16 de juliol de 2019
16.07.2019
Figueres

L'Hospital de Figueres registra un nou rècord de 323 urgències en un dia

Fem un seguiment del funcionament del servei d'Urgències amb els seus professionals.

15.07.2019 | 19:03

Les comarques gironines tenen 250.000 persones més a l'estiu que a l'hivern, segons l'IDESCAT. Aquest augment té un impacte en el dia a dia dels serveis municipals. Els de salut, per exemple, tant globalment de la regió sanitària com de la zona específica, han de comptar amb aquest increment estacional. L'Alt Empordà és una de les vuit Àrees de Gestió Assistencial (AGA) i és la més gran de la Girona Nord, amb 136.855 habitants.

D'aquest sector, l'Hospital de Figueres és el centre sanitari que més activitat registra en el servei d'urgències, una tendència que es repeteix en els darrers anys. El 2018 van tenir una mitjana de 222 urgències al dia, superant les dades de l'any anterior. El 30 de juny van registrar un nou rècord, ja que varen assistir un total de 323 urgències. Aquestes dades es deuen a l'augment de població durant l'estiu i perquè moltes Àrees Bàsiques de Salut estan tancades els caps de setmana i festius i l'assistència se centralitza a l'Hospital de Figueres. Segons dades de la Fundació Salut Empordà, aquest sistema «va ser una prova pilot en alguns centres de Catalunya i s'ha quedat instaurat».

La situació geogràfica també és un dels motius, assenyalen des del Servei, per entendre aquestes xifres. El centre sanitari figuerenc es tracta de l'últim d'aquestes característiques amb el que es topa qui va cap a França, o el primer per qui fa el trajecte a la inversa. La responsable del Departament d'Internacional, Teresa Cervera, afegeix la gran demanda provinent dels càmpings de la zona.

Servei d'urgències



L'Hospital de Figueres compta amb gairebé 100 professionals al servei d'urgències per cobrir la demanda de l'estiu. El problema de les urgències, diu la Cap d'Infermeria del Servei d'Urgències, Sandra Duran, «és que no es poden preveure els recursos que es poden necessitar perquè tot canvia d'un moment a un altre». Els reforços que s'apliquen es basen en les tendències dels darrers anys. Així, avui dia compten amb 29 metges; 51 infermers (infermeria i auxiliars); 10 auxiliars de clínica o tècnics; 3 administratius i 2 zeladors.

Pel que fa a les ambulàncies a la comarca, durant l'hivern, hi ha una medicalitzada i vuit bàsiques (dues només de 12 hores) i, a l'estiu, el SEM afegeix una intermèdia i una bàsica (totes a 24 hores).

Casos

La FSE informa que els casos més freqüents, registrats el 2018, són els tipificats de nivell 4 (46.505) i 3 (20.954). Distanciant-se molt dels de la resta de nivells: 6.374 de nivell 5; 3.660, de nivell 2; i 43 de nivell 1. L'estadística dels darrers anys marca que els casos més greus se solen produir durant l'hivern, quan hi ha situacions més mèdiques. Tot i així, com indica la cap del servei d'Urgències, Mercè López, a l'entrevista que acompanya aquest reportatge, es tracta d'una «situació que evoluciona i ens trobem en casos molt greus a l'estiu».

Nivells de gravetat

Quan un pacient entra per la porta d'Urgències de l'Hospital, ja sigui amb camilla o a peu, el primer pas és l'atenció a l'àrea de triatge. En aquesta fase, una infermera classifica el nivell de gravetat que té, basant-se en el Model Andorrà de Triatge. Després d'això, al pacient se li adjudica un nivell de gravetat que pot anar des de l'1 fins al 5, entenent l'1 com a emergència vital, i el 5 com el nivell de gravetat més lleu. Depenent d'aquests resultats, es distribueixen els pacients per les zones d'urgències.

Els dels nivells 4 i 5 se situen al Circuit de baixa complexitat. Els nivells 1, 2 i 3 se'n van al Circuit de més alta complexitat. En aquest últim grup, se'ls separa depenent de si l'emergència és mèdica, traumatològica o pediàtrica. També hi ha un espai de 6 boxs per a pacients semicrítics. Pel que fa als nivells 1, van directes al box de reanimació, ja que necessiten un tractament urgent.

Professionals

Eduard Torner, tècnic-conductor d'ambulància: «Ens trobem gent que no ens deixa passar i els minuts poden ser vitals»

La situació geogràfica és un punt determinant quan es tracta del temps, que a vegades pot ser vital. Eduard Torner, durant l'hivern és tècnic-conductor d'ambulància bàsica a l'ABS l'Escala i, a l'estiu, està a l'avançada medicalitzada com a conductor. Torner explica com l'afluència de trànsit a l'estiu és un motiu que «alenteix molt la marxa», però, també, indica com afecten els elements viaris com les rotondes, les esquenes d'ase o el mal estat de les carreteres. Sempre s'intenta portar el pacient més sensible amb una velocitat constant, per evitar accelerades, frenades o vibracions. El que es troben «massa sovint» és que la gent no deixa passar quan hi ha una emergència, «és molt important perquè aquests minuts que es perden poden suposar quelcom greu pel pacient i poden ser vitals», reivindica. Una altra actitud que lamenta és quan s'aparca malament obstaculitzant la calçada.

José Luis Serrano, tècnic-conductor d'ambulància: «A l'estiu puja molt la sinistralitat, veiem molts accidents de trànsit»

Quan hi ha un avís d'emergència extern, els primers a mobilitzar-se són els Serveis d'Emergència de les ambulàncies (la majoria són bàsiques, amb personal tècnic). Els tècnics d'ambulància solen exercir també de conductors, segons la unitat on treballen. Hi ha dos tipus d'ambulàncies, la bàsica i l'avançada, que pot ser medicalitzada (metge, infermeria i tècnic) o intermèdia (infermeria i tècnic). Jose Luis Serrano és tècnic-conductor d'ambulància, durant deu mesos l'any hi treballa a la medicalitzada de l'Hospital de Figueres i, durant l'estiu, com a reforç a la intermèdia del SEM com a conductor. Serrano explica com a les ambulàncies bàsiques, s'han de repartir els torns de conduir o assistir, «la feina és més limitada perquè no podem donar medicació, mirem les constants, truquem a la central per consultar i, en base això, es valora si fem trasllat o esperem la medicalitzada».

Sandra Duran, Cap d'Infermeria del Servei d'Urgències: «A triatge es pot avançar feina per agilitzar l'estada del pacient»

L'equip d'infermeria fa el triatge, «l'objectiu del qual és establir un ordre d'atenció segons les necessitats i prioritats de cada cas», explica la Cap d'Infermeria del Servei d'Urgències, Sandra Duran. El control de qualitat estableix que el triatge s'ha de fer en els deu primers minuts d'arribada del pacient. Segons indica Duran, a Figueres «ara mateix complim amb els indicadors de qualitat». La feina d'infermeria és la base que marcarà tot el recorregut del pacient que entra a urgències, tot i que sempre hi ha d'haver la supervisió mèdica. Davant del volum de demanda que hi ha actualment, l'Hospital de Figueres està treballant en la creació de protocols perquè l'àrea d'infermeria tingui un paper més actiu, tal com ja es fa als centres d'Atenció Primària. Amb el reforç del personal per l'estiu, el departament compta amb 51 persones (comptant les dues persones com a reforç d'estiu).

Teresa Cervera, Departament d'Internacional: «La clau de la nostra feina és l'empatia i el suport a l'estranger»

El Departament d'Internacional reforça la gestió assistencial i administrativa que es requereix per l'increment d'usuaris estrangers a la comarca durant l'estiu, «que és molt elevada», senyala la responsable del servei, Teresa Cervera. L'equip s'augmenta fins a quatre persones de juny a setembre i cobreixen quatre idiomes: anglès, francès, alemany i italià. Si hi ha pacients que necessiten parlar altres llengües, es recorre al servei de CatSalut. Fa més de deu anys que el Departament Internacional de la FSE dona un servei d'acompanyament i suport a pacients i famílies que, per incomprensió de l'idioma i trobar-se fora de casa, es poden sentir més desemparades i soles que l'habitual. Una altra de les feines importants que fan és informar dels tràmits i la gestió de la repatriació, a més d'atendre i ajudar a tota la gent que no pot tornar a casa seva pels seus propis mitjans.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook