El president de l'associació Són Els nostres Fills, Marc Jornet, ha alertat que la "negativa" del Consolat d'Espanya a Kíev (Ucraïna) d'inscriure en el Registre Civil als nadons nascuts per gestació subrogada a Ucraïna podria afectar "centenars" de famílies espanyoles que es troben immerses en aquests processos, i no només a les vint que denuncien estar "atrapades" en aquell país "per un canvi de les regles del joc".

En declaracions a Europa Press, el president d'aquesta organització, que representa mig miler de famílies, explica que "no cal perdre de vista que aquests nadons són espanyols" i ha subratllat que així ho indiquen dues sentències del Tribunal Suprem, de 2014 i 2015, que obliga a la inscripció al Registre Civil dels menors nascuts a través d'aquesta pràctica de reproducció assistida en altres països --a Espanya és il·legal-- "respectant el vincle patern".

Fins fa poc més d'un mes, les famílies espanyoles que acudien a Ucraïna per tenir fills mitjançant la subrogació només havien de demostrar la filiació del pare, que és el que aporta la càrrega genètica, per obtenir el passaport espanyol provisional i poder registrar al nen com fill d'una relació extramatrimonial davant del Govern espanyol. Després, la mare realitzava un procés de coadopció a Espanya.

No obstant això, aquest procés s'ha vist interromput per una vintena de famílies espanyoles pel fet que el Consolat "ha canviat les regles del joc a meitat de partida", negant-los la possibilitat d'inscriure els seus nadons al·legant que el nou Reglament Europeu de Protecció impedeix la prova d'ADN als nens per demostrar la filiació paterna i, per tant poder inscriure'ls.

"El Consolat ha de respectar el vincle biològic patern i, si això passa per realitzar un prova d'ADN consentida per qui ostenta la pàtria potestat, no seria un problema. El que no pot fer és deixar de inscriure els seus fills", assevera el president de Son Els nostres Fills, que ha demanat una reunió formal al Consolat d'Espanya a Kíev per buscar una "via jurídicament vàlida".

Segons la seva opinió, aquesta decisió consular pot vulnerar el principi d'interès superior del menor i conculcar el dret a la seguretat jurídica d'aquestes famílies a les quals "no se'ls ha comunicat res per escrit" i, per tant, no tenen dret a formular recursos administratius ni judicials.

Segons explica Jornet, si no s'arriba a una solució ràpida, aquestes famílies haurien de sol·licitar el passaport ucraïnès, de manera que els nadons arribarien a Espanya com estrangers i els seus pares no tindrien accés a les prestacions de paternitat ni als permisos pertinents.

L'Ambaixada desaconsella iniciar processos de gestació subrogada

Així mateix, indica que aquesta decisió té a veure amb un comunicat recent de l'Ambaixada d'Espanya a Ucraïna en què recorda que l'ordenament jurídic espanyol, en relació a la possibilitat d'inscripció del naixement d'un menor al Registre Civil, "el contracte pel qual es convingui la gestació, amb o sense preu, serà nul de ple dret ".

D'aquesta manera, subratlla que la filiació materna del menor ve determinada pel part i la paterna segons les regles de la filiació matrimonial o la no matrimonial, segons el cas, de manera que "no és possible fer una inscripció de naixement per transcripció de la certificació local quan hi hagi dubte de la seva legalitat d'acord amb la Llei espanyola ".

En conseqüència, l'Ambaixada "desaconsella clarament iniciar un procés d'aquest tipus per no tenir cabuda en l'ordenament jurídic espanyol" i apunta que les autoritats espanyoles "no poden fer-se responsables de les promeses d'agències privades que realitzen fora d'Espanya una activitat no emparada per la llei espanyola ".

A més, en aquest comunicat, aquesta departament adverteix que no pot assegurar que el tracte a les "mares gestants" sigui bo i que en els últims mesos s'han produït "estafes i enganys" per part de clíniques ucraïneses, a més de " mala praxi mèdica ", com avortaments induïts o deficient control mèdic dels embarassos.