Una nova investigació presentada al Congrés Europeu sobre Obesitat (ECO, per les seves sigles en anglès), que se celebra aquest any a Viena, Àustria, mostra que mastegar xiclet mentre es camina augmenta la freqüència cardíaca i la despesa d'energia. L'estudi va ser realitzat pel doctor Yuka Hamada i els seus col·legues de l'Escola de Graduats de Ciències de l'Esport de la Universitat de Waseda, al Japó.

Els autors van reclutar a 46 participants masculins i femenins d'entre 21 i 69 anys per participar en dos assajos en ordre aleatori. En un assaig, els individus van rebre 2 xiclets (1,5 grams i 3 quilocalories cada un) per mastegar mentre caminaven al seu ritme natural durant 15 minuts després d'un període de descans d'1 hora. La prova de control va involucrar el mateix descans d'1 hora i la caminada de 15 minuts, però als participants se'ls va donar una pols per ingerir que contenia els mateixos ingredients que el xiclet, però no va requerir que masteguessin. En cada assaig, es van mesurar la freqüència cardíaca en repòs, la freqüència cardíaca mitjana durant la marxa, la distància recorreguda i la cadència (freqüència a la qual van donar els passos). Es va calcular la velocitat mitjana de marxa a partir de la distància recorreguda durant els 15 minuts i es va estimar la longitud de la gambada a partir de la velocitat mitjana de marxa i el recompte de passos mitjans.

La despesa total d'energia durant la caminada es va estimar en funció de la velocitat mitjana de marxa i la massa corporal de cada participant. L'estudi va trobar que, en tots els participants, la freqüència cardíaca mitjana en caminar i el canvi en la freqüència cardíaca per estar en repòs va ser significativament major en la prova de mastegar xiclet que en la prova de control.

Increment de la distància i la velocitat

A continuació, l'equip va realitzar anàlisis estratificades per sexe i edat, separant el grup en homes i dones, així com en joves (de 39 anys i menors), de mitja edat i ancians (de 40 anys d'ara endavant). Tant els participants masculins com a femenins en la prova del xiclet presentaven una freqüència cardíaca mitjana significativament major mentre caminaven i un canvi en la freqüència cardíaca, no obstant això, en els homes també va haver-hi un increment significatiu en la distància recorreguda i la velocitat mitjana de marxa en comparació de la prova de control.

Encara que totes les edats van experimentar un canvi significativament major en la freqüència cardíaca en l'assaig del xiclet, els participants de mitja edat i ancians també van tenir una freqüència cardíaca mitjana significativament major mentre caminaven en comparació del control.

La combinació d'aquestes anàlisis per incorporar el sexe i l'edat va mostrar que el xiclet va tenir el major efecte en homes de mitja edat i ancians que van experimentar un efecte positiu significatiu en la distància recorreguda, velocitat mitjana de la marxa, recomptes de passos mitjans, freqüència cardíaca mitjana en caminar, canvi en freqüència cardíaca i despesa d'energia total en comparació de la prova de control.