La irrupció de la pandèmia i la necessitat de controlar la transmissió del virus van provocar la recessió econòmica més gran en temps democràtics. Un efecte que ha sigut desigual no només en termes sectorials i territorials, sinó també socials: penso especialment en la població més jove, que ha experimentat dues profundes crisis econòmiques en tot just una dècada. Oferir a aquesta generació el futur que mereix és la millor raó per no conformar-nos amb tornar al punt de partida.

Després de les fases de contenció i estabilització, la nostra economia viu un fort impuls de recuperació. Així ho confirmen tots els indicadors d’alta freqüència. Després d’un primer trimestre de contracció, el PIB va créixer un 1,1% durant el segon trimestre, i un 2,0% en el tercer. Les estimacions més recents de l’Airef apunten que el creixement en el quart trimestre podria arribar a l’1,7%, mentre, segons les últimes previsions de la Comissió Europea, Espanya serà la tercera economia de la UE que més creixerà l’any vinent: un 5,5%. L’ocupació està tenint un comportament positiu inèdit, i ha recuperat ja, en termes absoluts, no només les xifres d’afiliació prepandèmia sinó també els nivells previs a la crisi financera del 2008.

Els indicadors de confiança de la indústria, la construcció o el consum es troben per sobre de les mitjanes històriques i l’indicador de sentiment econòmic de l’octubre elaborat per la Comissió Europea arriba al nivell més alt des del 2001. Això apunta que certs factors conjunturals d’alentiment, com els colls d’ampolla en les cadenes de valor internacionals i l’increment dels costos energètics, s’aniran diluint gradualment l’any que ve. Hi contribuiran també el bon comportament de l’ocupació, la normalització del sector turístic i la inversió rellançada pels fons europeus.

Arribar a aquest punt esperançador ha sigut possible gràcies a dues accions fonamentals. En primer lloc, el desplegament d’una política econòmica centrada a evitar danys permanents en el nostre capital humà i productiu. Mesures com els ERTOS, els avals ICO o l’escut social no tenen comparació en la història del nostre país i existeix ja un reconeixement generalitzat sobre la seva justícia i la seva efectivitat. I, en segon lloc, una campanya de vacunació que ens ha convertit en exemple mundial. Avui, més del 89% de la població espanyola major de 12 anys disposa ja de la pauta completa. I, segons Bloomberg, el nostre país és segon del món que més resiliència ha mostrat contra la covid-19.

És, doncs, el moment d’actuar a mitjà i llarg termini. Les inversions i reformes que formen part del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència serviran de base per a una recuperació justa que ens impulsi cap al futur. La forma en què hem gestionat aquesta crisi tant a escala nacional com europea ha sigut radicalment diferent de la que vam viure durant la crisi financera internacional. Ara, amb el Pla de Recuperació, aconseguirem engegar un conjunt d’inversions i reformes que transformaran la nostra economia, mitigant les bretxes generacionals, de gènere i territorials que s’havien accelerat en l’última dècada. Serà, sens dubte, la millor manera de garantir aquest futur de progrés i benestar que tots desitgem per a Espanya.