03 de març de 2020
03.03.2020
TRIBUNA

Avui parlem de limfedema

La metgessa posa llum a una malaltia poc coneguda: el limfedema, del sistema limfàtic, que és l'encarregat de la depuració del nostre organisme

02.03.2020 | 19:40
Els efectes del limfedema.

El limfedema és una malaltia del sistema limfàtic, que és l'encarregat de la depuració del nostre organisme. És poc conegut i de vegades menystingut. La seva missió és complementar la del sistema circulatori –arterial i venós–.

Quan diem la paraula limfedema, hem de visualitzar una zona del cos que s'ha inflat –edema– per una acumulació de limfa, que és una substància molt rica en proteïnes.

Què pot provocar un limfedema? Doncs, algunes malalties hereditàries, intervencions quirúrgiques, traumatismes i lesions en general, picades i/o infeccions per insectes o paràsits i la radioteràpia. Si parlem d'un limfedema primari, volem dir que és una malaltia originada en el mateix sistema limfàtic.

Però, què és el sistema limfàtic? És el sistema responsable del transport de la limfa. Recol·lecta, transporta i filtra productes de rebuig, proteïnes, metabòlits i altres substàncies inflamatòries dels fluids corporals i aigua. Els vasos limfàtics es distribueixen per tot el cos formant una xarxa. Els ganglis limfàtics és ell lloc on s'emmagatzema i filtra la limfa i on s'analitzen les substàncies abans de derivar-les a la circulació sanguínia. La seva inflamació equival a dir que hi ha una inflamació en el cos, ja que és en ells on es produeixen els limfòcits, que són les cèl·lules responsables de la producció dels anticossos –defenses–. La resta del sistema limfàtic està format pels capil·lars, els troncs limfàtics, els precol·lectors i els vasos col·lectors.

En el limfedema, hi ha un acoloriment de la pell amb un edema palpable i no dolorós. En la majoria dels casos, només hi ha un membre afectat, però n'hi pot haver més d'un, com també pot afectar la cara, el tors, els genitals o alguns òrgans interns.

Aquesta malaltia és crònica i afecta més les dones que els homes. De vegades, per fer-ne el diagnòstic, calen proves especials com ara els ultrasons, la tècnica de fluoresceïna, la limfografia indirecta, la limfoescintigrafia i actualment la ressonància magnètica i la tomografia axial computeritzada.

Com totes les malalties té diferents graus. Va des de la lesió sense inflamació visible, passant per un augment de la inflor a mida que passen les hores i que desapareix en alçar l'extremitat afectada. Més endavant els teixits es fan més durs. Posteriorment apareixen canvis a la pell i també fístules i berrugues. L'elefantiasi és la forma màxima de la seva expressió. Aquest edema dur i fibrós es pot infectar fàcilment.

Tot i que el tractament d'aquesta malaltia no sempre és agraït, cal explicar que hi ha un ampli ventall terapèutic. La teràpia física descongestiva, que activa el sistema limfàtic, drena i reestructura el teixit connectiu –per sota de la pell– endurit, i proporciona la millora. També és important mantenir una bona higiene i cura de la pell. Són útils el drenatge limfàtic manual de tot el cos, la teràpia compressiva i, per descomptat, l'exercici especialment dissenyat per a aquesta malaltia.

Tot i tractar-se d'una malaltia crònica, quan es fa un tractament correcte, es millora la qualitat de vida de la persona que la pateix. El dia 6 de març és el dia mundial del limfedema, serveixi aquest article per fer visible aquesta malaltia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook