Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i del Consorci Sanitari de Terrassa (Vallès Occidental) han trobat diferències anatòmiques en les estructures cerebrals que regulen la conducta i les recompenses en un grup de persones amb obesitat. L'estudi ha reconstruït amb tècniques de ressonància magnètica les zones del cervell on es troba el sistema de recompensa i ha documentat alteracions en el volum i la integritat de les connexions neuronals. Segons els investigadors, els resultats, publicats a la revista 'Neuroimage', aprofundeixen en el coneixement dels fonaments anatòmics de l'obesitat i obren la porta a dissenyar tractaments més personalitzats. L'estudi ha analitzat 63 persones.

La investigació ha estat dirigida per María Ángeles Jurado, professora del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la UB i investigadora de l'Institut d'Investigació en Cervell, Cognició i Conducta (ANAR3C), i Maite Garolera, responsable de la Unitat de Neuropsicologia del Consorci Sanitari de Terrassa.

L'estudi ha treballat amb la hipòtesi que en l'obesitat hi ha una alteració del processament del reforç de la ingesta, i que aquesta modificació es relaciona amb una ingesta excessiva. Els científics han investigat el sistema de recompensa, que és un mecanisme cerebral clau en el comportament, ja que quan s'activa augmenta la probabilitat de tornar a repetir la conducta que l'encén. Fins ara, aquest sistema s'ha estudiat especialment en les addiccions, però també està en la base del reforç de la ingesta d'aliments.

"El que ens interessa és descriure i estudiar les bases cerebrals de la ingesta en l'obesitat, i en concret les bases anatòmiques del sistema de recompensa pel seu rol en la conducta", ha explicat la investigadora de la UB i de l'IR3C Idoia Marqués a través d'un comunicat.

Els investigadors han aplicat tècniques de ressonància magnètica per estudiar el cervell de 63 participants d'entre 12 i 39 anys. La mostra s'ha dividit en un primer grup integrat per persones amb un índex de massa corporal (IMC) igual o superior a 30, que és l'indicador d'obesitat segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), i un segon grup de control, amb persones amb un IMC entre 18,5 i 25, que equival a la categoria de pes normal, també segons l'OMS. Aquest índex es calcula dividint el pes d'una persona en quilograms pel quadrat de la seva alçada en metres.

Mostra de persones obeses metabòlicament sanes

Un dels punts destacats de l'estudi és la selecció d'una mostra homogènia i metabòlicament sana, ja que van quedar fora tant les persones amb un comportament més compulsiu d'ingesta -l'anomenat trastorn d'afartament- com les que tenien algun historial de malalties cardiovasculars, metabòliques o psiquiàtriques.

"S'ha demostrat que altres factors de risc, com la diabetis o les malalties cardiovasculars, produeixen alteracions tant estructurals com funcionals al cervell. Així, si la persona té algun d'aquests trastorns, no es pot distingir si els efectes al cervell estan relacionats amb l'obesitat o amb els altres factors", ha assenyalat Jurado.

Canvis en la connectivitat cerebral

Els investigadors han usat la ressonància magnètica per reconstruir les connexions de la substància blanca que forma la xarxa del sistema de recompensa i, a partir d'aquestes dades, van comparar el volum i la integritat de les connexions entre els dos grups de participants.

"Els resultats apunten a una connectivitat estructural més petita del grup de persones amb obesitat respecte al grup de control, tant en el volum de la substància blanca com en la integritat de les fibres que formen les connexions del sistema de recompensa", ha detallat Marqués.

"No es tracta de canvis estructurals tan grans com els que es veuen en les patologies cerebrals clàssiques, sinó que són canvis subtils. No obstant això, si hi ha diferències en la manera en què la ingesta resulta reforçada, significa que el sistema que regula la conducta en l'alimentació és diferent", segons Jurado.

Diferències anatòmiques i funcionals

Aquest és el primer estudi del grup en què els investigadors analitzen l'estructura en xarxa del sistema de recompensa, tot i que en estudis anteriors ja havien trobat diferències funcionals i anatòmiques al cervell de les persones amb obesitat. Així, han trobat un gruix cortical més prim en zones implicades en el control cognitiu i també han identificat amb estudis de ressonància magnètica funcional un processament diferent d'imatges d'estímuls reforçants.

Aquest coneixement pot servir per avançar en la prevenció i en l'aplicació de tractaments més individualitzats o per subgrups de pacients. "La persona que té una conducta d'ingesta anòmala no sempre és per una tria de conducta, sinó que existeix un substrat anatòmic. Aquest substrat, igual que altres aspectes culturals o socials, s'ha de tenir en compte en la prevenció de l'obesitat i en el disseny del tractament més adequat", ha conclòs María Ángeles Jurado.