21 de abril de 2020
21.04.2020

L'Empordà

La Vajol

La Vajol vol obrir al públic espais de la mina del Tresor de la República

L'antiga explotació va acollir, en un búnquer especial, caixes d'or, plata, joies i obres del Museu del Prado durant la Guerra Civil espanyola

26.04.2020 | 09:02
Imatges de la Mina d'en Negrín de la Vajol.

Durant moltes nits seguides, la porta corredissa d'un portal de ferro s'obria i es tancava quasi sense interrupció, ara fa més de vuitanta anys, just a sobre de la mina de la família Canta de la Vajol. Hi entraven i sortien camions carregats d'or, plata i obres d'art, majoritàriament quadres procedents del Museu del Prado de Madrid. Aquell portal de ferro encara és allí, tancat a pany i clau per ordre de l'Ajuntament de la Vajol, però resistint les amenaces d'aquells que busquen desesperadament ni que sigui un sol lingot d'or extraviat, aliens al fet que per allí ja hi han passat desenes, centenars o potser milers de persones.

Aquesta primavera fa 83 anys que el president de la República, Juan Negrín, ordenà construir aquell edifici espectacular de planta i dos pisos just a sobre de la mina de talc. Un búnquer perfectament camuflat enmig de la muntanya de suros i alzines que, si les subvencions arribessin tal com estava previst, podria obrir les portes al públic entre finals d'aquest any i el 2021. La crisi del coronavirus, però, tindrà quelcom a dir al respecte. L'alcalde de la Vajol, Joaquim Morillo, té clar que es necessiten «ajudes econòmiques» i que «és important que l'edifici sigui declarat Bé d'Interès Local» per acabar de consolidar i assegurar un edifici carregat d'història des dels fonaments fins als balcons del pis superior. Les vistes a la muntanya del castell de Cabrera són espectaculars des del pis superior.

Però, ¿què hi trobarà el visitant a l'interior del monstre de formigó construït per Negrín i els seus homes? Que la gent no es pensi que veurà sacs plens d'or, ni joies, ni quadres d'El Greco penjats a les parets. Negrín no fou cap faraó i, per tant, que ningú cregui trobar un aixovar meravellós similar al que varen localitzar Howard Carter i lord Carnarvon l'any 1922 quan van descobrir la tomba de Tutankamon.

Al búnquer de Negrín es condicionaran les sales i els despatxos dels oficials i s'intentarà habilitar algun espai que disposi de fotografies antigues, plànols i altra mena de material relacionat amb aquell cru episodi de la Guerra Civil espanyola. Plantegen també la idea de poder col·locar un muntacàrregues que imiti el que existia ara fa vuitanta anys i amb el qual es baixava just a sota de la mina. Per aquesta mena d'ascensor, els soldats hi passaven les caixes car­regades d'or i altres objectes de valor, que eren dipositades amb seguretat a la cambra cuirassada, a més de 200 metres muntanya endins.

Cambra cuirassada

Les visites que es facin, segons remarca l'alcalde, «seran guiades i es faran amb previ avís i, de moment, no es tocarà la mina», l'accés a la qual està totalment prohibit des de fa anys per la perillositat que té. L'aigua de la pluja provoca esllavissades i actualment és impossible arribar fins a la cambra cuirassada on hi havia dipositats tots els objectes de valor. Per qui vulgui saber-ho, al seu interior només hi trobaria ferros vells, procedents de les vies de les vagonetes, i pedres i rocs de talc, un talc verdós i blanquinós espectacular, amb pirita incrustada en el millor dels casos.

Amb el pas del temps, la mina s'ha anat tancant a si mateixa, esllavissada rere esllavissada, com si fos la tomba clausurada eternament d'un faraó egipci, amb la diferència que a l'interior de la mina ja no queda ni rastre d'aquells objectes de valor.


Lloc clau de la Ruta de l'Exili

La Vajol, per la seva ubicació estratègica entre l'Empordà i el Vallespir, línia fronterera entre els estats espanyol i francès, va ser un dels punts destacats de l'èxode de 1939. El mas Barris va acollir la darrera seu de la presidència del Govern republicà. Dos monuments importants recorden aquells fets de la Ruta de l'Exili, el del coll de Manrella i l'escultura dedicada a Mariano Gracia i la seva filla Alícia, símbols de la fugida forçada de la Guerra civil.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook