El Departament de Salut preveu que al llarg del 2016 s'implanti arreu del territori el Pla Integral d'Atenció de l'Autisme, que des de fa dos anys funciona en prova pilot a 7 territoris, que representen el 15% de Catalunya. Durant aquest temps s'han atès 430 casos i per primera vegada s'ha fet un registre únic que aglutina pacients detectats des dels organismes sanitaris, els de benestar social i els d'ensenyament. Precisament, aquest registre únic és una de les grans fites del Pla Integral, que ha d'ajudar a potenciar una atenció integrada als infants que pateixen el trastorn i donar a les famílies un sol marc de referència a la vegada que se'ls ofereixi també, un pla d'intervencions consensuat.

Fins fa aproximadament un any i mig, les famílies amb nens i nenes amb Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) podien ser atesos des de tres instàncies diferents. D'una banda, els serveis de Salut, principalment els pediatres, de l'altra, els Centres de Desenvolupament i Atenció Precoç (CDIAP) que depenen de Benestar Social, i la darrera, des de les escoles que depenen d'Ensenyament. Amb aquest sistema, els usuaris no tenien clars els criteris amb què se'ls tractava, per exemple, i tampoc no estaven registrats de manera conjunta, cosa que dificultava els plants d'atenció.

Són situacions que se solucionaran amb la implantació arreu del territori del Pla integral d'Atenció al TEA que es preveu estendre durant tot el 2016, després d'uns 18 mesos de prova pilot que ha funcionat amb èxit al Gironès, Tarragonès, Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Terrassa i el districte de Sarrià-Sant Gervasi a Barcelona. El pilotatge ha permès atendre 430 infants diagnosticats amb trastorn d'espectre autista, el 81,5% de nens, des d'una vessant integrada entre els diferents agents implicats i ha començat a crear un registre únic.

De fet, aquesta integració és precisament, l'objectiu més clar del pla que busca un pla d'intervenció consensuat que inclourà la ''vessant mèdica, sanitària i psicològica'' i la ''vessant ''més social i educativa'' a l'hora de decidir diagnòstics, tractaments i intervencions Així ho ha explicat, Cristina Molina, directora del Pla de Salut Mental del Departament de Salut, en una entrevista a l'ACN, en què ha insistit que les intervencions previstes han de ser per a infants i joves però també per famílies, com un dels elements clau d'aquest nou abordatge més global.

Molina ha reconegut que sovint, els pares i mares es trobaven que no hi havia prou coordinació ni unitat funcional i de fet, algunes associacions de famílies van queixar-se'n i defensaven l'estratègia nacional que ha aprovat recentment el ministeri de Sanitat. Molina recorda però, que Catalunya també ha participat en aquesta estratègia i assenyala que només inclou l'àmbit sanitari i que per tant, a Catalunya ''fem un pas més'' perquè es parla d'equips integrats, donant valor a diferents departaments.

Des del pilotatge i en la seva futura extensió arreu del territori, s'ha pogut homogeneïtzar protocols, sessions formatives conjuntes i definir criteris compartits a l'hora de fer el diagnòstic amb la implicació d'equips de pediatria, de neuropediatria, de centres de salut mental infantil i juvenil i CDIAP's. I per fer possible aquesta atenció integrada, el pla integral preveu formació per als equips d'intervenció, que durant la prova pilot han estat 90 professionals.

El Pla Integral d'Atenció a l'Autisme està dissenyat eminentment per a l'atenció dels infants i busca també poder fer detecció precoç perquè està demostrat que com més aviat es comença el tractament, el cas evoluciona millor. Tot i això, no es descarta dissenyar més endavant, accions concretes per quan aquests infants arriben a l'edat adulta, ja que a banda de l'atenció sanitària que serà necessària tota la vida, cal coordinació amb departaments com el d'Empresa i Ocupació per garantir la formació en aquestes etapes i garantir la seva inserció laboral.

Aquest pla segueix els passos del Pla Integral del TDAH que va veure la llum la primavera passada després que el ministeri elaborés una guia clínica. Salut va elaborar els protocols per implementar aquesta guia al sistema sanitari català, en col·laboració estreta amb Ensenyament, ja que el TDAH afecta significativament al rendiment escolar. Uns cinc territoris a han començat a implantar guies de manera conjunta i sobretot a requerir que un expert sigui l'únic, sigui neuropediatra, neuròleg o psicòleg clínic, capaç de diagnosticar el trastorn. Molina ha recalcat que el pla també prioritza qualsevol intervenció psicoterapèutica abans que el tractament farmacològic, i insisteix en fer una bona orientació de les famílies.