Enmig de la muntanya russa de notícies econòmiques i sanitàries viscudes durant els últims mesos, confiem que el 2022 sigui un any decisiu per a la nostra economia i que, a més, es recordi com l’any que es va controlar definitivament la pandèmia. Els reptes, per tant, són importants i els riscos, gens menyspreables.

Malgrat que la conjuntura econòmica no està sent tan fàcil com semblava, l’economia espanyola està tornant a créixer, i crec que és una realitat objectiva. L’estalvi acumulat, l’augment del consum intern, l’increment de la inversió i la millora del mercat de treball són símptomes clars que s’està produint l’anhelada recuperació, tot i que la confiança en la nostra economia s’ha mostrat molt volàtil a causa de l’alternança de notícies positives i negatives que han obligat a moderar les perspectives de creixement.

L’objectiu serà, per tant, consolidar la recuperació mentre naveguem entre nous riscos i incerteses que podrien fer-nos trontollar. És cert que el barco és més segur quan no surt del port, però no és per a això que es va construir. Assumir riscos és una cosa a què els empresaris estem acostumats i, sens dubte, és en aquest moment crític que hem de treure el barco del port per poder contribuir a continuar generant riquesa i ocupació.

Serà necessari per a això un ritme d’execució més elevat dels fons Next Generation, cosa que obrirà noves perspectives no només perquè aquest creixement es mantingui, sinó perquè també serveixin per accelerar la transformació de les estructures del nostre país, especialment en l’àmbit digital i en el de la innovació, i ens permetin aconseguir un desenvolupament més sostenible.

Soc de l’opinió, i el nostre servei d’estudis així ho corrobora, que entre tots aconseguirem consolidar la recuperació i que podrem tancar l’any amb un creixement del PIB a l’entorn del 4,6%, que es podria incrementar fins al 5,8% per a l’any vinent.

La demanda interna, amb el permís de les tensions inflacionistes, continuarà com a motor de la nostra economia gràcies a aquesta reducció de la incertesa sanitària. La progressiva normalització a les cadenes globals de subministraments en la segona part de l’any i l’activitat comercial més elevada permetria que part de l’estalvi acumulat continuï fluint, fent que el consum privat creixi entorn del 5,6%.

M’agradaria que aquesta perspectiva certa de creixement present i futur també ajudés a reduir els desequilibris socials i que no deixés ningú enrere. El nostre país, durant la pandèmia, ha donat un gran exemple de solidaritat i suport als més desfavorits per part de tothom: les famílies, les empreses, el personal sanitari, les institucions, les forces armades i de seguretat... i m’agradaria que aquesta solidaritat, també intergeneracional, es mantingués en el temps i passés a formar part de la nostra manera de ser a nivell col·lectiu, i no només individual.

No oblidem les lliçons del passat i treballem per construir una comunitat, en el terreny econòmic i en el social, on capiguem tots.