La doctora Maria del Mar Fernández, metgessa geriatra del Centre Sociosanitari Bernat Jaume, fixa en cinc les fases que pot presentar un malalt de demència: lleu, moderada, moderada-greu, greu i molt greu. En la primera categoria, hi ha un deteriorament cognitiu lleu, es visualitzen dificultats per part del malalt a l'hora de realitzar algunes activitats complexes, però la persona, amb una certa supervisió, pot viure sola sense problemes. En la fase moderada, el deteriorament creix, hi ha dependència en algunes activitats i cal una supervisió habitual per part del cuidador en qüestions com la higiene i el vestit.

En aquests primers casos, la doctora demana que es comparteixi la informació entre el pacient, els familiars i els seus amics, es procurin revisions oftalmològiques, auditives i odontològiques, es comencin a mirar assumptes legals, econòmics i patrimonials, mirar de redactar un document de voluntats anticipades, i ja es pensi, sobretot en la fase moderada, en la tramitació d'ajudes per la llei de dependència, la supervisió domiciliària cada 24 hores i accedir a serveis de suport diürns com l'hospital de dia i els centres de dia.

En la fase moderada-greu, s'incrementa el deteriorament cognitiu i comença la dependència en el dia a dia del malalt fins al punt que la persona no pot viure sola. En aquest sentit ja es recomana incrementar la supervisió, tramitar les ajudes, avaluar si cal modificar la capacitat jurídica i prestar atenció al cuidador principal perquè no caigui també malalt. En les fases greus i molt greus, creix la situació de deteriorament fins al punt que el malalt pot quedar immobilitzat. En aquests dos estadis, ja cal un suport domiciliari continu o la institucionalització a residència.

Com a consells generals, en fases no tan avançades, es recomana mantenir l'autonomia del malalt i oferir-li ajuda només quan la necessiti. Seguir amb les rutines i l'estil de vida habitual, donar temps per fer les coses i simplificar les activitats així com valorar els seus esforços.

Es recomana utilitzar un to de veu tranquil i agradable per a comunicar-se, marcar objectius realitzables, evitar conflictes, eliminar perills i gaudir de l'oportunitat de compartir el temps entre malalt i cuidador.