Un pacient de Londres ha protagonitzat el segon cas del món de remissió del VIH sense antiretrovirals després d'any i mig sense tractament contra el virus, tractant-se novament d'"una cosa única i molt especial", com destaca la coautora de l'estudi Maria Salgado.
El treball, que publica 'Nature', ha estat liderat per un consorci internacional coordinat pel IrsiCaixa --impulsat per la Generalitat i l'Obra Social La Caixa-- i es basa en el cas d'un pacient diagnosticat per infecció de VIH a 2003, que s'ha convertit en el segon del món en remetre el virus, després del conegut com a 'pacient de Berlín' el 2009.
Malgrat que els líders del treball descarten de moment parlar de "curació" del VIH apel·lant a la prudència, es mostren optimistes sobre la fita aconseguida per obrir la porta a desxifrar mecanismes que intervenen en la curació, destaquen el director de l'IrsiCaixa, Bonaventura Clotet, i l'investigador Icrea Javier Martínez-Picat.
La història del 'pacient de Berlín' ha desencadenat una dècada de debats intensos en la comunitat científica internacional amb desenes d'intents frustrats de replicar una nova curació, tenint en compte que "actualment, el VIH es pot tractar, però no es pot curar" , recorda Martínez-Picat, de l'IrsiCaixa.
Així, el pacient alemany s'ha convertit en "pedra angular" per a la consecució d'aquest nou èxit liderat per l'University College de Londres i realitzat en el marc del consorci internacional IciStem, coordinat per la institució catalana.
TRASPLANTAMENT CÈL·LULES DE CORDÓ
El pacient de Londres va ser diagnosticat el 2012 d'un limfoma de Hodgking, pel qual es va sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare de cordó en 2016, i es dóna la circumstància que les cèl·lules del donant tenien una mutació, anomenada CCR5 delta 32, que impedeix l'entrada del virus a les cèl·lules diana del VIH, tractant-se d'"una cosa semblant" al que va viure el pacient de Berlín, encara que amb algunes diferències.
Després de 16 mesos de l'operació, els metges van interrompre el tractament antiretroviral del pacient de Londres: "No hem estat capaços de captar virus en el seu plasma 18 mesos després", celebra la investigadora.
El trasplantament podria provocar un retard de l'aparició del virus, tot i que el donant no tingui la mutació que impedeix l'entrada del virus, però en entre tres i cinc mesos, com a molt, el pacient torna a registrar càrrega viral, expliquen els investigadors.
DIFERÈNCIES I SIMILITUDS
Tots dos pacients comparteixen "grans similituds" com una malaltia hematològica greu per la qual van requerir un trasplantament de cèl·lules mare, tot i que també es donen diferències com el fet que el pacient alemany va parar el tractament just després del trasplantament, mentre que el de Londres ho va fer 16 mesos després del mateix.
En el cas del pacient de Berlín es van realitzar dos trasplantaments, mentre que en el britànic només es va produir un, i, si en el primer cas, el pacient comptava amb dues còpies de l'esmentat gen mutat --una cosa que es creia clau--, en el segon no existien i ha funcionat.
"REMISSIÓ TOTAL DEL VIRUS"
Això confirma que la història del pacient de Berlín "no va ser una simple anècdota i que és possible aconseguir una remissió total del virus", assegura Martínez-Picat, que juntament amb la resta d'investigadors ha descartat que sotmetre a trasplantaments d'aquest tipus als pacients del VIH pugui ser una solució, i evidencia que és una estratègia cara, complicada i amb molts riscos.
Tots ells han incidit en la importància de no banalitzar una intervenció quirúrgica d'aquestes característiques, que registra una taxa de mortalitat de gairebé el 50%.
"Pel fet de superar els 18 mesos estem més a prop de la curació", ha celebrat l'investigador Icrea, que ha observat que la prevalença de malalties hematològiques en pacients amb VIH és més alta que a la resta de la població, però abans del trasplantament solen donar-se estratègies de quimioteràpia, trasplantament autòleg i, després, es busca un donant extern.
TRASPLANTAMENT DE 38 PACIENTS AMB VIH
El consorci que coordina l'IrsiCaixa ha inclòs des de 2014 el trasplantament de 38 pacients de VIH que s'havien de sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare a causa d'una malaltia hematològica, i 19 d'ells han superat l'any després del trasplantament, però a cap d'ells se li ha suspès la teràpia antiretroviral.
Clotet subratlla la significació del treball per llançar noves dades sobre com eliminar el reservori viral, principal causant que el VIH no es pugui eradicar: "Demostrar que es redueixen progressivament aquests amagatalls del virus en l'organisme serà crucial per confirmar que estem aplicant les estratègies correctes per a la curació ".
