnel (preliminars i penetració) i començar a assumir la teoria de la piràmide maia, tres nivells independents que es poden assumir en el grau que es vulguin perquè cada un aporta algun aspecte positiu (sensualitat, erotisme i genital). Per a la terapeuta sexual, és important no oblidar-se que el sexe té a veure amb l'afecte cap a aquella persona.

Quan s'aconsegueix superar un càncer, moltes vegades no hi ha la necessitat de preocupar-se pel sexe, i això Marina Castro ho veu un problema. Tot i els efectes que pot generar un fort tractament o una operació, el cos es pot recuperar. Quan aquest canvia, s'ha d'assumir, mirar-se molt al mirall i adaptar-se al nou cos, amb cicatrius i debilitat. La terapeuta va mostrar l'exemple dels efectes positius dels vibradors, contra la sequedat vaginal o la falta de sensibilitat.

La destacada presència femenina (quinze dones i un home -un va marxar per sentir-se «desubicat»-), reflectia la necessitat que hi ha de parlar en l'entorn femení. Les assistents van participar i mostrar els seus dubtes durant les més de dues hores que va durar la conferència. Més d'un cop es va haver de demanar reduir el rebombori que es generava entre el públic. Una xerrada que es presentava per parlar sobre la sexualitat al voltant del càncer, es va convertir en una sessió de sexe que es va quedar curta.