Després de patir la disrupció més important de la seva història, el sector turístic espanyol mira de recobrar força i competitivitat, per tornar a ser un dels grans motors de l’economia i l’ocupació del nostre país. Una indústria que va estar a l’ull de l’huracà de la pandèmia i que ha perdut més de 200.000 milions d’euros des del març de 2020, i que avui, malgrat la incipient recuperació –sobretot a Espanya– continua sent el sector amb la facturació més allunyada de la normalitat prepandèmia de tota l’economia espanyola.
Abans de res, he de dir que, malgrat l’enorme sofriment del sector i de les moltes empreses que s’han quedat o es quedaran al camí, la crisi del sector és bàsicament conjuntural, ja que el negoci turístic té uns fonaments molt sòlids, amb un alt potencial de creixement any rere any. La resiliència de la demanda turística davant la pandèmia així ho ha acreditat, i estic convençut que, si l’ajudem, el turisme tornarà a viure moments extraordinaris al nostre país.
I és que el sector s’enfronta a la necessitat de transformar-se, si vol mantenir el seu lideratge i continuar sent competitiu en el complex entorn postcovid. Des del ‘lobby’ Exceltur fa anys que proclamem la necessitat d’un canvi del model turístic cap a un que substitueixi la quantitat per la qualitat de turistes, de regenerar les destinacions madures, d’ordenar models com el lloguer de vacances, i de tractar-nos, en definitiva, com el sector estratègic que som per a l’economia espanyola, convertint les iniciatives aïllades i disperses en una autèntica «política d’Estat».
Però la pandèmia ha portat profunds canvis en les tendències i hàbits de viatge, i per això, no exagerem al dir que el sector turístic espanyol es troba davant el dilema més important de la seva història: aprofitar l’oportunitat única que representen els Fons Next Generation de la Unió Europea, per invertir en un nou model turístic de país, les línies mestres del qual han de girar entorn de la transformació sostenible i competitiva de les esmentades destinacions pioneres, així com entorn de la digitalització i la intel·ligència turística dirigida a empreses i destinacions, o deixar passar aquesta oportunitat i continuar perdent competitivitat.
Per a això hem de començar definint una estratègia nacional de turisme per a les pròximes dècades, que s’haurà de desplegar en tres fases: a curt termini, mitigar les pitjors conseqüències de la pandèmia en una indústria molt debilitada; a mitjà termini, corregir les nostres principals debilitats estructurals, com l’obsolescència d’algunes de les destinacions pioneres del litoral, les carències de talent i formació al sector, o les disfuncions causades per la normativa sobre les vivendes d’ús turístic. I, finalment, preparar el sector per abordar les prioritats i reptes del nou entorn, referits fonamentalment com veurem a impulsar la sostenibilitat i la digitalització i intel·ligència turística en empreses i destinacions.
El futur del nostre país estarà lligat al futur del nostre turisme, i des d’Exceltur tornem a allargar la mà al Govern per impulsar una col·laboració publicoprivada, honesta, oberta i generosa, evitant penalitzar la liquiditat de les empreses turístiques en el seu moment més difícil, incentivant la inversió i la demanda, mantenint els ertos necessaris i esquemes laborals realistes i adaptats a les especificitats de la indústria, i per descomptat, aprofitant l’oportunitat històrica que representen els Fons Next Generation per abordar les transformacions necessàries.
