26 de setembre de 2018
26.09.2018

Descobreix què és la immunoteràpia, el futur contra el càncer

Tot i que la tècnica compta amb dècades d'estudi, és ara quan més avenços s'estan fent

26.09.2018 | 10:37
La immunoteràpia, el futur contra el càncer.

És una de les principals causes de mortalitat del món. Cada any es diagnostiquen fins a 14 milions de casos nous de càncer, segons les últimes dades disponibles i estimades pels projectes EuCAN i Globocan, de l´Organització Mundial de la Salut (OMS).

Les estimacions poblacionals indiquen que el nombre de diagnosis noves podria augmentar en un 70% en les pròximes dècades i arribar fins als 24 milions l´any 2035. La bona notícia és que les teràpies per combatre aquesta malaltia han fet un important salt pel que fa a prevenció, tractament i diagnòstic.

En els últims anys, la immunoteràpia s´ha convertit en la peça clau d´una malaltia que posa fi a milers de vides a l´any. Malgrat que va ser descoberta fa dècades, és ara quan els estudis sobre el tema avancen per atacar les cèl·lules cancerígenes. Juntament amb aquesta tècnica, la teràpia dirigida genèticament és un altre dels punts forts en el procés de curació i a l´hora de portar la malaltia amb una millor qualitat de vida.

«La teràpia dirigida genèticament s´encarrega de mutacions o alteracions específiques, que són presents en els tumors, però no en les cèl·lules normals. La immunoteràpia tracta d´aconseguir que el sistema immunitari del pacient sigui capaç de reconèixer, atacar i eliminar les cèl·lules tumorals», explica Marisol Soengas, oncòloga especialista en melanoma del Centre Nacional d´Investigacions Oncològiques Carlos III(CNIO), on a més de la investigació bàsica sobre el càncer s´han desenvolupat diferents programes i centres de recerca, com Bioncotech Terapeutics, del qual Soengas és cofundadora.

Dins d´aquestes dues fórmules per tractar la malaltia, és en la immunoteràpia en la qual els investigadors, metges, científics i fins i tot matemàtics se centren en l´actualitat. «Si posem com a exemple el melanoma, un dels càncers més agressius, ens trobem que fa uns 10 anys la vida mitjana d´un pacient amb metàstasi era un any o dos després del diagnòstic, mentre que ara el 60 o 70% dels pacients responen a les teràpies, sobretot a aquesta, i millora la mitjana de vida i també la seva qualitat», assenyala Soengas.

Amb l´objectiu d´aconseguir que les cèl·lules del sistema immunitari reconeguin les tumorals, es dona la tessitura que la malaltia inclou tumors freds i calents. «Els primers són capaços d´escapar-se del sistema immune o fins i tot de bloquejar la seva acció, de manera que s´ha aconseguit trobar una espècie de frens coneguts com a reguladors de control del sistema immunitari», detalla l´oncòloga, que a més a més afegeix que «un cop trobats aquests frens, s´han desenvolupat tractaments per desactivar-los que tenen un millor reconeixement i atac».

Tumors més freqüents a Espaya durant el 2017

Incidència estimada dels tumors més freqüents a Espanya en l'any 2017 (ambdós sexes).
Dades procedents de Globocan 2012, desglossats per edat i sexe, i extrapolats a les dades de la població espanyola per a l'any 2017 proporcionada per l'INE.

Frontera de coneixement

En aquest sentit, el Centre Nacional d´Investigacions Oncològiques Carlos III va organitzar el mes de juliol passat un congrés, «Frontera de coneixement», en què especialistes en l´àmbit de la immunoteràpia van posar les cartes sobre la taula i van intentar destruir alguns murs. «Es va parlar de què falta, ara que ja sabem que la immunoteràpia funciona, de per què uns pacients hi responen bé i d´altres no, o de com convertir els tumors freds en calents», detalla Soengas.

Cèl.lula cancerígena. Fotografia: Getty Images


Així, s´estan desenvolupant noves tècniques amb les quals aconseguir que els pacients que ara no responen al tractament puguin fer-ho. «S´ha parlat de quins factors genètics o no genètics determinen l´eficàcia de la resposta. Existeixen estudis en els quals s´ha trobat que la mateixa població de bacteris de l´organisme sembla definir la seva eficàcia. Aquests bacteris se solen trobar a l´intestí i s´està pensant com utilitzar aquesta informació. Fins i tot es parla de trasplantar bacteris de gent que respon al tractament a gent que no hi respon».

Casos de tumors sòlids, com el de pulmó, el de mama i, sobretot, el melanoma, estan sent atacats gràcies a la immunoteràpia. En el cas del de mama, la teràpia dirigida genèticament és un altre dels punts forts per ser esborrat. «Aquest tractament es dirigeix a proteïnes mutades o alterades en les zones tumorals o les que són més importants per a aquestes que les normals. Amb el tumor de mama funciona molt bé», destaca l´especialista.

«En el cas de càncer de melanoma, per exemple, que és el càncer que presenta un nombre més elevat de mutacions, és difícil trobar la proteïna que defineix el tumor. La teràpia dirigida funciona, però de forma molt transitòria. Ara també treballem per veure com tractar de millorar aquestes teràpies i combinar-les amb immunoteràpia», conclou la doctora Marisol Soengas.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook