La funció del moc és protegir el nostre aparell respiratori de les agressions externes, ja siguin organismes vius com virus o bacteris, partícules inerts com els compostos del fum del tabac o de la contaminació ambiental, o al·lèrgens com pòl·lens o altres substàncies. Actua com una teranyina que atrapa partícules, virus i bacteris, i els cilis de les cèl·lules epitelials mitjançant els seus moviments els arrosseguen cap a l'exterior de l'organisme.

Però, de què està compost? Mario Barcena, membre de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG) i especialista del Centre de Salut de Valdefierro (Saragossa), explica que es forma a partir d'aigua i una barreja de diferents glicoproteïnes, mucopolisacàrids i lípids. També conté immunoglobulines, com la 'IgA', que constitueixen una barrera immunològica protectora contra els bacteris, o enzims, com la lisozima, que ajuden a destruir els bacteris.

"En general n'anomenem moc quan parlem de les secrecions nasals, i flegmes o expectoració quan ens referim a les secrecions bronquials", precisa. Així, subratlla que es tracta d'un "líquid viscós" que és segregat per les cèl·lules epitelials que recobreixen les diferents zones del cos humà, com ara l'aparell respiratori, l'aparell digestiu o la vagina.

"Ens centrarem en el moc que es produeix en l'aparell respiratori, concretament per les cèl·lules epitelials que entapissen totes les parets de l'aparell respiratori des del nas, sins paranasals, boca, faringe, tràquea i l'interior del pulmó (bronquis i bronquíols). aquestes cèl·lules posseeixen uns cilis que són clau per a la funció del moc. En concret, el moc del nas humidifica, escalfa i filtra l'aire que inspirem ", afegeix.

A més, Barcena subratlla que és "normal i indispensable" que hi hagi moc diàriament. "Sense moc perdríem una barrera defensiva fonamental i la necessària lubricació perquè actuïn els cilis i realitzin la seva funció d'arrossegament. Hi pot haver problemes quan la quantitat és excessiva o és molt espès i en aquests casos la forma que el nostre organisme té per expulsar-és mitjançant la tos ", afegeix.El color dels mocs

L'especialista indica que el normal és que el moc sigui transparent o blanquinós, i per exemple recordi a la clara de l'ou. "També és normal que es produeixin dipòsits de moc sec a les fosses nasals de color fosc", aprecia, si bé avisa que quan en el moc hi ha virus o bacteris, els sistemes defensius de l'organisme, com alguns glòbuls blancs, els fagociten per destruir; un procés en el qual es produeixen residus que tenyeixen el moc de color.

Aquest color pot variar d'groguenc cap a verdós. Habitualment també augmenta la quantitat de moc. Què ens indica el color del moc?:

- Moc transparent: tot i que és el color normal també pot ser símptoma d'una malaltia com en les rinitis al·lèrgiques o en els refredats. En aquests casos, la anormalitat rau en la quantitat excessiva, arribant a gotejar pels orificis nasals i per darrere del nas cap a la gola.

- Moc groguenc o verdós: indica que hi ha una infecció i que les nostres defenses estan actuant per evitar que progressi. És habitual que al principi el moc sigui clar, però en major quantitat, i que amb els dies es vagi transformat en més fosc, entre groc i verdós. "Un error molt comú és identificar moc verd amb necessitat d'antibiòtic, i això no és cert. El moc verd, en general, sí que ens indica que hi ha una infecció, però no discrimina si aquesta està produïda per un virus o per un bacteri , i les infeccions respiratòries més freqüents estan produïdes per virus, com són els refredats, les grips, i la major part de les sinusitis, amigdalitis i bronquitis. per tant, en tots aquests casos encara que existeixin moc o flegmes verds no es van a necessitar antibiòtics ", adverteix l'expert.

- Moc vermell: de vegades al sonar s'aprecia moc vermell a quadres de resfredat per inflamació de la mucosa del nas o després hemorràgies nasals. Tampoc és infreqüent que en tossir es produeixin flegmes amb sang quan hi ha una important irritació de la faringe. Però també pot haver flegmes amb sang en altres processos que afecten al pulmó com les pneumònies, la tuberculosi o el càncer de pulmó.

- Moc negre: no és freqüent, pot ocórrer després d'inhalar fum d'un incendi, en treballadors de mineria del carbó, o després respirar en llocs amb elevada contaminació ambiental.

Quan anar al metge?

L'especialista de la SEMG especifica que, en general, quan augmenta el volum del moc o el canvi de color s'acompanya d'altres símptomes com:

Si després de diversos dies amb un refredat de vies altes apareix febre, dolor, i moc verd i pudent. Pot ser una sinusitis de les que requereixin tractament antibiòtic.

Si en un malalt diagnosticat de MPOC (Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica), malaltia causada generalment pel consum de tabac, apareixen flegmes verds. Sol acompanyar d'augment de expectoració i augment de fatiga.

Si apareixen flegmes amb sang alhora que tos, febre, mal estar general, dolor en un costat o dificultat respiratòria. Podria tractar-se d'una pneumònia.

Si en un fumador apareixen flegmes amb sang, encara que no hi hagi febre o altres símptomes. És aconsellable descartar la possibilitat d'un càncer de pulmó.

Per la seva banda, el pneumòleg i secretari del Comitè Científic de la Xarxa contra la Tuberculosi i per la Solidaritat (Xarxa TBS), el doctor Javier García Pérez, valora la informació que aporten els mocs als especialista, tant el seu color com la seva consistència. "Quan l'expectoració és clara, transparent i fluida no passa res. Però quan aquesta és densa, groga, verdosa, purulenta o té mala olor pot indicar infecció, malaltia", afegeix l'expert.

A més, sosté que hi ha un signe d'alarma important com és expectorar amb sang, encara que no sempre ha de ser degut a una malaltia greu. "Pot ser degut a bronquièctasis, MPOC, o de vegades per fàrmacs amb dosis excessiva, si per exemple es pren Sintron, o a causes més alarmants com el càncer pulmó o la tuberculosi. Es pot generar alarma però no sempre és greu", indica.

Finalment, García Pérez apunta a la contaminació, ja que les partícules dels cotxes o de la calefacció provoquen una mucositat lletja. De fet, l'especialista en vies respiratòries destaca que la contaminació ja és causa de mort i, segons l'OMS, recorda que pot provocar unes 7.000 morts anuals a Espanya.