L'automedicació és prendre medicaments nous per a la persona per iniciativa pròpia sense cap intervenció del professional sanitari: ni en el diagnòstic de la malaltia ni en la prescripció o supervisió del tractament. Diversos estudis realitzats en l'àmbit de l'Estat espanyol i d'algunes comunitats autònomes situen el consum d'antibiòtics per automedicació entre el 25 i el 32%. Tot i que l'esforç dels darrers anys per millorar l'educació sanitària de les persones afavoreix l'autocura i un rol més actiu en la pròpia salut, cal trobar un equilibri entre l'autonomia dels pacients i l'expertesa dels professionals, segons aconsella la Fundació salut Empordà.
Els medicaments, independentment que es dispensin amb recepta o sense, no són inofensius i, per tant, poden ser perjudicials en determinades situacions. Per això és important utilitzar-los de manera responsable, amb assessorament mèdic, sanitari o farmacèutic.
Tal com remarquen el metge Vishal Shahani i la infermera Anna Guerrero de l'ABS l'Escala, «habitualment, l'usuari té més tendència a fer cas al que li diu un familiar o un veí que a preguntar a un professional sanitari. Això comporta que a vegades aquesta recomanació no és adequada a la persona en concret i pot suposar riscos, que en alguns casos poden arribar a ser molt greus». I afegeixen que «el professional sanitari aporta un valor afegit a la prescripció: assessora, explica i informa de possibles efectes adversos del medicament. Una cosa que la veïna o l'amic no poden fer».
QUÈ POT PASSAR SI ABUSEM DELS MEDICAMENTS?
SEMPRE CAL CONSULTAR ABANS?
No, hi ha símptomes menors, com ara l'acidesa d'estómac, el refredat o la febre que no requereixen intervenció mèdica i que es poden alleujar amb medicaments de venda lliure a les farmàcies. Ara bé, això no significa que siguin inofensius, per això en aquests casos convé demanar consell al farmacèutic.
En aquests tres casos cal consultar sempre el metge:
ALGUNES RECOMANACIONS