09 de abril de 2019
09.04.2019

Científics espanyols aconsegueixen eliminar el càncer de pàncrees en ratolins

La investigació liderada pel doctor Barbacid obre la via al desenvolupament de teràpies en humans

09.04.2019 | 15:46
Científics espanyols aconsegueixen eliminar el càncer de pàncrees en ratolins

Un equip liderat per investigadors espanyols ha aconseguit per primer cop eliminar per complet el càncer de pàncrees en ratolins, un avanç que obre la via al desenvolupament de teràpies efectives contra aquest tipus de tumors, que té una elevadíssima taxa de mortalitat.

L'equip, liderat pel doctor Mariano Barbacid, cap del grup AXA del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO), ha aconseguit aquest descobriment combinant amb l'eliminació de dues dianes moleculars (denominades EGFR i c-RAF) relacionades amb el gen responsable de la iniciació de més del 95 per cent d'aquest tipus de tumors (l'oncogen KRAS).

Barbacid ha insistit, en una compareixença davant la premsa per donar a conèixer els resultats, en què es tracta d ' "un primer pas", en què cal seguir investigant, en què l'aplicació d'aquest tipus de teràpies no estarà disponible per a humans en un termini d'almenys cinc anys, i en què per tant no serveix per als malalts que en l'actualitat pateixen aquest tipus de càncer.

El càncer de pàncrees, un dels més agressius que hi ha, afecta a Espanya a unes 8.000 persones cada any, i té una taxa de supervivència, als cinc anys del seu diagnòstic, de només el 5 per cent.

L'"adenocarcinoma ductal de pàncrees" és un dels càncers que més resisteix als tractaments actuals, i en l'actualitat la seva curació es limita a aquells casos en què el tumor està molt localitzat i pot ser eliminat de forma quirúrgica, el que representa menys d'un 10 per cent dels pacients.

Als Estats Units constitueix ja la tercera causa de mort, per darrere només del càncer de pulmó i el de còlon, i la seva mortalitat supera ja a Espanya al del càncer de mama.

Per presentar els resultats de la investigació han comparegut avui davant els mitjans de comunicació, a més de Barbacid, el doctor Alfredo Carrato, cap del Servei d'Oncologia de l'Hospital Ramón i Cajal de Madrid i director de l'Institut Ramon i Cajal d'Investigació Sanitària; i la doctora Marta Puyol, directora de Recerca de l'Associació Espanyola Contra el Càncer.

El doctor Carrato ha subratllat que cada dia "anem guanyant terreny al càncer" però ha lamentat que "no és el cas del càncer de pàncrees", al qual s'ha referit com una "urgència sanitària de primer ordre", i ha lamentat que el diagnòstic arriba tard i l'índex de supervivència mitjana és molt baix.

En el treball s'ha comprovat també que la inhibició de les dues dianes moleculars evita la proliferació de nou de cada deu tumors de pàncrees humans, encara que aquest avanç s'ha comprovat amb models experimentals.

Els mateixos autors de la investigació han explicat que l'èxit d'aquestes teràpies experimentals no és una garantia que hagi de funcionar en pacients, però aquesta activitat es considera com un pas previ essencial per al desenvolupament d'assajos clínics.

A Espanya la incidència del càncer de pàncrees es considera "mitja" en ser similar a la resta del món (uns 6,6 casos per cada 100.000 habitants a l'any en homes i 3,9 en dones), però amb un ascens molt important durant les últimes dècades.

En la investigació s'ha utilitzat una nova generació de ratolins genèticament modificats per induir-los les mateixes mutacions que són responsables de la majoria d'aquest tipus de tumors en humans.

El resultat va ser que un percentatge de tumors no només van deixar de créixer sinó que en unes setmanes van desaparèixer completament, un efecte terapèutic que no s'havia observat mai fins ara en cap model experimental, i es va observar a més que això s'aconseguia amb uns nivells de toxicitat molt baixos (una dermatitis molt fàcilment controlable).

El doctor Carrato ha lamentat que al diagnòstic del càncer de pàncrees s'arriba "molt tard", i ha incidit en la importància del cribratge de pacients asimptomàtics (quan tenen antecedents familiars), del tractament personalitzat, i en la necessitat de concentrar els recursos en centres molt especialitzats.

"El nostre afany és guanyar terreny a la malaltia, és aconseguir en els nostres pacients el que l'equip de Mariano Barbacid ha aconseguit ja en ratolins", ha asseverat Alfredo Carrato.

Barbacid, que ha insistit que aquest tipus de troballes no han de despertar "falses esperances" entre els que avui pateixen càncer de pàncrees, ha assenyalat que el problema del càncer no és matar les cèl·lules tumorals, sinó aconseguir-ho sense causar una toxicitat elevada.

Aquest descobriment ha aconseguit la regressió d'aquests tumors amb una toxicitat "mínima", ha assenyalat el doctor Barbacid, que ha apuntat que les troballes obren la porta a la utilització en el futur de nous fàrmacs que permetin eludir els "verins" que s'empren en l'actualitat

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook