26 de setembre de 2018
26.09.2018

Les vacunes lluiten contra rumors i polèmiques

Tot i el consens científic sobre la seva eficàcia, aquest descobriment mèdic no ha deixat de tenir detractors

26.09.2018 | 10:38
Les vacunes eviten més de tres milions de morts a l´any.

Malalties i mortalitat (Fonts: OMS i Farmaindustria)

  • MALÀRIA Morts a l´any al món: 450.000
  • XARAMPIÓ Morts a l´any al món: 90.000
  • MENINGITIS mata una persona al món cada 10 minuts

La primera vacuna de la història es va utilitzar el 1796 contra la verola i, des de llavors, l´ús d´aquests productes biològics ha evitat la mort de 1.500 milions de persones. Tot i el consens científic sobre la seva eficàcia, aquest descobriment mèdic no ha deixat de tenir detractors i en països com els Estats Units o França guanyen pes els moviments contraris al seu ús.

Les vacunes han situat en xifres mínimes la incidència de malalties tan greus com la verola, la poliomielitis, el tètanus o el xarampió. Fora de rumors i polèmiques, l´OMS i tota la comunitat científica mundial té clar que aquesta troballa mèdica és avui la forma més segura de rebre protecció contra la malaltia. En el futur immediat, aquests compostos que estimulen la producció d´anticossos davant de malalties o al·lèrgies inclouran no només els productes preventius tradicionals, sinó també altres de tipus terapèutic destinats a lluitar contra el càncer, l´Alzheimer o l´esclerosi múltiple, alhora que es treballa en el desenvolupament de vacunes contra el VIH (virus d´immunodeficiència humana), la malària o l´Ebola.

Una major esperança de vida als 5 anys pot estimar-se en un creixement anual de la renda per càpita d´entre el 0,3% i el 0,5%.

Amb una inversió mitjana global que supera els 500 milions d´euros, el llançament d´una vacuna per part de les companyies farmacèutiques té una durada mitjana de 12 anys, període que engloba les fases d´exploració, els desenvolupaments clínics previs al registre i la seva introducció en el mercat amb producció massiva. L´arsenal terapèutic es compon actualment de més de 40 compostos per a la prevenció de 25malalties, i es calcula que, per cada euro invertit en vacunes, els sistemes sanitaris s´estalvien més de 20 euros en despesa.

Efectivitat demostrada


La immunització no només evita cada any entre dos i tres milions de morts a tot el món, sinó que ha aconseguit eradicar patologies com la verola i controlar-ne d´altres com la poliomielitis, el tètanus o el xarampió, segons dades de l´Organització Mundial de la Salut (OMS). La vacunació ha estat considerada com una de les eines més efectives i populars de la història mèdica, però paradoxalment, en els últims anys la seva utilització s´ha estancat a nivell mundial.

En aquesta realitat han incidit els dubtes sembrats a partir de 1998 després de la publicació a la revista The Lancet d´un estudi en el qual el metge britànic Andrew Wakefield relacionava la vacuna triple vírica (xarampió, galteres i rubèola) amb l´autisme. Tot i que va quedar demostrada la falsedat de les seves conclusions i mètodes, i que el col·legi de metges li va retirar la llicència el 2010 per actuar de forma deshonesta i irresponsable, el mal ja estava fet i va esperonar la creació de moviments antivacuna en molts països.

Actualment les vacunes eviten prop de 3 milions de morts cada any i prevenen 60 morts per hora a arreu del món

Mentre organitzacions internacionals recapten anualment milers de milions d´euros per portar les vacunes a països amb un menor desenvolupament, al primer món proliferen moviments de rebuig. En aquest escenari, l´OMS alerta sobre les nefastes conseqüències del llançament de suspicàcies sobre la seguretat dels compostos esgrimint arguments com els efectes secundaris al costat de motivacions religioses o culturals. Entre les persones que han donat ales a grups antivacuna –minoritaris, però potencialment nocius– figura el mandatari nord-americà Donald Trump, així com Robert Kennedy, nebot de l´expresident nord-americà John F. Kennedy. Arguments sense base científica també han aconseguit arrelar amb força a Europa, principalment a països com França, Grècia o Itàlia, realitat que segons els experts pot derivar en un greu problema de salut pública. Davant d´aquesta realitat, Brussel·les subratlla que no és una qüestió d´opinió: les vacunes funcionen i salven vides.


Altes taxes de cobertura

La clau pot raure en el fet que, a diferència de la major part de les intervencions mèdiques, les vacunes s´administren a persones saludables, per la qual cosa estan menys disposades a tolerar efectes adversos que quan se sotmeten a altres tractaments. Aquests recels no impedeixen que se segueixin tenint altes taxes de cobertura. A través de les xarxes socials és possible la difusió massiva d´estudis i resultats científics que promocionen el caràcter positiu i necessari de les vacunes per a la salut.

Més enllà de casos puntuals, hi ha una àmplia coincidència que les vacunes són un dels productes farmacèutics amb més seguretat i eficàcia, encara que hi ha evidència científica que poden causar esdeveniments adversos en casos rars. Entre els mites més difosos figuren els efectes secundaris nocius i de llarg termini, però les dades mostren que en la seva major part les vacunes produeixen reaccions lleus i temporals. El seu possible efecte col·lateral és menor si es té en compte el benefici que s´aconsegueix, en prevenir una malaltia que pot ser mortal. Malalties com el xarampió, la parotiditis i la rubèola són greus i poden donar lloc a complicacions com pneumònia, encefalitis ceguesa o mort, tant en nens com en adults. En la mateixa línia, la majoria de les vacunes immunitza contra les tres soques de major incidència de la grip, patologia que provoca anualment prop de mig milió de morts a tot el món.

Més de 111 milions de nens (el 84% de la població infantil mundial) van ser vacunats el 2013, mentre que el 1975 el percentatge era només del 5%.


Amós García Rojas, president de l´Associació Espanyola de Vacunologia (AEV) destaca que la cobertura de vacunació a Espanya és del 95% i adverteix els pares que els missatges antivacunes «estan disfressats de pseudociència, sumant-se a més elements difusos com els interessos econòmics o la manca de transparència». També reconeix que com a preparats biològics que són, les vacunes no estan exemptes de riscos, tot i que «són mínims i generalment lleus», davant de la possibilitat de patir malalties potencialment greus o mortals, com xarampió, meningitis, sèpsia, varicel·la, hepatitis B, tos ferina, parotiditis, rubèola o el virus del papil·loma humà. La immunització és també un acte de solidaritat cap als milers de pacients que no poden fer-ho: nens trasplantats, immunodeprimits o oncològics.


A Espanya la taxa de cobertura és molt alta, tot i que el calendari vacunal no és obligatori. En els dos primers anys s´es- tima que està per sobre del 95%.

Els metges es recolzen en dades per desmentir algunes llegendes urbanes i asseguren que les vacunes no exposen la persona a situacions de risc, ni és nociu subministrar més d´una injecció diferent en un mateix dia. Professionals com Ignacio López Goñi, doctor en Biologia i catedràtic de Microbiologia a la Universitat de Navarra, consideren que les lleis protegeixen més la salut de les mascotes que les de les persones i en aquesta línia assenyalen que vivim en una societat on pots apel·lar a la teva llibertat per no vacunar el teu fill abans de portar-lo a una guarderia, però no pots deixar de vacunar el teu gos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook