En els dos últims anys, l’aviació s’ha enfrontat a la pitjor crisi de tota la seva història: una situació que ha permès al sector aeri estar a l’altura de les circumstàncies amb els vols de repatriació, mantenint la connectivitat, portant el material sanitari o transportant les vacunes, però que, alhora, ens ha deixat a les aerolínies el gran repte pendent de garantir un futur sostenible per al nostre sector, en el més ampli sentit de la paraula: recuperant la rendibilitat que ens permeti tornar el gran deute que hem contret, i demostrant a l’opinió pública que estem fent una tasca seriosa en la transició ecològica del sector aeri. 

Fa 15 mesos, quan em vaig incorporar a Iberia, tenia dos objectius al cap: primer, garantir la seva supervivència i, segon, treballar a dissenyar el seu futur.

Mai es pot cantar victòria, però el primer crec que l’hem salvat com es fan les coses a Iberia: a poc a poc i amb el compromís de tots els nostres empleats hem complert ja 94 anys.

Ara toca construir, també junts, el futur de l’aviació en un context de gran incertesa, que, inevitablement, està afectant la demanda, com s’està veient amb la nova soca de la covid; en un context en què s’ha disparat el preu del combustible, i en què els analistes del sector apunten que els nivells d’activitat del 2019 no tornaran fins a 2024-2025.

Sens dubte que el vent no bufa a favor, però el repte és irrenunciable: l’aviació a Espanya és el principal aliment del nostre turisme i aquest, al seu torn, el gran pilar econòmic del nostre país, per la seva aportació de més del 12 per cent directe al PIB (per sobre del 20 per cent indirecte) i del 13 per cent de l’ocupació.

Tenim un propòsit que ens uneix i, a Iberia, comptem amb una estratègia per als pròxims anys, que ens permetrà continuar reforçant i protegint el ‘hub’ de Madrid per competir d’igual a igual amb els ‘hubs’ del nord d’Europa.

Continuem apostant per Amèrica Llatina, on ja vam volar fa 75 anys; hem anunciat noves destinacions als EUA com Dallas, Washington i la recuperació de San Francisco; lluitarem per totes les llicències de ‘handling’; desenvoluparem el nostre negoci de manteniment per convertir-nos en el referent en aquesta indústria del sud d’Europa, i llançarem un Pla Estratègic de Sostenibilitat que ens permeti complir l’ambiciós objectiu del nostre grup, IAG, que ha sigut un dels primers a comprometre’s a arribar a 0 emissions netes el 2050. La sostenibilitat se’ns presenta ja com el gran repte de l’aviació i, per abordar-lo, és necessari establir un debat seriós i una veritable col·laboració publico-privada que, alhora, posi en relleu la gran aportació del transport aeri en la nostra societat.

Les aerolínies estem disposades a continuar fent importants inversions en renovació de flota, però no podem estar soles. Els combustibles d’aviació d’origen sostenible s’han mostrat com la solució més immediata en la transició ecològica del sector aeri i necessitem que companyies energètiques, fabricants d’avions i infraestructures aeroportuàries remin en la mateixa direcció i, sobretot, que el sector públic ens recolzi en el desenvolupament, producció i distribució d’aquests combustibles perquè puguem adquirir-los a preus assequibles.

Necessitem també el recolzament del Govern per aconseguir un Cel Únic Europeu, que ens permeti estalviar a la nostra atmosfera centenars de quilos de CO2 en cada vol. I necessitem que els fons europeus serveixin per millorar les nostres infraestructures aèries i per promoure la recerca de l’hidrogen i altres tecnologies que, a més llarg termini, permetin una descarbonització total del sector aeri que cal començar a construir des d’avui.

Ens enfrontem, per tant, a una dura travessia, però amb la millor recompensa possible: construir un futur sostenible per a l’aviació.