La reproducció assistida no coneix la crisi. Des que va néixer el primer nadó fruit d'una fecundació in vitro a l'Estat l'any 1984, les xifres no han parat de créixer i Girona no n'és una excepció. Segons reflecteix l'Estadística de la reproducció humana assistida a Catalunya 2013, que el Departament de Salut va publicar la setmana passada (l'informe té un decalatge mínim de dos anys respecte a l'any a què es refereix), l'activitat continua augmentant i van ser 581 les dones gironines que es van sotmetre a un tractament per quedar embarassades.

Són un 9,01% més de receptores que el 2012 -quan hi va haver una petita davallada respecte de l'any anterior- i més d'un 40% més que el 2008, quan va arrencar la crisi. Llavors, eren 409 les dones residents a les comarques gironines que van accedir a un tractament de reproducció assistida.

En el conjunt de Catalunya, la tendència és similar. L'informe, que recull les dades dels 34 centres sanitaris que realitzen aquesta tècnica reproductiva, indica que la xifra de dones que es va tractar a Catalunya l'any 2013 va ser un 6,53% superior el 2012, en què va passar de prop de 16.000 a 17.021. L'any 2008, en canvi, no arribaven a 12.000.

En general, l'activitat relacionada amb la fecundació in vitro a Catalunya va continuar augmentant el 2013, tant en nombre de transferències (21.655) com també d'embarassos aconseguits (8.951).

Els motius del creixement

Una de les autores de l'informe, Roser Bosser, destaca que és "un sector en creixement" i apunta principalment a dos factors. Per una banda, l'endarreriment de la maternitat, ja que la fecunditat disminueix a mesura que augmenta l'edat de la mare. "En aquest sentit, potser sí que la crisi juga un paper important, perquè l'estabilitat laboral i personal arriba més tard", diu Bosser. De fet, la meitat de les receptores tenen 40 anys o més.

El segon factor que indica Bosser fa referència a la legislació que empara les tècniques de fertilitat a l'Estat, més laxa que en altres països del nostre entorn, i que provoca que pràcticament la meitat de les receptores de la fecundació in vitro (un 49,8%) siguin estrangeres. "En l'àmbit europeu, hi ha moltes restriccions legals: en alguns països està prohibida la donació d'òvuls i en d'altres, per exemple, la receptora ha d'estar casada o fer temps que conviu amb la parella", explica.

"A més, aquí fa molts anys que es treballa en aquest camp, s'avança ràpidament i l'efectivitat dels tractaments va a l'alça", assegura, i les dades ho avalen. L'estudi recull una millora global de l'efectivitat, i el nombre d'embarassos clínics amb nascuts per cada 100 transferències se situa en el 41,3 (un 4% més que el 2012).

En relació amb l'edat de la dona receptora, hi ha un augment de les taxes d'efectivitat en tots els grups d'edat, a excepció d'un petit retrocés en el bloc de 30 a 34 anys i en el de més de 44 anys. Les taxes més elevades, però, són de les dones més joves, "ja que l'edat és un dels factors amb més pes en l'efectivitat dels tractaments in vitro: en les dones de menys de 30 anys, quasi la meitat de les transferències acaben en un embaràs", afirma l'informe. En canvi, en els grups de 40 o més anys, les taxes d'efectivitat no arriben als 40 embarassos per cada 100 transferències.

Malgrat que en el 70% dels casos es transfereixen dos embrions, cada cop s'opta més per implantar-ne només un i evitar embarassos múltiples, que solen comportar prematuritat i baix pes del nadó, explica Bosser. Les transferències d'un sol embrió van representar gairebé una quarta part del total, mentre que el 7,2% eren de tres embrions.

Les donacions es disparen

La xifra de donants d'oòcits també ha crescut de manera imparable en els darrers anys. L'any 2013 van ser 212 les dones residents a Girona que van cedir els seus òvuls, una intervenció que s'allarga setmanes, implica medicació i està compensada amb gairebé mil euros. La xifra suposa un 6,53% més de donants que l'any anterior, quan van ser 199, i gairebé el triple que el 2008, quan eren 73.

A Catalunya, es van comptabilitzar 4.108 donants d'oòcits, però a diferència del que passa amb les receptores, les residents a l'estranger representen només el 0,2% del total. Pel que fa a les edats, el 41,5% de les donants era menor de 25 anys, el 34% tenia entre 25 i 29 anys i, finalment, el 23,1%, entre 30 i 34 anys.

Sobre l'origen dels gàmetes, més de la meitat de les transferències usen oòcits d'una donant anònima -un 55,2%-, mentre que la procedència de l'esperma continua sent majoritàriament de la parella, i es manté la proporció baixa (prop d'un 15%) del semen de donant.