La ciutadania valora positivament l'atenció ambulatòria especialitzada als hospitals de la xarxa pública catalana, però en critiquen el temps d'espera i les condicions a la sala d'espera. Així, l'índex de satisfacció és de 7,8 sobre 10, el grau de fidelitat és del 83% i el grau de confiança és del 92%. Però els pacients critiquen el temps d'espera fins a la visita amb l'especialista i la incomoditat de les sales d'espera. L'hospital Josep Trueta de Girona és el que té un grau de satisfacció més alt, amb un 8,4 sobre 10. És una de les enquestes incloses en la Central de Resultats sanitaris presentada aquest divendres per l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries.

La Central de Resultats inclou dades objectives descriptives de l'any 2014, treballs monogràfics sobre determinats aspectes i malalties i enquestes d'opinió. Entre les primeres, destaca que la cirurgia major ambulatòria ja ha substituït el 58,4% de les intervencions quirúrgiques ordinàries, davant del 52,4% del 2009. En el cas de les varius a les cames, el percentatge arriba al 93,2%. La cirurgia major ambulatòria és un dels principals objectius de la sanitat pública, perquè estalvia l'hospitalització del pacient durant més d'un dia i redueix costos.

En general, l'activitat quirúrgica als 62 hospitals de la xarxa pública catalana ha augmentat, i s'ha situat en les 428.083 hospitalitzacions, davant les 414.000 de lany passat i les 386.000 del 2011, el punt més baix. Les hospitalitzacions de caràcter mèdic s'han estabilitzat i s'han situat en 383.000, mentre que el 2009 eren gairebé 410.000.

Pel que a les urgències, els centres públics catalans en van atendre 3,2 milions, el 87% de les quals als hospitals, i el 13% en centres d'atenció primària. No obstant, el 64% de les urgències als hospitals van ser de nivell 4 i 5, els dos més baixos en l'escala de gravetat, mentre que als centres d'atenció primària aquests nivells van representar el 84% de les visites a urgències.

Sobre trasplantaments, el 62% dels cadàvers vàlids van poder ser aprofitats, però encara hi ha un 20% de negatives. De mitjana es van obtenir 2,8 òrgans per cada cadàver vàlid.

La mortalitat 30 dies després de l'alta hospitalària ronda el 10%, amb poques diferències entre centres. Els reingressos hospitalaris un mes després de l'alta és del 5,7% en el cas de la diabetis, un 14% en la insuficiència cardíaca i un 16% en el cas de la malaltia pulmonar obstructiva crònica, xifres similars a anys anteriors. Cal destacar que la reducció de la mortalitat fa augmentar el nombre de reingressos dels casos més greus.

L'AQUAS també ha calculat l'impacte econòmic positiu que ha tingut el descens de les infeccions bacterianes als hospitals. Del 2008 al 2013 l'estalvi ha estat de 10 milions d'euros. Cal remarcar que les infeccions són més altes en els hospitals de primer nivell, com el Vall d'Hebron o el Bellvitge, ja que tenen més pacients crítics, que no pas en hospitals de segon i tercer nivell.

Una altra afectació derivada de l'hospitalització són les úlceres per pressió, a causa de l'estada diversos dies en un llit. Aquestes úlceres apareixen sobretot en els casos de pacients més greus, en els que han patit danys neurològics que impedeixen la mobilitat o la sensibilitat, i en els de trastorns nutricionals o cognitius. Mentre que el 2005 es van donar úlceres en el 0,54% dels casos, el 2014 van ser el 0,65%.

Àmbit sociosanitari i salut mental

En l'àmbit sociosanitari, van ser internades 43.000 persones en més de 90 centres. D'aquestes, 26.000 van ser per convalescència, amb una estada mitjana de 34 dies, 8.000 per cures pal·liatives, amb nou dies d'estada mitjana, i 6.000 eren malalts subaguts, amb una estada mitjana de nou dies. El 44% dels convalescents van millorar durant l'ingrés, davant del 36,7% que ho van fer l'any 2013. El 60% dels ingressats a les unitats de cures pal·liatives tenien càncer.

D'altra banda, els afectats per ictus van estar de mitjana 12 dies ingressats en un hospital i 41 més convalescents, mentre que els afectats per fractura del cap del fèmur van estar 10 dies a l'hospital i 41 més de convalescència.

Precisament, sobre la fractura de fèmur, l'AQUAS ha fet un estudi específic. L'any 2013 més de 8.100 persones majors de 65 anys van patir aquesta afectació, cosa que suposa una taxa de gairebé 6 de cada 1.000 ancians, i és més freqüent en dones de 85 a 89 anys. La mortalitat hospitalària d'aquests malalts és del 5% però augmenta al 24% un any després de la fractura. També s'ha calculat la despesa sanitària d'aquests pacients, que és de 4.000 euros durant l'any anterior a la fractura, i supera els 10.000 euros l'any posterior.

L'AQUAS també recorda que la prescripció crònica de somnífers basats en la benzodiazepina suposa un major risc de trastorns cognitius i de caigudes i fractures d'ossos.

En l'àmbit de la salut mental, l'any 2014 es van atendre 170.000 persones, 56.000 de les quals eren nous pacients. Van fer una mitjana de 6,5 visites per persona i any a aquests serveis. El 29% van ser per depressió, amb 5,2 visites anuals de mitjana; el 22% van ser per psicosi, amb 11 visites de mitjana anuals, el 12% per esquizofrènia, amb 13 visites anuals de mitjana, i el 5% per trastorn bipolar, amb vuit visites de mitjana. El 32% dels pacients eren greus, percentatge que augmenta els últims anys, i aquests van suposar un 48% de les visites.

En el cas de la salut mental infantil i juvenil, els centres públics van atendre més de 62.000 menors, un 27% més que l'any 2008, i 25.000 dels quals eren nous casos. Del total, 7.300 casos eren greus, un 15% més que el 2013 i un 58% més que el 2009. Això no vol dir que hi hagi més casos, sinó que se'n detecten i atenen més. L'edat mitjana dels pacients era de gairebé 11 anys, i l'afecció més detectada va ser el dèficit d'atenció i hiperactivitat, amb el 22% dels casos, seguit de l'autisme, amb un 8,4% dels casos, un 12% més que el 2013.

"Un instrument molt útil"

Per la seva banda, el conseller de Salut, Boi Ruiz, ha explicat que tot i que encara no s'ha llegit els resultats, considera que l'anàlisi de l'AQUAS és un instrument "que no té ningú al món d'aquesta dimensió", i malgrat que caldria millorar-lo el departament està bastant satisfet perquè és molt útil per avaluar els centres, poder-los comparar entre ells i millorar-los.

Respecte a les crítiques dels pacients per l'espera, ha volgut diferenciar les llistes d'espera, que estan millorant però que encara són llargues a conseqüència del dèficit pressupostari, i el desconfort en l'espera als mateixos centres. Malgrat això, ha dit que tots els indicadors de tots els hospitals estan per sobre de 6 punts sobre 10, però considera que tots han de millorar i comparar-se per aprendre els uns dels altres.