Investigadors de la UdG han descobert que un derivat del te verd combat el dolor causat per les lesions de medul·la espinal. No només en casos de pinçaments o lumbàlgies, sinó també en aquells altres on el pacient ha quedat paralític. La investigació, que ha rebut finançament del programa RecerCaixa, va començar el 2011. Fins ara, s'han fet proves amb ratolins, que han demostrat l'eficàcia de la troballa. Ara, l'objectiu és arribar a convertir aquests resultats en medicament. Perquè això passi, però, encara queda temps i moltes hores de laboratori. I com a prova, una dada curiosa: perquè el derivat del te verd actuï al cos humà, s'ha calculat que cada dia caldria prendre-se'n unes vuitanta infusions.
Les lesions de medul·la espinal sovint van aparellades d'intensos dolors. En són exemples mals com les hèrnies o les lumbàlgies. A més, en aquells casos en què la medul·la s'ha trencat i el pacient ha quedat invàlid, tot i no tenir sensibilitat a les parts del cos afectades, en molts casos la persona també pateix dolors.
Per ajudar els pacients a combatre'ls, existeixen fàrmacs. El problema, però, és que aquesta medicació pot tenir efectes adversos i que, a més, no és efectiva per a tothom. De fet, es calcula que, amb aquests tractaments, només entre un 30 i un 40% dels pacients aconsegueixen reduir el dolor com a mínim fins a la meitat.
Per això, la ciència ha obert noves vies de recerca en aquest camp. Una d'aquestes és la que ha seguit un grup d'investigadors de la Universitat de Girona (UdG), el d'Anatomia Clínica, Embriologia, Neurociència i Oncologia Molecular (NEOMA). Des del 2011, gràcies a fons aportats pel programa RecerCaixa de 'la Caixa', han estudiat si les propietats del te verd són efectives per mitigar aquests dolors.
Revistes científiques i congressos
Els primers resultats de la recerca han arribat ara. Ja s'han publicat a revistes científiques del sector i també s'han presentat a congressos. Els investigadors de la UdG han descobert que un derivat del te verd és efectiu tant per combatre aquesta mena de dolors (que es coneixen amb el nom de neuropàtics) com els processos d'inflamació que porten aparellats.
Aquest derivat es coneix amb el nom científic d'epigal·lat (EGCG). Els científics gironins n'han estudiat tant les seves propietats naturals com les d'un seu derivat sintètic (que es coneix com a C30). Les proves al laboratori s'han fet amb ratolins, a qui se'ls ha lesionat tant el nervi ciàtic com la medul·la espinal.
Per veure l'eficàcia del derivat del te verd, els científics posaven els animals damunt d'una plataforma que cremava. Aquells ratolins que en sortien abans volia dir que també notaven abans el dolor. La recerca ha permès demostrar que, aquells animals a qui se'ls havia administrat EGCG o bé C30, resistien millor el dolor.
L'objectiu: arribar a ser medicament
Segons destaca el professor del NEOMA, Enric Verdú, els resultats de la investigació permeten "obrir una porta" per aconseguir nous tractaments que combatin el dolor neuropàtic. De fet, el derivat del te verd es pot sintetitzar i administrar per via oral. I a més, de moment, la investigació també ha demostrat que no té efectes adversos.
Perquè allò obtingut al laboratori es converteixi en fàrmac, però, encara hauran de passar anys. Verdú destaca que cal ser "prudent", perquè després dels ratolins, encara queda provar-ho amb altres animals, i es necessitarà el recolzament de la indústria farmacèutica -i els permisos adients- per poder traslladar-ho als humans.
Entre les dificultats que caldrà superar hi ha, per exemple, convertir el compost del te verd en píndola. Verdú explica que, si es compara amb la quantitat que hi ha en un sobre d'infusió, caldria prendre-se'n vuitanta al dia perquè fos efectiu.
"Evidentment això és inviable; i abans no arribi a ser un medicament, també caldrà fer moltes proves de laboratori", indica Verdú. I conclou: "Allò que sí que és innegable, però, és que els resultats de la investigació obren una nova línia, la de la fitoteràpia dirigida a combatre aquests dolors".
Un problema creixent
Segons dades de l'Institut Guttmann, es calcula que la incidència a l'estat espanyol de la lesió traumàtica de medul·la espinal és de 2,5 per cada 100.000 habitants i any (aproximadament, mil persones cada any). A això cal afegir-hi les lesions no traumàtiques de medul·la espinal, que representen un 25% de les d'origen traumàtic.
A Catalunya es produeixen entre 140 i 160 casos nous cada any de lesió de medul·la espinal. La prevalença de persones amb lesió de medul·la espinal és de 500 per cada milió d'habitants. El 54% de les lesions traumàtiques de medul·la espinal afecten joves d'entre 16 i 30 anys d'edat, i la causa principal són els accidents de trànsit.
