L'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) s'ha convertit en només deu mesos en el tercer centre de Catalunya amb més donacions de còrnies d'ull, només per sota dels hospitals de la Vall d'Hebron i el Clínic. Gràcies a un conveni pioner signat amb el Banc de Sang i Teixits (BST), de febrer a novembre s'han obtingut 142 còrnies, l'11% del total de Catalunya, que han beneficiat prop de 300 pacients. Les donacions són de cadàvers pendents d'autòpsia judicial, que solen ser més joves i en bon estat que els donants que moren en hospitals.

Això ha estat possible gràcies a un conveni signat entre el forenses de l'IMLCFC, el SEM, el CatSalut i l´Hospital Clínic, que aporta un infermer especialitzat en l'extracció de còrnies i que treballa tots els matins de dilluns a divendres. És la primera vegada a tot l´estat que un institut de medicina legal i ciències forenses forma part dels centres subministradors de teixit per a ús clínic.

En els primers onze mesos de l'any, l'hospital Vall d'Hebron va tenir 297 donants i el Clínic 229, dels 1.275 que hi va haver a tot Catalunya, cosa que suposa un creixement del 55% respecte l'any passat i gairebé el doble que els 716 donants del 2013. Els trasplantaments de còrnia i teixit ocular han arribat a 1.500 persones a tot Catalunya durant aquest any. Actualment, la llista d'espera mitjana per rebre una còrnia és de tres mesos, però les necessitats van augmentant amb els anys. Amb cada còrnia donada es pot ajudar a recuperar la visió a dues persones perquè es pot dividir la còrnia en dos segments diferents que es trasplanten a pacients diferents.

La seu de Barcelona de l'IMLCFC, situat a la Ciutat de la Justícia, fa les autòpsies dels cadàvers de totes les comarques de Barcelona, unes 2.500 anuals de les 3.500 que es fan a tot Catalunya, i podria arribar a gestionar fins a 200 donacions de còrnia anuals, segons les previsions.

A partir del primer trimestre del 2017 el conveni entre l'institut de medicina forense i el Banc de Teixits preveu ampliar l'actuació a altres tipus de teixits, com pell, ossos, vàlvules cardíaques o tendons, entre altres, però encara falta convertir en quiròfan l'actual sala d'autòpsies de cadàvers amb malalties infeccioses, que quasi no es fa servir. L'extracció de còrnies i altres teixits es podria implantar en els altres quatre centres forenses de Catalunya en els propers anys. L'extracció d'òrgans per a donació es preveu més complicada i a llarg termini.

Els donants

Quan s'implanti l'extracció d'altres teixits a l'IMLCFC es podrien obtenir entre 60 i 100 donacions anuals, la meitat que de còrnies, mentre que la ràtio als hospitals és que els donants de teixits suposen entre el 15 i el 20% dels de còrnia. Això es deu al fet que els cadàvers que arriben per fer-se autòpsies solen estar en millor estat, són més joves i no han patit malalties infeccioses o càncer, per exemple. Així, la mitjana d'edat dels donants a l'IMLCFC és d'un home de 57 anys que ha patit una mort sobtada per aturada cardíaca o mort traumàtica per accident, sobretot de trànsit, mentre que els donants d'hospital solen ser deu anys més grans i amb més patologies associades que suposen un impediment per al trasplantament. Les negatives de les famílies a cedir les còrnies se situen en el 13% a l'IMLCFC, xifra més baixa que en altres àmbits sanitaris que se situa al voltant del 35%.

Tothom pot ser donant, dels 2 als 89 anys, i la llei estableix que tothom és donant si no diu el contrari. Quan una persona es planteja la possibilitat de ser donant de teixits, la primera cosa que ha de fer, i la més important, és comunicar la seva decisió a la família i als amics més íntims. Ells seran els primers a qui el coordinador de trasplantaments consultarà la possibilitat de la donació després de la mort. De fet, entre un 5 i un 7% de les còrnies extretes s'acaben descartant, perquè un cop feta l'extracció arriba informació complementària del donant que en descarta el trasplantament.

Les còrnies són la part més exterior de l'ull i no tenen vasos sanguinis. Per això són fàcils d'extreure i trasplantar, perquè no solen generar rebuig en el receptor. S'han d'extreure com a màxim 12 hores després de la mort, o 24 si el cadàver ha estat refrigerat com a molt tard sis hores després de la mort. Al voltant del 7% dels cadàvers poden ser finalment donants de teixit cornial, mentre que la resta es descarten per ser víctimes de crims o per tenir malalties infeccioses o altres.

La còrnia és un teixit viu que cal trasplantar abans d´una setmana després de l´extracció. També hi ha la possibilitat de conservar-la fins a tres setmanes a 31 graus. Durant aquest temps, anomenat període de cultiu, també es fan més comprovacions per assegurar que la còrnia és vàlida per al trasplantament.

Les condicions clíniques en el moment de la mort determinaran si els teixits són vàlids per al trasplantament. I contràriament al que es pot creure, tenir miopia, estigmatisme, hipermetropia, o haver estat operat de cataractes no impedeix que les còrnies siguin viables per a un trasplantament, tampoc havent tingut un càncer.

Els receptors

El 70% dels receptors de còrnia i de teixit ocular són pacients adults amb distròfies, d'origen genètic, o edemes corneals. És a dir, alteracions de la forma de la còrnia originades per diferents causes i que poden suposar la pèrdua de la visió als dos ulls. El trasplantament de la còrnia malmesa per una de donant és l´única manera que tenen aquestes persones per recuperar la visió. L'altre 30% dels receptors són joves entre 20 i 30 anys que pateixen una malaltia infecciosa en un sol ull, com herpes, queratocon o lesions derivades de les lentilles, així com el rebuig a un trasplantament previ.

El procés comença amb un avís del SEM al Donor Center, l´entitat dependent del Banc de Teixits que coordina les donacions de teixits al conjunt de Catalunya, quan hi ha un potencial donant, que són entre el 10 i el 15% dels morts que atén el SEM. A continuació un infermer del Clínic instal·lat a la seu de l´IMLCFC, Pedro Brillas, fa una primera valoració física i clínica del cadàver a les instal·lacions de l´IMLCFC a la Ciutat de la Justícia. En cas de complir els requisits mèdics per ser donant de còrnies, contacta telefònicament amb la família per demanar el consentiment per a la donació i completar la seva història social i finalment, permís que es grava, i finalment un jutge ha d´autoritzar la donació. Finalment l´infermer procedeix a practicar l´extracció de les còrnies del donant sempre d´acord amb el forense responsable de practicar l´autòpsia.

Segons Brillas, s'han rebutjat uns 300 cadàvers perquè sobrepassaven les 24 hores des de la mort, i en uns 250 casos hi ha hagut dificultats en la comunicació amb les famílies.

Tot el procés es fa seguint procediments GMP (bones pràctiques de manufactura en les seves sigles en anglès) a les sales blanques del BST a Barcelona. Es tracta d´unes instal·lacions que tenen tots els paràmetres ambientals estrictament controlats (partícules en aire, temperatura, humitat, flux d'aire, pressió interior de l'aire, il·luminació) i que estan especialment dissenyades per a obtenir nivells mínims de contaminació.

La secretària de Relacions amb l'Administració de Justícia, Patrícia Gomà, s'ha felicitat pel bon funcionament del conveni, que permet "donar una segona vida" als teixits que arriben a l'institut forense.

El director de l'IMLCFC, el doctor Jordi Medallo, ha destacat la "important funció social" que fa l'organisme amb aquesta nova tasca, que s'afegeix a les que ja té assignades pels jutjats. L'extracció de la còrnia es pot fer abans, durant i després de l'autòpsia, que se sol retardar algunes hores, però no afecta la investigació judicial.

Dos dels trasplantats amb còrnies de cadàvers autopsiats a l'IMLCFC han agraït aquesta nova font per obtenir teixit ocular. En José Manuel va patir una malaltia genètica que feia que tingués poques cèl·lules a la còrnia. Va tenir un primer trasplantament als 32 anys, fa nou anys, però fa dos anys va tornar a començar perdre visió. Això va fer que l'empresa on treballava el canviés de lloc de treball, ja que no podia conduir furgonetes, camions i toros de càrrega. Fa poc es va fer el trasplantament d'un ull i ara espera el segon, però ja ha recuperat bona part de la visió.

La Marina, estudiant de Farmàcia de 20 anys, va tenir una malaltia difícil de detectar, una infecció per amebes, que l'obligava a posar-se gotes cada hora, dia i nit, cosa que la va forçar a deixar els estudis. Un primer trasplantament de còrnia va acabar amb rebuig al cap d'un mes, però fa un mes i mig va ser trasplantada d'una segona còrnia, mantenint la part de la primera que no havia estat rebutjada, i ara sembla que sí que funciona.

Text