Libido és el terme que s´usa en medicina i psicoanàlisi de manera general per denominar el desig sexual d´una persona. La libido seria aquesta pulsió que ens incita a mantenir una trobada sexual. I posats a desitjar, quina és la mesura d´una libido saludable?, existeix el nombre ideal de relacions sexuals?

Avui en dia, hi ha consens a afirmar que en una parella la freqüència normal serà la que acordin i satisfaci els dos integrants. No existeix un nivell de desig sexual dins de la norma, amunt o avall. Tampoc una freqüència sexual òptima. El que és cert és que el desig fluctua, és a dir, no és regular en el temps, i hi ha moltes parelles que pateixen discrepàncies en el desig o que travessen llargues etapes en què l´un desitja molt i l´altre menys. I aquí sorgeix el conflicte.

És probable que en aquest moment s´hagi dibuixat en la seva ment una parella estable heterosexual, en què l´home, amb la libido pels núvols, diu a la dona: «és que no vols fer-ho mai». La seva imaginació no està tan allunyada de la realitat, ja que, «si bé és fals que els homes sempre desitgen i les dones no, la pèrdua de desig és la raó número u per la qual aquestes van a la consulta», explica Sylvia de Béjar, autora del llibre ´Desig: com mantenir la passió i resoldre les diferències sexuals´.

«No som rares, som dones»

«És molt normal que experimentem una disminució en el desig sexual en el transcurs de les relacions. No som rares, som dones», subratlla l´autora: «el problema és que durant molt temps se´ns ha fet pensar que teníem un problema de dèficit de desig, quan el que passava en realitat és que ens estaven mesurant en funció de l´home. Aquest model no serveix per a nosaltres, la resposta sexual és diferent en els dos sexes».La pèrdua d'interès pel sexe afecta aproximadament al 15% dels homes i al 30% de les dones

L´experta en sexualitat cita l´article «Desxifrant les disfuncions sexuals femenines en el DSM-5» per aportar llum a aquesta diferenciació: «segons els models tradicionals, la resposta sexual s´adequa a una seqüència temporal que inclou les fases desig, excitació, orgasme i satisfacció. En l´home és sempre així, però en la dona només passa al principi de la relació perquè ens interessa la novetat, volem connectar íntimament amb la parella... Quan fa un temps que estem amb el mateix home, no acostuma donar-se aquest desig sexual espontani o automàtic, sinó que prèviament la dona ha d´excitar-se a partir d´algun estímul que ho desencadeni. Es capgira l´equació».

«Els homes en general són molt visuals. Un tanga, una remenada del darrere, un gest... i salta l´espurna del desig. En canvi, una dona riuria en aquesta mateixa situació», explica Sylvia de Béjar, que recomana: «evidentment una dona té dret a plantar-se i dir ´no en tinc ganes,´ però si en lloc d´això diu ´per què no?´ i dóna una oportunitat a l´intercanvi de carícies, de petons, de paraules... probablement reconnectarà amb el seu cos, les seves sensacions i el seu desig».

L´enuig oculti el seu efecte en el sexe

«Però això no funcionarà-prossegueix l´experta- si dins de la parella hi ha un problema real de fons». Al marge que el procés de desig de la dona sigui diferent, «si estàs enfadada, si creus que la teva parella no et respecta, si ell creu que els seus assumptes són més importants que els teus, si estàs desanimada, molt cansada o estressada amb una doble jornada laboral, els nens, la casa, les finances, la sogra... no voldràs sentir parlar de sexe i, per això, renuncies fins i tot a aquells petons, carícies, abraçades que poden donar peu al sexe. En aquesta parella totes les mostres d´acostament corporal desapareixen», relata. Moltes vegades es tracta d´un «enuig ocult» del qual ni les dones són conscients, però està comprovat estadísticament que si els homes «es posessin el davantal més sovint», la dona, més contenta i descansada, voldria tenir més sexe.El desig sexual, o la libido, es pot veure afectat per causes orgàniques, psicològiques, emocionals i socials

Per descomptat, i més enllà del pla emocional o psicològic, «les medecines per a la tensió arterial, la depressió i el càncer, els antipsicòtics... afecten el desig sexual de dones i homes. Igualment, l´alcohol, la nicotina, les amfetamines i totes les drogues. A més, en les dones amb dificultats orgàsmiques, la sensació de frustració pot fer que disminueixi el seu desig. És el mateix que li passa a un home amb problemes d´erecció i por de no complir», afegeix.

La pèrdua de libido en els homes

El doctor Cunill, andròleg que fa més de dues dècades que ajuda homes insatisfets amb la seva vida sexual, coincideix amb l´especialista en sexualitat femenina: «en el sexe, així com la dona concedeix més importància a l´abans i al després de l´acte sexual, l´home està més centrat en el moment de la penetració i l´orgasme, el que pot comportar una por escènica, amb flacciditat en l´erecció. A nivell instintiu, l´home està més en contacte amb la seva necessitat sexual, mentre que la dona ho està més amb la seva necessitat afectiva».

«La disfunció erèctil, que pot ser símptoma precoç de problemes vasculars, és la causa més comuna de pèrdua de libido per simple evitació de la frustració», explica l´expert. A més, hi influeix també el que anomena «ansietat per rendiment: un de cada tres homes es queixa d´ejaculació precoç, que sol ser el resultat de no tenir ereccions prou fermes i duradores -generalment per no tenir una base de testosterona lliure suficient (hipogonadisme)-, i un de cada cinc està preocupat i pressionat pel rendiment».

Com puntualitza el doctor Cunill, l´home actual és més sensible que el mascle viril d´abans i les emocions són més importants per a ell del que la dona creu. Per això, no són aliens als factors psicològics que Sylvia de Béjar apuntava i «l´estrès, la baixa autoestima o una mala relació de parella pot bloquejar tot desig i anul·lar tota passió». Però quan un home va a la consulta per falta de libido cal descartar a més altres causes mèdiques i fisiològiques, que inclouen, entre d´altres, síndrome de dèficit de testosterona, hiperestrogenisme, hiperprolactinèmia, hipotiroïdisme, disfunció vascular, diabetis, hipertensió, apnea del son, obesitat i síndrome metabòlica o abús de certes substàncies com anabolitzants.

En concret, sobre l´hipogonadisme, el dèficit de testosterona lliure en sang, el doctor apunta que a Espanya «al voltant d´un 25% dels homes de més de 35 anys podria patir algun tipus d´hipogonadisme, inclosa la subfertilitat o infertilitat, especialment si són obesos». Els símptomes més notables són «cansament, fatigabilitat, pèrdua d´energia vital, manca d´ereccions nocturnes espontànies i alteracions del son, fins arribar a presentar una disfunció sexual i falta de desig». Val la pena recordar, arribats a aquest punt, «que la qualitat de l´esperma es deteriora un 1% anualment per contaminació ambiental», afegeix.

Són menys, però els afecta més

Encara que donem per establert que l´impuls sexual ha de ser més gran en l´home i es fa broma freqüentment sobre el tòpic que «els homes sempre pensen en el mateix», el doctor Cunill revela que la pèrdua d´interès pel sexe afecta aproximadament al 15% dels homes i, si hi afegim altres disfuncions sexuals, serien un 25%. És cert que el percentatge es duplica en el grup de les dones, però «quan els homes perden interès en el sexe els condiciona més que a les dones, ja que la seva masculinitat està tan lligada a la seva sexualitat que els resulta molt amenaçador. Aquesta situació pot provocar una espiral de pensaments negatius sobre la seva autoestima i fins i tot conduir a la ruptura de la parella o a certes addiccions», apunta.

Si se sospita que hi ha un problema mèdic, o sempre que la manca de libido s´allargui en el temps i afecti la relació de parella, tots dos experts coincideixen que s´ha de demanar ajuda, bé sigui a un psicòleg, un terapeuta sexual o a un andròleg. Com diu el doctor Cunill: «als homes no els agrada parlar-ne. De fet, quan l´home consulta el metge, en alguns casos, és perquè la seva dona li ho ha demanat. La pèrdua de libido posa a prova el matrimoni o la vida en parella tant o més que qualsevol altra disfunció sexual, per tant, si tot i que hi ha una bona empatia i la comunicació és fluïda, el problema persisteix, és el moment d´acudir a un especialista».

Millorar la libido és possible

Millorar la libido és possible

Un llibre, una pel·lícula, un joc eròtic, una joguina sexual o qualsevol altre estímul que tingui a veure amb els sentits pot, de vegades, ser suficient per alimentar una libido en hores baixes, sempre que no hi hagi un problema mèdic subjacent. Fins i tot, i encara que soni poc romàntic, «planificar la trobada sexual», apunta Sylvia de Béjar, pot ser la millor alternativa si el desig fa temps que no sorgeix de manera espontània.

«S´ha de recórrer a la imaginació explorant fantasies, tenint present l´aspecte lúdic i prenent-ho amb humor, sense una serietat massa transcendental, preguntant a la parella sobre les seves fantasies i tenint cura dels detalls que afavoreixin la intimitat i l´erotisme, i explorant noves sensacions en comú que afavoriran la complicitat i el desig sexual», afegeix el doctor Cunill.

Per a homes amb problemes mèdics, s´ha de personalitzar el tractament depenent de la causa, i pot incloure, entre altres mètodes, la substitució hormonal amb testosterona bioidèntica, els antiestrògens, etc. «Els medicaments tipus viagra poden ajudar sobretot a superar la inseguretat, però no serviran si no hi ha una base sòlida de testosterona circulant, ja que és la que estimula directament l´activitat de l´enzim òxidnítric sinteasa al penis perquè es produeixi l´erecció», explica el doctor.

És possible que funcioni una relació de parella sense sexe? A aquesta qüestió l´experta en sexualitat femenina hi respon que «no hi ha problema a no tenir sexe, si ambdues parts ho accepten i estan d´acord que aquesta qüestió no és important. Però si volen coses diferents, és quan cal actuar. En la majoria de dones, desitjar té a veure amb decidir. El que ens passa no és una malaltia, és una cosa normal, però tu pots decidir no ferres o fer-hi alguna cosa».

Sense oblidar, com recorda el doctor, que «del que es tracta no és tant d´aconseguir més, sinó d´anar millorant. La freqüència no és l´única mesura de la libido. Els sentiments també compten, tant per a homes com per a dones. Si esperem amb ànsia el sexe i ens sentim bé abans, durant i després, aquesta és la veritable mesura que la nostra libido és saludable».