12 de setembre de 2018
12.09.2018
Ensenyament

Un curs amb 1.610 alumnes menys a l'Alt Empordà

L'escola Carme Guasch de Figueres i l'Institut de Vilafant treballen en aules prefabricades des de 2006 i 2008, respectivament

12.09.2018 | 07:48
L´escola Carme Guasch i Darné de Figueres treballa en mòduls des del 2006.

La preparació del retorn a les classes per al curs 2018-2019 en els centres públics i concertats ha suposat un important treball de redistribució d´aules i professors a les escoles i instituts de la comarca. Els canvis demogràfics dels darrers anys es traslladen de manera visible a les xifres desglossades en aquest inici de curs, en comparació amb l´exercici anterior. En el recompte global, davant dels 21.422 alumnes que el curs 2017-2018 van rebre classes a l´Alt Empordà des d´educació infantil fins a batxillerat i cicles superiors, passem als 19.812 matriculats per aquest 2018-2019, la qual cosa suposa una pèrdua de 1.610 alumnes.

La davallada més forta es produeix a secundària, on es passa de 5.673 a 3.951 alumnes, amb una pèrdua de 1.722 matriculats. A P3, en canvi, la tendència és a l´alça (de 1.313 a 1.404) i a primària també (de 9.127 a 9.624). Aquests canvis han tingut incidència directa en el repartiment de grups.

Dos centres en precari des de fa més de deu anys
El curs escolar d´educació infantil, primària, secundària, batxillerat i cicles formatius comença aquesta setmana a tots els centres docents de la comarca amb normalitat i sense cap gran obra estructural destacable. La darrera estrena d´un edifici nou es va produir el curs passat a Roses, amb l´obertura de l´escola que porta el nom de l´escriptora Montserrat Vayreda i Trullol.

Un exercici més, hi ha diversos centres que encara funcionen amb els anomenats barracons. L´escola Carme Guasch de Figueres està en aquesta situació des del curs 2006-2007 i l´Institut de Vilafant des del curs 2008-2009, és a dir, en tots dos casos superen la dècada de treball en condicions provisionals. Un tercer centre docent, el d´Empuriabrava, també funciona amb barracons, però la seva obertura és més recent.

Respecte dels dos centres amb un historial d´aules prefabricades de més llarga durada a l´Alt Empordà, el director dels Serveis Ter­ritorials d´Ensenyament a Girona, Martí Fonalleras, reconeix que en "altres circumstàncies" econòmiques i polítiques, la situació de provisionalitat de l´escola Carme Guasch de Figueres i l´Institut de Vilafant "no seria la que és ara".

Ambdós centres superen els deu anys d´activitat docent sense haver pogut estrenar encara un edifici definitiu. Fonalleras explica que els dos temes "són ben presents" a l´agenda de la Conselleria. En el primer cas, tenim constància que l´Ajuntament de Figueres està redactant un pla d´usos de l´edifici de l´antiga presó, que és on proposa construir-hi la nova escola. Aquest edifici té una determinada arquitectura que condiciona el projecte i la seva construcció final, seguint tots els tràmits necessaris, no es pot preveure a curt termini d´un o dos anys".

Malgrat que el director territorial no vol avançar terminis sobre aquesta obra, altres fonts veuen "difícil" i "poc probable" que l´obertura de l´escola pública Carme Guasch a la presó "pogués ser una realitat abans de sis o set anys", amb la qual cosa el retard acumulat, a causa de la voluntat municipal de voler utilitzar aquest espai, podria sumar els disset o divuit anys.

Pel que fa a l´Institut de Vilafant, Fonalleras aporta dades més objectivables: "ara iniciem els tràmits per encarregar el projecte. Segurament es podia haver fet abans, però tots sabem que el 2017 ha estat un any difícil per a moltes coses, i els equipaments docents se n´han ressentit". Tant l´Ajuntament de Vilafant com la comunitat docent del centre, que aquest curs acollirà 470 alumnes, mantenen la reivindicació de l´edifici nou. El consistori ja disposa dels terrenys on construir-lo a tocar el pavelló.

Un tercer cas pendent de concreció constructiva és el de l´escola i institut d´Empuriabrava. D´obertura més recent, la Conselleria encara no preveu iniciar l´expedient constructiu. L´alcalde de Castelló d´Empúries, Salvi Güell, recorda que "la competència en temes d´Ensenyament és de la Generalitat de Catalunya. Nosaltres tenim demanat al Departament la construcció de l´escola-institut definitius. Ja tenim la ubicació on han d´anar. Esperem que sigui el més aviat millor".

Reunió de la Direcció de Centres
Dimecres, Martí Fonalleras i altres càrrecs d´Ensenyament van mantenir una reunió amb el director general de centres, Josep González, per tractar l´estat de la qüestió, en general, a Catalunya. La Conselleria té previst portar a terme, abans de final d´any, un replantejament de la política constructiva del departament que lidera el conseller Josep Bargalló.

Aquest, en roda de premsa, va explicar que aquest curs 2018-2019, Ensenyament estrenarà 12 edificis de nova construcció, 3 escoles i 9 instituts, cap d´ells a l´Alt Empordà. Durant l´estiu, a Catalunya també s´han fet un total de 4 obres de gran envergadura o ampliacions grans. En total s´han pressupostat treballs pel valor de 68 MEUR, als quals se´ls ha de sumar les 369 obres menors, amb 34 MEUR de pressupost, que s´han dut a terme a diferents centres.

Bargalló ha recalcat que s´han executat les obres amb retard perquè fins a finals de juny o principis de juliol no es van poder licitar a causa de l´aplicació del 155 i que els gestors del Departament d´aquell moment, no firmessin els expedients corresponents, segons el titular d´Ensenyament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook