De l'any 2006 al 2015 han deixat de fumar prop de 270.000 catalans. Això suposa una reducció de gairebé 4 punts percentuals en la prevalença dels fumadors en el conjunt de la població, que ha passat del 29,4 al 25,7 en una dècada. En qualsevol cas, a Catalunya encara fumen més d'1,6 milions de persones. Són dades extretes del balanç que ha fet aquest divendres l'Agència de Salut Pública (ASPCAT) dels deu anys d'aplicació de la Llei del Tabac. Un altre indicador destacat és que a Catalunya una de cada 6 morts són atribuïbles al consum de tabac, d'acord amb la mortalitat registrada al 2013. Aquell any, 9.588 de les 60.807 defuncions que es van produir a Catalunya estaven relacionades amb el tabaquisme.

El secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha assenyalat que a Catalunya cada hora hi ha una mort per "l'epidèmia de tabac". D'aquesta manera, la mitjana de defuncions atribuïbles al tabaquisme és de 24 al dia, tal com ha indicat la subdirectora de Promoció de la Salut i Prevenció de la Malaltia, Carmen Cabezas. Guix ha remarcat que es tracta d'un "fet quotidià" al que no se li dóna "la importància que té". A més, ha recordat que cada any al món aproximadament 6 milions de persones moren a conseqüència de l'acció del tabac i d'aquestes, 600.000 no han fumat mai, pel que són "víctimes de l'ambient del tabac".

Des del 2006, la mortalitat relacionada amb el tabaquisme va augmentar, passant de 8.673 morts als 9.851 registrats al 2012. Sobre aquest aspecte, Cabezas ha exposat que 9.588 morts atribuïbles al tabac al 2013 és "moltíssim", però ha afirmat que aquesta xifra pot significar que l'índex "podria començar a baixar", tot i que caldrà esperar a "confirmar la tendència" quan es coneguin les dades del últims anys. Per gèneres, la incidència en homes és més elevada, ja que el 24% de les morts masculines van estar relacionades amb el tabac al 2013, i en contrast, el 7% de les de dones.

Sobre els problemes de salut associats al tabac, segons dades del Departament, la disminució de l'exposició al fum ambiental per tabac hauria contribuït en una caiguda de gairebé l'11% dels ingressos per infart de miocardi en les regions sanitàries de Barcelona i de Girona, o bé, amb el descens d'un 29% en les hospitalitzacions per asma bronquial en adults i infants entre els anys 2002 i 2009.

D'altra banda, segons l'informe de l'ASPCAT, el consum de tabac és més elevat en el grup d'edat de 25 a 34 anys, amb una prevalença sobre aquest tram de població del 35,2%. En relació a l'estatus socioeconòmic, en el grup amb menys ingressos hi ha més persones fumadores, amb un índex del 27,3%, mentre que en funció del nivell d'estudis, la incidència del tabaquisme és major en els que tenen estudis secundaris, amb un 29,4%.

El descens de la prevalença del tabaquisme en el conjunt de la població va ser especialment notable un any després de la prohibició el 2010 de fumar en espais públics, a partir del 2011, ja que del 2006 a aquest any l'índex havia augmentat un punt percentual i és a partir de llavors quan es registra un descens de quatre punts.

Les mesures a promocionar des de Salut Pública són l'etiquetatge neutre dels paquets de cigarretes o proposar un augment del preu de venda del tabac "equiparable" al que està establert en altres països, segons Cabezas.

Puja el consum de cigarretes fetes a mà

En l'última dècada les vendes de paquets de cigarretes s'han reduït un 52%, passant de 889 milions de paquets venuts al 2005 als 431 milions al 2015. Cabezas ha atribuït aquesta davallada a una menor prevalença dels fumadors en la població, a un descens de la mitjana de cigarretes que cada persona consumeix arran de la crisi econòmica, i a un "desplaçament cap a altres formes de consum" que no arribaria a "compensar" el decreixement de les vendes de paquets.

En aquest sentit, els consumidors de cigarrets fetes a mà han passat de representar el 3,3% al 2006 a ser el 26,7% al 2015, el que implica que 1 de cada 4 fumadors s'elabora les seves pròpies cigarretes. En canvi, el consum de cigarretes prefabricades ha passat del 92% dels casos a un 74,5% en el mateix període.

La subdirectora de Promoció de la Salut i Prevenció de la Malaltia ha explicat que el canvi cap a les cigarretes fetes a mà sol anar motivat perquè acostumen a tenir un preu més baix o bé per "falses creences" com que té menys additius o es posa menys quantitat de tabac. "El patró de consum pot ser amb inhalacions més profundes i més freqüents, pel que la quantitat de nicotina i altres components és pràcticament la mateixa", ha subratllat.

Alhora, també s'han triplicat els quilograms venuts de tabac per a pipa des del 2005, que han passat dels 38.878 als 118.916 al 2015, i actualment es venen prop de 123 milions més de cigars que fa deu anys. Pel que fa a les cigarretes electròniques, representen el 0,7% dels fumadors diaris o ocasionals, el que a la vegada és un 0,4% del conjunt de la població.

La Setmana Sense Fum incideix en les terrasses cobertes on es fuma

La presentació del balanç dels deu anys de la Llei de Tabac també ha servit per introduir l'enquesta elaborada en motiu de la Setmana Sense Fum 2016, de la que es desprèn que el lloc on es considera que l'exposició al fum del tabac és més elevada són les terrasses en un 46,2% de les respostes, a banda dels bars en un 12%, la llar en un 12,4% i a la feina en un 5,4%. Per aquest motiu, la campanya vol posar el focus en les terrasses cobertes per més de dos paraments, que es podrien considerar "espai tancat", segons el representant de la iniciativa Joan Lozano, i per tant "no s'hi pot fumar".