Sortir de l'aigua amb els dits arrugats com panses és un fet que als adults ens passa desapercebut, però que als més petits els crea fascinació. I és aquesta curiositat tan genuïna què ens fa preguntar-nos per què succeeix aquest fenomen a la nostra pell.

Els científics fa anys que intenten determinar quins són els motius d'aquest arrugament. Un estudi del 2013 de la Royal Society publicat a la revista Biology Letters sostenia que l'objectiu d'aquesta modificació de l'epidermis serveix per millorar l'adherència d'objectes mullats o sota l'aigua.

En primera instància, es pensava que l'efecte de arrugament era el resultat del pas de l'aigua a la capa exterior de la pell dels dits, cosa que provocaria que s'inflin i s'arruguin, però els científics van descobrir que es tracta d'un fenomen una mica més complex per dur a terme la funció d'adherència.

Durant l'experiment, 20 persones havien de passar 45 objectes de diferents mides d'un contenidor a un altre. En alguns casos, els objectes estaven secs i els dits dels participants estaven o llisos o arrugats. En altres casos, els objectes estaven sota l'aigua.

Els científics van veure que els dits "arrugats" permetien als participants transferir els objectes més ràpidament quan estaven submergits, però no van trobar diferència en el cas dels objectes secs.

Per què no tenim sempre els dits arrugats?

Els investigadors de l'estudi es van qüestionar per què no tenim els dits arrugats sempre si això facilita l'adherència d'objectes. Les teories apuntaven que comptar amb plecs permanentment a les nostres rovells podria disminuir la seva sensibilitat o augmentar el risc de dany a l'agafar certs objectes.

La capacitat del nostre cos perquè els dits s'arruguin en condicions humides podria haver ajudat als nostres avantpassats a aconseguir menjar de vegetacions humides, una cosa fonamental en la supervivència. D'altra banda, les plantes dels peus també pateixen aquesta transformació després d'estar a l'aigua: els científics van arribar a la conclusió que el seu arrugament permetia als nostres ancestres córrer millor sota la pluja, cosa que podria comparar-se amb l'adherència d'un pneumàtic en condicions humides.

Disparitat de conclusions

No obstant això, un estudi dut a terme el 2014 per científics alemanys, va demostrar el contrari. En la investigació, 40 persones havien de transferir 52 bales i daus de diferents mides i pes d'un contenidor a un altre.

La conclusió final va ser que no hi havia diferències clares en les habilitats a l'hora de manipular objectes, independentment que els objectes estiguessin secs o submergits o que els dits estiguessin llisos o arrugats.