Hans Asperger fou un psiquiatre austríac que va descobrir una malaltia mental que porta el seu nom: la síndrome d'Asperger. Aquesta malaltia es coneix des de l'any 1943, però no és fins al final dels anys noranta que no se'n comença a parlar de forma oberta.

El psiquiatre Asperger descriu els nens que la pateixen i ho fa descrivint un grup d'infants que tenen una especial sensibilitat cap als seus professors. Per tant, els nens/es que tenen aquesta malaltia, poden ser ensenyats i poden aprendre. Ho fan quan poden establir una bona relació amb el seu professor. És a dir, quan aquest els transmet comprensió i afecte i els tracta amb tendresa i humor. L'actitud emocional del professor interactua -de forma totalment involuntària i inconscient- amb l'estat d'ànim i el comportament del nen.

Aquesta malaltia inclou un conjunt d'alteracions socials, que fan que l'afectat/da tingui dificultats per encaixar i entendre les normes i els protocols que guien la societat. Acaben generant conductes poc adaptatives i problemes de relació amb algunes de les persones del seu entorn. Però poden viure la seva vida i poden arribar a triomfar socialment. En són exemples -de la malaltia i de l'èxit professional- Andy Warhol, Dan Aykroyd, Steven Spielberg, Tim Burton i Keanu Reeves. Tots ells destaquen. Uns per la seva creativitat i altres pels seus papers tan importants en el món del setè art. Les persones que tenen aquesta malaltia, a part de triomfar a la vida, solen destacar dins la societat perquè la seva personalitat i comportament són diferents. Aquest és un motiu que fa que de vegades ofenguin a altres persones. Recordem que poden destacar enmig de la societat.

La síndrome d'Asperger és un trastorn de l'espectre autista que dona una sèrie de característiques a qui la pateix. Els trastorns de l'espectre autista són alteracions cròniques del neurodesenvolupament que els pediatres solen detectar molt aviat, habitualment abans dels 3 anys. Els trets comuns són les alteracions de la comunicació, de les competències socials i de la imaginació. També tenen uns interessos i activitats molt restringits i estereotipats. De vegades tenen moviments de balanceig i obsessions insòlites. No solen mirar als ulls de les persones que tenen a la vora. Aquests trets afecten la seva qualitat de vida. És molt important fer un diagnòstic de la malaltia a temps i instaurar les teràpies que millor escauen fent-ho com més aviat millor. Habitualment les intervencions psicoeducatives especialitzades amb el suport dels diferents àmbits que promouen la inclusió en el món de l'educació, la inserció laboral i la social, són les millors eines i estratègies.

Com altres malalties, aquesta també s'ha de normalitzar, cosa que de vegades tampoc és tan senzill de fer, perquè ella mateixa ho dificulta. Però ara que ja sabem de la importància que té una bona relació, pensar i actuar de forma sensible i empàtica pot ser una de les claus de l'èxit del tractament multidisciplinari. Si ells no et miren als ulls, tu ho pots fer, però amb respecte, tendresa i calidesa. La bona relació és el primer pas per aconseguir entendre i normalitzar la malaltia.