El nou model d'atenció primària del Departament de Salut s'articularà en xarxes àmplies de serveis, que inclouran l'atenció a la salut mental, a la salut sexual i reproductiva, a la cronicitat i dispositius de rehabilitació, entre altres. L'element nuclear d'aquestes xarxes seran els equips d'atenció primària (EAP), formats pels equips de capçalera, que es reforcen: els usuaris no només tindran com a professionals de referència el metge i l'infermer, sinó també un treballador social i un administratiu. Salut calcula que per instaurar aquest nou sistema d'equips de capçalera es necessitaran uns 5.000 professionals més, amb un cost de 218 milions d'euros. El nou model no compta amb un calendari d'execució concret perquè s'haurà de desplegar "més ràpid o més lent en funció de les capacitats pressupostàries", ha assenyalat el conseller de Salut, Antoni Comín. Ara bé, sí que hi ha una primera data. La nova atenció primària es començarà a desplegar en cinc territoris, on haurà de ser una realitat el 2018.

El Departament de Salut ha presentat aquest dilluns l'Estratègia Nacional d'Atenció Primària i Salut Comunitària (ENAPISC), una de les grans reformes que endega la conselleria de Comín. "Avui destapem la maqueta d'aquest nou model; com si fos un edifici, en mostrem els plànols", ha comparat el conseller.

El nou model té com a objectiu fer una atenció primària i salut comunitària (APISC) "més forta" i consolidar-la com la columna vertebral del sistema públic de salut. Es basa en un concepte "integral" de salut, que n'inclou els determinants socials, i ha de permetre resoldre les necessitats de les persones des de la "proximitat". No es fa un model nou, però es reformula l'existent per millorar-lo i perfeccionar-lo. "El repte és fer un sistema a mida de la persona", ha destacat Comín.

El treballador social i l'administratiu

Una de les peces que canviaran en profunditat són els equips de capçalera, que es reforçaran amb el treball integrat del metge, l'infermer, el treballador social sanitari i l'administratiu -que serà el gestor i el responsable del procés assistencial- per afavorir espais de discussió clínica i preservar la longitudinalitat de l'atenció. Per tant, l'usuari no només tindrà el binomi del metge i l'infermer com a professionals de referència.

Els equips de capçalera estaran formats per tres o quatre metges, infermers, treballadors socials i administratius, de manera que l'usuari "no quedi perdut en el marc de l'equip de capçalera" quan algun dels professionals, per exemple, marxi de vacances. Els equips de capçalera integraran els equips d'atenció primària, que tindran un director. Seran els mateixos professionals qui l'escolliran, si bé amb la intervenció del director del sector territorial.

El nou model d'assignació en què es basarà l'atenció primària integra l'indicador socioeconòmic compost, és a dir, contempla la correlació entre diferències socioeconòmiques amb les necessitats de salut. L'objectiu del nou model és millorar l'equitat en la distribució dels recursos i combatre les desigualtats en salut. Aquest model d'assignació, de fet, ja s'ha començat a implementar amb 12,5 MEUR per a 155 equips d'atenció primària que treballen principalment en un entorn desfavorable.

Des de l'atenció continuada i urgent a la rehabilitació

L'estructura del nou model es basarà en la xarxa d'atenció primària (XAP), que ampliarà el perímetre de l'atenció primària i hi inclourà els altres recursos i equips que treballen des de la proximitat. Es tracta de crear rutes assistencials integrades i circuits més efectius, amb vies de relació entre l'atenció primària i la resta d'especialitats.

Aquesta xarxa estarà formada pels equips d'atenció primària, amb els serveis de pediatria, adults i salut bucodental; els equips territorials de salut pública (ETSP); l'atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR); la salut mental (CSMA, CSMIJ, CAS); rehabilitació; dispositius d'atenció continuada i urgent (CUAP, CAC, SUD, DEA) i dispositius d'atenció a la cronicitat que estiguin operatius els set dies de l'any les 24 hores (PADES, EAR, ACU, DEA). També podrien incloure-s'hi dietètica i nutrició; podologia i mediació cultural.

Orientació comunitària

La cartera de serveis ha de tenir una orientació clara cap a la salut comunitària i la prevenció i la promoció de la salut per implicar-hi l'entorn. Per exemple, es desplegaran programes de prevenció dels problemes de salut amb més prevalença i per grups d'edat. En aquest objectiu, assumeix un rol fonamental el treballador social sanitari. També es vol fomentar una cultura de la salut per promoure la coresponsabilitat del ciutadà.

L'àrea territorial i la supressió d'estructures intermèdies

El marc territorial serà l'àrea territorial de salut, l'equivalent dels sectors sanitaris actuals, amb un territori d'uns 200.000 habitants (entre sis i deu àrees bàsiques de salut). Es calcula que hi haurà unes 35 àrees territorials, mentre que actualment hi ha 29 sectors. La XAP serà l'element vertebrador de l'àrea territorial.

La nova organització eliminarà estructures administratives intermèdies que ara hi ha per sota del Servei Català de la Salut. Amb la reformulació, per sota del CatSalut hi haurà directament els directors executius dels sectors territorials, amb un perfil clínic i de gestor, i ja els directors dels equips d'atenció primària. Serà el CatSalut qui nomenarà els directors de les àrees territorials.

D'aquesta manera es volen aplanar i simplificar estructures directives i de gestió, així com dinamitzar l'ús eficient de recursos i facilitar la interlocució directa entre el CatSalut i els directors dels equips. A més, es pretén disminuir la fragmentació de la provisió de serveis i millorar l'organització dels processos d'atenció.

Un nou model de governança i un únic sistema d'informació

La nova atenció primària tindrà també una nova manera de governança, basada en una aliança estratègica entre tots els proveïdors de serveis d'atenció primària del sector. La idea és buscar la implicació i coresponsabilitat de tots els actors dels nous sectors per identificar les necessitats assistencials a les quals ha de donar resposta la capita agregada, que sumarà el pressupost dels equips d'atenció primària i els recursos dels altres proveïdors. També es vol instaurar un nou model de pagament, amb un contracte directe a tots els proveïdors de serveis, la compra de serveis en xarxa i la millora de l'instrument de contractació.

S'instaurarà l'Estació Clínica d'Atenció Primària (ECAP) com a únic sistema d'informació per a tots els serveis de la xarxa d'atenció primària. També es vol integrar l'Història Clínica Compartida (HC3) a l'ECAP per construir aquest projecte a partir del sistema d'informació de l'atenció primària.

Més autonomia i conciliació per als professionals

Un dels passos prioritaris per implementar aquest nou model és dotar els equips i les xarxes d'atenció primària dels professionals necessaris per garantir la cartera de serveis i els temps de consulta i espera adequats. S'han de poder programar visites en menys de 48 hores i oferir un temps d'assistència òptim segons la necessitat de la persona. Com a referència, el temps mitjà per visita se situa en els deu minuts.

També es dotarà els equips de la capacitat de gestionar de forma autònoma el pressupost que tenen assignat. Un dels objectius és apoderar i coresponsabilitzar els membres de l'equip en benefici de l'efectivitat i l'eficiència. Els professionals d'atenció primària han de tenir garantida la capacitat per gestionar les seves agendes per assegurar l'accessibilitat i els bons resultats i es volen implantar criteris de flexibilitat horària per garantir la conciliació de la vida personal i laboral.

Períodes sabàtics remunerats i 'intercanvis' professionals

Una altra de les novetats presentades són els programes d'alliberació de l'activitat assistencial per un període d'entre quatre i sis mesos. Aquests períodes sabàtics seran remunerats i tenen com a objectiu promocionar el manteniment i desenvolupament de les competències professionals.

També es promourà la recerca a la xarxa d'atenció primària amb línies d'investigació; s'impulsaran programes territorials que permetin estades formatives en altres serveis i es vol crear l'àrea de competències de medicina de família i d'infermeria en els plans d'estudis de pregrau de les facultats de medicina i infermeria.

397 MEUR per al nou model

Els responsables de Salut assenyalen que per implantar el nou model cal incrementar el pes de l'atenció primària en el pressupost de prestació de serveis assistencials i passar de l'actual 16% al 20%. Aquest increment representaria destinar 397 MEUR al nou model. D'aquests, 218 MEUR serien per dotar els equips d'atenció primària amb els 5.000 professionals necessaris. Les previsions més optimistes situen aquest desplegament en cinc anys, però el conseller ja ha avisat que és molt probable que es tardi més. També es necessitaran 300 professionals per ampliar la cartera de serveis a la xarxa d'atenció primària (12 MEUR).

Els responsables de Salut calculen que uns 500 professionals es beneficiarien cada any dels programes de formació sabàtics, amb una dotació pressupostària necessària de 40 MEUR per cobrir-ne les places, així com 500 més dels programes territorials d'intercanvi, amb un impacte de 12 MEUR. Per reconèixer l'especialitat d'infermeria de família i acreditar les places de residents es necessitaran 15 MEUR; per desplegar el nou model i la cartera de serveis, 47,2 MEUR i per consolidar les mesures iniciades aquest any i altres actuacions, 52,5 MEUR.

De fet, el nou model ja s'ha començat a desplegar aquest any, amb una inversió en infraestructures i equipaments (34,8 MEUR); la fase I del model d'assignació de recursos (13 MEUR); el reforç de la salut mental a l'atenció primària (22 MEUR); la cobertura de les substitucions de l'ICS (10,9 MEUR) i les ajudes a la recerca del Pla estratègic de recerca i innovació en salut 2016, PERIS (2 MEUR).

Un 'viatge' amb destí però sense calendari detallat

Comín ha deixat clar que el model presentat aquest dilluns és "irrenunciable" i que "no es censuraran objectius" en funció del pressupost. "Avui presentem el destí del viatge, però no sabem quantes jornades necessitarem per completar-lo", ha reblat.