Diversos estudis fets fins ara asseguraven que les persones casades gaudien de millor estat de salut que les solteres no se sabia si era a causa d'un efecte beneficiós del matrimoni o si en canvi, reflectia la coincidència que, els individus més sans eren més propensos a estar casats. Per això, un equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha volgut indagar sobre aquest fet i ha comprovat que el matrimoni té efectes positius sobre la salut especialment visibles a partir dels 40 anys. Pels investigadors, el benefici ve marcat pel paper que juga cada membre de la parella en procurar que l'altre es cuidi i una major probabilitat de tenir assegurança mèdica.

Per fer aquest estudi, l'equip d'investigadors del Departament d'Economia i història Econòmica de la UAB, l'ICREA, la Fundació MOVE i la Barcelona GSE han fet servir dades estadístiques dels Estats Units, amb mostres representatives de la població americana compresa en edats de 20 a 64 anys.

Els investigadors han volgut distingir si hi havia més predisposició al matrimoni de les persones amb una millor salut innata. I és que estudis en biologia evolutiva suggereixen que alguns trets físics i psicològics que desperten atractiu en el sexe oposat, com la simetria, estan relacionats amb la bona qualitat genètica i bona salut, que afavoreix l'èxit reproductiu. Si fos així, diuen els investigadors, els individus amb millor predisposició genètica a estar sans també tindrien més probabilitats de trobar parella i casar-se, i explicaria per tant, el diferencial de salut entre casats i solters.

Però tot i aquesta predisposició, el diferencia de salut entre casats i solters es redueix en edats més joves, d'entre 10 i 39 anys, i per tant, segons els responsables de l'estudi, indiciaria que no hi ha un efecte del matrimoni sobre la salut en aquesta franja. En canvi, en els individus més grans, el diferencia de salut és de 6 punts percentuals i per tant, els investigadors conclouen que el matrimoni és beneficiós per la salut però en la franja d'entre els 40 i els 50 anys.

Els autors creuen que tenir assegurança mèdica, que als Estats Units és un factor important, hi té molt a veure, i en general els individus casats tenen més probabilitats de fer-se controls mèdics preventius periòdicament. A més, per exemple, els fumadors casats tenen més probabilitats de deixar de fumar. Per tant, els investigadors conclouen que el paper que juga cada membre de la parella en procurar que l'altre es cuidi és beneficiós per la salut.

Els investigadors creuen que els resultats obtinguts poder se útils en la implementació de polítiques públiques i privades relacionades amb l'economia en l'àmbit de la salut i de la família.