Investigadors del grup de Cognició i Plasticitat cerebral de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i la Universitat de Barcelona han fet un seguiment dels records explícits i implícits de por en éssers humans. L'estudi, que s'ha publicat a la revista 'Neurobiology of Learning and Memory', descriu com en un context de por, el nostre cervell codifica de forma diferent la memòria contextual d'un esdeveniment negatiu, com ara on va ser o què hi havia, i la resposta emocional associada. Aquest fet podria explicat, segons indiquen els experts, perquè en alguns trastorns d'ansietat o estrès post-traumàtic el pacient és incapaç de recordar l'origen del problema.

L'estudi ha mesurat l'activitat electrodermal de 86 individus en un context de por generat al laboratori i en un context neutre on se'ls fa aprendre una llista de paraules. Una setmana i dues setmanes després de l'experiment se'ls va passar un test per veure quines paraules recordaven.

Tal com explica l'autor de l'estudi, Pau Packard, a través d'un comunicat, "en els dos contexts la corba d'oblit era normal". És a dir, que amb el temps oblidaven totes les paraules, o el que és el mateix, el record explícit. D'altra banda, el record emocional implícit era molt més elevat en el context de por que en el context neutral.

"En els esdeveniments traumàtics sembla que amb el temps hi ha una part de la memòria que s'esborra o que no en tenim accés, oblidem els detalls però segueix mantenint-se la reacció emocional", diu Packard. De maneta que el record es divideix en dos, l'emocional i l'explícit, i segueixen camins diferents. "El cervell desvincula el record explícit que tenim de l'esdeveniment negatiu de la resposta emocional que ens genera", puntualitza l'autor de l'estudi.

Aquest fet podria servir per entendre perquè en situacions patològiques d'estrès post-traumàtic es genera, sense control, la resposta emocional vinculada a un esdeveniment negatiu viscut amb anterioritat i sense saber què la provoca perquè no es recorden els detalls explícits.

Segons explica el coordinador del projecte, Lluís Fuentemilla, l'estudi "ens ajuda a explicar com el processament dels records temorosos poden portar a un trastorn per estrès post-traumàtic i també obre la porta a la recerca de noves estratègies terapèutiques d'aquests trastorns".