20 de març de 2019
20.03.2019

Desenvolupen un nou fàrmac, provat en ratolins, contra el càncer de pulmó

Ha aconseguit una nova troballa per atacar un gen clau en el desenvolupament de la majoria de tumors

20.03.2019 | 19:23
Investigadors responsables de la troballa.

Investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han aconseguit desenvolupar un nou tractament, que s'ha provat amb èxit en ratolins i que esperen provar en fase d'assaig clínic en éssers humans el 2020, per inhibir un gen que causa, entre d'altres, el càncer de pulmó més agressiu.

L'equip liderat per Laura Soucek, investigadora del Grup de Modelització de Teràpies Anti-Tumorals en Ratolí del VHIO i cofundadora i directora executiva de Peptomyc SL, ha aconseguit una nova troballa per atacar Myc, un gen clau en el desenvolupament de la majoria de tumors.

Soucek ha recordat que va començar a desenvolupar la seva idea d'inhibir Myc, fa 20 anys, i per a això va dissenyar Omomyc, un transgen que inhibia aquesta proteïna sense generar efectes adversos i que ara ha aconseguit convertir en un fàrmac administrable.

Segons publica avui la revista 'Science Transational Medicine', en un article la primera autora del qual és Marie-Eve Beaulieu, anteriorment investigadora en el grup de Soucek i ara directora científica de Peptomyc SL, han demostrat que Omomyc pot usar-se com a teràpia anti-Myc contra el càncer de pulmó no microcític, el subtipus més agressiu i mortal en dones i homes.

Soucek i el seu equip han aconseguit produir Omomyc com a miniproteïna i administrar-ho com a fàrmac antitumoral en models de ratolí amb càncer de pulmó no microcític.

Segons Soucek, "l'administració d'Omomyc per via intranasal es tolera bé, redueix el grau tumoral i bloqueja el seu creixement, a més que també pot ser administrat per via sanguínia".

"En aquest estudi demostrem que Omomyc pot ser administrat per via intravenosa sense produir efectes secundaris en el ratolí i impedint el creixement tumoral, fet que ens permet estendre aquesta nova teràpia per tractar altres tipus de càncer i les seves metàstasis", segons Soucek.

La importància del gen Myc en el desenvolupament de càncer és coneguda des de fa temps ja que és un factor de transcripció implicat en múltiples processos biològics essencials per al desenvolupament del càncer: intervé en la proliferació i divisió cel·lular, en el metabolisme i en la regulació de la resposta immunitària.

Així, segons Soucek, inhibir Myc té el potencial d'atacar les cèl·lules cancerígenes a través de diversos mecanismes: primer bloqueja la proliferació cel·lular i limita que el tumor creixi, després impedeix que actuï en el metabolisme de la glucosa, lípids i formació de noves estructures de la cèl·lula, afectant així el creixement i supervivència cel·lular, i finalment facilita que les cèl·lules tumorals siguin detectades i atacades pel sistema immunitari.

Actualment no hi ha cap inhibidor de Myc disponible per tractar el càncer en la pràctica clínica.

"Els beneficis d'inhibir Myc eren coneguts, però faltava l'eina precisa. Ara hem demostrat que Omomyc, en la seva nova forma de miniproteïna, té capacitat per penetrar fins al nucli i inhibir Myc per bloquejar la progressió del tumor", ha precisat Marie-Eve Beaulieu.

L'estudi també ha combinat l'administració d'Omomyc amb paclitaxel (teràpia estàndard per tractar el càncer de pulmó), sense efectes secundaris afegits ni interaccions farmacològiques, amb major bloqueig del creixement tumoral respecte a les dues teràpies individuals i prolongant la supervivència dels ratolins.

Segons Soucek, el fàrmac també té la capacitat de reclutar cèl·lules del sistema immunitari en el focus tumoral.

Aquest efecte sobre el sistema immunitari, segons la investigadora, obre noves línies d'investigació combinant aquest inhibidor de Myc amb la immunoteràpia, una estratègia terapèutica innovadora que està demostrant un gran potencial en diferents tumors.

"Després de validar l'eficàcia d'aquest nou fàrmac per tractar tumors de pulmó en models preclínics, estem ara escalant la producció i la purificació de la miniproteïna a escala industrial per tractar pacients reclutats per a futurs estudis clínics", ha conclòs Beaulieu, que espera que aquests assajos clínics comencin el 2020.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook