El desordre d'excitació genital persistent, conegut com la síndrome d'excitació sexual persistent, és un trastorn de l'esfera sexual que, lluny del que pot donar peu a pensar, no té habitualment molt de plaent. Es tracta d'una afecció molt rara, afecta menys de 1.000 persones a tot el món.

L'excitació, en aquest trastorn més comú en les dones, es presenta de forma espontània, en els moments més inesperats, i no té relació amb un estímul o amb el desig sexual. Quan es manifesta, no sempre culmina amb un orgasme, encara que pot ser així de manera repetida fins a desenes de vegades en un mateix dia sense que per això la persona que el pateixi senti alleujament. La sensació pot prolongar-se durant hores o fins i tot alguns dies.

La síndrome d'excitació sexual persistent no pot explicar-se com un cas de libido elevada, ni es pot comparar els que el pateixen amb els que experimenten un plaer multiorgàsmic. Al costat d'un increment de l'excitació, els afectats noten altres dels símptomes que solen acompanyar aquesta sensació: augment en la freqüència cardíaca, respiració més accelerada o contracció muscular de la zona de la pelvis.

Fins ara no s'ha aconseguit determinar les causes que desencadenen el desenvolupament d'aquest desordre, encara que s'especula amb un origen vascular o neurològic. I fins i tot que pugui explicar-se com a efecte a tractaments amb hormones. Els danys a la base de la columna que afecten nervis sensorials o al nervi a la zona pèlvica també estan en el focus dels especialistes.

A més dels problemes físics, la síndrome d'excitació sexual persistent pot alterar la vida sexual dels afectats, ja que viure amb l'excitació que desencadena fa perdre interès en les relacions. Més encara, aquest desordre pot derivar en un greu malestar psicològic.