Més de la meitat de les dones que recorren a la reproducció assistida tenen més de 40 anys, i en 20 anys l'edat mitjana de les pacients ha passat dels 35 als 39 anys, a causa del retard en la maternitat i els canvis socials, segons un estudi de l'hospital Dexeus. Així, el 1995 les dones majors de 40 anys eren l'11% de les que se sotmetien a aquests tractaments, però el 2016 ja van ser el 50,6%. Quan es va començar a desenvolupar la reproducció assistida, a finals dels anys 70 i principis dels 80, més de la meitat de les dones que s'hi sotmetien tenien obstrucció a les trompes de Falopi, i tenien uns 30 anys d'edat mitjana. Ara les dones tenen 39 anys d'edat i la causa principal de la infertilitat és l'edat avançada.

De fet, del 1980 al 2015 l'edat mitjana de les dones quan tenen el seu primer fill ha passat dels 28 als 31,7 anys. El 59% de les mares novelles tenen entre 30 i 39 anys, molt per sobre del 40% de la mitjana europea. El 5,1% de les dones espanyoles que tenen el seu primer fill supera els 40 anys.

El 2014 a l'estat es van realitzar 116.000 cicles de fecundació 'in vitro' (fiv), la xifra més alta d'Europa, conseqüència d'aquest canvi del perfil de les pacients i dels motius per sotmetre's a aquests tractaments. Dels 40.500 tractaments de reproducció assistida que s'han fet a Dexeus els últims 20 anys, el 68% corresponen a fiv. Quan es va començar a aplicar la fiv, la taxa d'èxit era d'un 14%, taxa que ha augmentat fins al 60-70%.

Aquest retard en la maternitat també ha provocat que més del 30% dels cicles de fiv a Dexeus requereixin un diagnòstic genètic preimplantacional (dgp) per descartar alteracions cromosòmiques a l'embrió, tècnica que només es feia servir en el 4,7% dels casos el 2010. La mitjana espanyola de dgp és del 40% dels cicles. En general, la probabilitat d'un avortament espontani és d'entre el 15 i el 20%, però a partir dels 35 anys el ris d'avortament i d'anomalies cromosòmiques augmenta progressivament. Així, als 40 anys, el risc d'avortament és del 40% i a partir dels 42 anys el 85% dels embrions tenen síndrome de Down o alguna anomalia cromosòmica incompatible amb la vida. El dgp permet examinar el material genètic de l'embrió abans d'implantar-lo a l'úter de la mare, per descartar els que tinguin anomalies i només implantar els òptims.

A més, entre 2009 i 2016 s'han multiplicat per deu les dones que opten per congelar els seus òvuls per preservar la fertilitat, tot i que segueix sent una pràctica poc estesa, ja que l'han usat 510 dones en tots aquests anys. Es recomana fer-ho abans dels 35 anys, però l'edat mitjana actual és de 36 anys.

La legislació espanyola, del 2006 i una de les més permissives d'Europa, fa que l'estat concentri la meitat dels tractaments amb donants externes d'òvuls de tot Europa, uns 16.700 cicles, quatre cops més que el segon país, Txèquia. De fet, a la Dexeus el 40% de les dones sotmeses a fiv requereixen òvuls d'una donant, mentre que l'any 2000 només eren el 4%. Aquesta tècnica també s'ofereix en centres públics fins que la mare té 40 anys, i les llistes d'espera són força llargues.